Anar al contingut

Lloc d'unió a el ADN

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.

Un lloc d'unió a el ADN és un tipo de lloc d'unió ubicat en l'ADN com una regió especifica de nucleòtits a on unes atres molècules poden unir-se. Es distinguixen d'atres llocs d'unió en que formen part d'una seqüència de ADN i estan units per proteïnes d'unió a el ADN. Els llocs d'unió a el ADN ajuden a la regulació transcripcional gràcies a que estos llocs es vinculen a proteïnes especifiques conegudes com factors de transcripció. El conjunt de tots els llocs d'unió en el ADN que són específics per a unir-se a un factor de transcripció es denomina cistroma. Ademés dels factors de transcripció els llocs d'unió a el ADN també poden ser blanc d'atres proteïnes, com les enzimes de restricció, les recombinasas específiques i les metiltransferasas.[1]

Els llocs d'unió a el ADN són seqüències curtes de ADN, conformades per 4 a 30 parells de bases (fins a 200 parells de bases per als llocs de recombinació) a on una mateixa seqüència pot estar unida específicament a una proteïna o a un complex de proteïnes d'unió a el ADN, formant aixina, interacciones proteïna-ADN crucials per a regular l'expressió gènica.[2] S'ha informat que alguns llocs d'unió tenen el potencial d'experimentar un canvi evolutiu ràpit.[3]

Història

[editar | editar còdic]

L'existència d'alguna cosa semblat a llocs d'unió de el ADN es va sospitar a partir dels experiments sobre la biologia del bacteriófaga lambda[4] i la regulació del operón lac de Escherichia coli.[5] Els llocs d'unió de el ADN finalment es varen confirmar en abdós sistemes[6][7][8] en el advenimiento de les tècniques de seqüenciació de ADN. Des de llavors, s'han descobert llocs d'unió a el ADN per a molts factors de transcripció, enzimes de restricció i recombinasas específiques del lloc utilisant una profusió de métodos experimentals.

Tipos de llocs d'unió a el ADN

[editar | editar còdic]

Alguns autors han propost que els llocs d'unió poden classificar-se segons el seu modo de representació més convenient,[9] no obstant, també poden categorizarse segons la seua funció biològica. Per lo tant, en evaluar-se es poden distinguir entre llocs d'unió de restricció, factors de transcripció i de recombinació.


Per un costat, els llocs de restricció són seqüències específiques de el ADN que reconeixen i seleccionen les endonucleasas de restricció.[10]. Estàs enzimes fan corts escalonats en el lloc[11] de reconeiximent o prop d'ell que produïxen extrems sobreixents de cadena senzilla[11] Autors han propost que la síntesis d'una endonucleasa de restricció en un lloc d'unió a el ADN, ocorre quan una proteïna de restricció en un domini C-terminal i un domini N-terminal s'unix a dos llocs d'unió a el ADN, per mig d'escissió proteolítica en abdós dominis o per mig de clonació del segment gènic que codifica els dominis, la seua expressió i la selecció dels dominis endonucleolíticos en un lloc d'unió a el ADN[10]Estos llocs poden representar-se generalment per mig de seqüències consens ya que les enzimes restringixen de manera eficient quan es dirigixen a seqüències idèntiques i l'eficiència de la restricció disminuïx abruptament per a seqüències menys similars.

Els llocs d'unió a factors de transcripció, cridats també, reguladors transcripcionales, es conformen per un lloc d'unió a el ADN i un lloc efector que activa o reprimix la transcripció.[12] Per lo que solen ser tots diferents i en diversos graus d'afinitat del factor de transcripció pels distints llocs d'unió. Açò dificulta la representació precisa dels llocs d'unió de factors de transcripció utilisant seqüència consens, i normalment es representen utilisant matrius de freqüència específiques de posició (PSFM), que a sovint es representen gràficament utilisant logotips de seqüències. Les enzimes de restricció i els factors de transcripció produïxen un ranc gradual i agut d'afinitats per a diferents llocs i, per lo tant, també es representen millor per mig de PSFM. D'igual manera, les recombinasas específiques del lloc també mostren un ranc variat d'afinitats per a diferents llocs objectiu.[13] Estos llocs estan influenciats principalment per proteïnes específiques d'unió a el ADN, com RAD51 i PRDM9, recombinasas importants en eucariota que en unir-se a el ADN monocatenario formen filaments de nucleoproteínas, PRDM9 és una proteïna de dit de zinc que determina els punts calents de recombinació en mamífers en unir-se a una seqüència de 13 nucleòtits per a l'intercanvi de ADN entre dos cromosomes homòlecs.[14]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2004).Nucleic Acids Research.32(10)
    3040–3052.doi:10.1093/nar/gkh624.
  2. ↑ Latchman, D.S. (2008). «CHAPTER 4 - FAMILIES OF DNA BINDING TRANSCRIPTION FACTORS», Eukaryotic Transcription Factors (en en), Academic Press, pp. 96–160. doi:10.1016/b978-012373983-4.50012-2. ISBN 978-0-12-373983-4.
  3. ↑ (2007).Science.317(5839)
    815–819.doi:10.1126/science.1140748.
  4. ↑ (1963).Annual Review of Microbiology.17(1)
    46-90.doi:10.1146/annurev.el meu.17.100163.000405.
  5. ↑ (1961).Journal of Molecular Biology.3(3)
    318–356.doi:10.1016/S0022-2836(61)80072-7.
  6. ↑ (1973).Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.70(12)
    3581–3584.doi:10.1073/pnas.70.12.3581.
  7. ↑ (1974).Nature.250(465)
    394–397.doi:10.1038/250394a0.
  8. ↑ (1975).Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.72(3)
    1072–1076.doi:10.1073/pnas.72.3.1072.
  9. ↑ Bioinformatics.16(1)
    16–23.ISSN 1367-4803.doi:10.1093/bioinformatics/16.1.16.
  10. ↑ 10,0 10,1 Mücke, M.; Reuter, M.; Krüger, D. (2006). Restriction endonucleases, method of synthesis and use thereof (US7106972B2). United States. https://patents.google.com/patent/US7106972B2
  11. ↑ 11,0 11,1 «Khan Academy» (en és). és.khanacademy.org. Consultat el 2025-07-23.
  12. ↑ Blazquez-Roman, J.L.; Pisani, {{{nom2}}}; Sicilià, {{{nom3}}} (2022). «Chapter 18 - Engineering cell-based therapies», New Frontiers and Applications of Synthetic Biology (en en), Academic Press, pp. 271–285. doi:10.1016/B978-0-12-824469-2.00023-3. ISBN 978-0-12-824469-2.
  13. ↑ Journal of Bacteriology.182(10)
    2787–2792.doi:10.1128/jb.182.10.2787-2792.2000.
  14. ↑ University of Oxford.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lloc_d%27unió_a_el_ADN&oldid=903894»