Lloc d'unió
En bioquímica, un lloc d'unió (en anglés binding site, lloc d'enllaç) és una regió d'una proteïna, ADN o ARN en la que una atra molècula o ion específics forma un enllaç químic.
El terme saturació es referix a la fracció del total de centres d'unió que estan ocupats (tenen una molècula o ion unit a ell) en un determinat moment. Quan més d'un tipo de lligant pot unir-se a un centre d'unió, es genera una competència entre ells. Existix un equilibri entre els ligandos enllaçats i no enllaçats als centres d'unió.
Els centres d'unió també exhibixen especificidad química (la mida dels tipos de ligandos que poden unir-se al centre), i afinitat química (la mida de la força dels enllaços químics). Un tipo més específic de centre d'unió és el centre d'unió del factor de transcripció, present en el ADN.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bioquímica. En aplicacions clíniques» (en espanyol). Consultat el 19 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitio de unión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.