Lligament (bivalvats)
El lligament frontiça o simplement lligament és una part crucial de l'estructura anatòmica de la closca d'un molusc bivalvat. La closca d'un bivalvat té dos valvas i estes estan unides pel lligament en la vora dorsal de la closca. El lligament està format per un material fort, flexible i elàstic, fibroso i proteínico que sol ser de color marró pàlit, marró obscur o negre.
En vida, la closca deu poder obrir-se una miqueta (per a permetre que descollen el peu i els sifones) i tornar a tancar-se. Ademés d'unir les dos closques del bivalvat en la llínea de frontiça, el lligament també funciona com un moll que obri automàticament les valvas quan el múscul o músculs aductores (que tanquen les valvas) es relaixen.
Composició
El lligament és una estructura elàstica no calcificada composta, en el seu estat més mínim, per dos capes: una capa laminar i una capa fibrosa. La capa laminar està formada en la seua totalitat per material orgànic (una matriu de proteïnes i colágeno), sol ser de color marró i és elàstica en resposta a les tensions de compressió i de tracció. La capa fibrosa està formada per fibres d'aragonito i material orgànic, és de color més clar i a sovint iridiscent, i només és elàstica baix tensió compresiva.[1]
La proteïna responsable de l'elasticitat del lligament és l'abductina, que posseïx una enorme elasticitat: esta elasticitat és la que fa que les valvas del molusc bivalvat s'òbriguen quan es relaixen els músculs aductores.[2]
Els lligaments que són simples morfològicament tenen una capa fibrosa central entre les capes laminares anterior i posterior. Els lligaments repetitius són morfològicament més complexos i presenten capes adicionals repetides.[3]
Un estudi recent en el que es va utilisar microscopía electrònica d'agranada (scanning electron microscope o SEM), cristalografia de rajos X (X-ray diffraction o XRD) i espectroscòpia de infrarrojos (infrared spectroscopy o FTIR), va descobrir que alguns moluscs bivalvats tenen un tercer tipo de capa fibrosa en el lligament (situat en el centre) que té una estructura única de fibra proteica en forma de resort (d'uns 120 nm de diàmetro), que s'estén contínuament de la valva esquerra a la dreta.[4]
Obertura elàstica de les valvas
Quan els músculs aductores d'un molusc bivalvat es contrauen, les valvas es tanquen, lo que comprimix el lligament. Quan els músculs aductores es relaixen de nou, l'elasticitat del lligament torna a obrir la closca. Les vieiras (Pectinidae) naden per la columna d'aigua batent (obrint i tancant) ràpida i repetidament les seues valvas. Un fet interessant sobre la forma en que naden les vieiras és que recuperen un major percentage del treball (definit per la física) realisat gràcies a l'elasticitat de la seua abductina que atres bivalvats (que són pechines més sedentarias).[2]
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lligament (bivalvats).
Referències
- ↑ A Theoretical Morphologic Analysis of Bivalve Ligaments, Takao Ubukata, Paleobiology Vol. 29, No. 3 (Summer, 2003), pp. 369-380
- ↑ 2,0 2,1 Steven Vogel (2003) Comparative Biomechanics: Life's Physical World. Princeton: Princeton University Press. 580 p. at p. 304
- ↑ Morphology and postlarval development of the ligament of Thracia phaseolina (Bivalvia: Thraciidae), with a discussion of model choice in allometric studies, André F. Sartori1 and Alexander D. Ball, J. Mollus. Stud. (2009) 75(3):295-304
- ↑ A new structural model of bivalve ligament from Solen grandis. Zengqiong H, Gangsheng Z., Micron. 2011 Oct; 42(7):706-11
Referències generals
- E.R. Trueman, General features of Bivalvia. In: Moore R.C., editor. Bivalvia. Ligament. In: Treatise on invertebrate paleontology. Vol. 2. Geological Society of America and University of Kansas Press; 1969. p. N58-N64. Part N - Mollusca, Bivalvia Vol. 6. (en anglés)
- T.R. Waller, The evolution of ligament systems in the Bivalvia. In: Morton B., editor. Proceedings of a Memorial Symposium in Honour of Sir Charles Maurice Yonge, Edinburgh, 1986. Hong Kong: Hong Kong University Press; 1990. p. 49-71. (en anglés)
- J. G. Carter, Evolutionary significance of shell microstructure in the Paleotaxodonta, Pteriomorphia and Isofilibranchia (Bivalvia: Mollusca). In: Carter J.G., editor. Skeletal biomineralization: patterns, processes, and evolutionary trends. New York: Van Nostrand Reinhold; 1990. p. 135-296. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ligamento (bivalvos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.