Lliteratura espanyola del Romanticisme
El Romanticisme és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el Neoclassicisme, defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el Duc de Rivas o José de Espronceda. Uns atres, no obstant, varen ser des dels seus inicis romàntics convençuts.
L'orige del terme «romanticisme» dista molt de ser clar, ademés, l'evolució del moviment canvia segons el país. En el sigle XVII apareix ya en Anglaterra en el significat de «irreal». Samuel Pepys (1633-1703) ho ampra en el sentit de "emocionant" i "amorós". James Boswell (1740-1795) ho utilisa per a descriure l'aspecte de Còrsega. Romantic apareix com a adjectiu genèric per a expressar lo "passional" i "emotiu". En Alemània, no obstant, fon amprat per Johann Gottfried Herder com a sinònim de "migeval". El terme romanhaft (novelesc) fon reemplaçat per romantisch, en connotacions més emotives i passionals. En França, Jean-Jacques Rousseau ho utilisa en una descripció del Llac de Ginebra. En l'any 1798, el Diccionari de l'Acadèmia Francesa arreplega el sentit natural i el sentit lliterari de romantique. En Espanya cal esperar fins a 1805 per a donar en l'expressió romancista. Durant els anys 1814 i 1818, despuix de successives polèmiques, s'usen, encara en indecisió, els térmens de romanesco, romancesco, romànic i romàntic.
Els precursors del Romanticisme, que es va estendre per Europa i Amèrica, són Rousseau (1712-1778) i el dramaturc alemà Goethe (1749-1832). Baixe l'influix d'estes figures els romàntics s'encaminen a crear obres menys perfectes i menys regulars, pero més profundes i íntimes. Busquen entre el misteri i imponen els drets del sentiment. El seu lema és la llibertat en tots els aspectes de la vida.
El Romanticisme en Espanya fon tardà i breu, més intens, puix la segona mitat del sigle XIX ho acapara el Realisme, de característiques antagòniques a la lliteratura romàntica.
Poetes antirromàntics[editar | editar còdic]
Estos poetes també poden estar adscrits en el Realisme, donat l'ocàs del moviment romàntic i la seua postura en contra del mateix.