Llibre de Tomás el Contendent

El Llibre de Tomás el contendent o de Tomás l'atleta és el sèptim i últim text del Còdex II dels manuscrits de Nag Hammadi. És precedit pel Apócrifo de Juan, els evangelios de Tomás i Felipe, l'Hipóstasis dels Arconts, l'Escrit sense títul sobre l'orige del món, i l'Exégesis de l'Ànima.

Teories de composició

Actualment hi ha dos teories competint sobre la seua composició. La més recent, desenrollat per H. Schenke (1983), supon que la seua font subjacent és un tractat helenístic judeu de saber provablement no Cristià, designat com una carta del patriarca Jacob, el contendent en Deu." Posteriorment, en l'òrbita del Cristianisme, este tractat ascético va ser cristianizado per la substitució de Jesús com a sifra del saber diví, i l'adició en el títul de "El llibre de Tomás". I ademés, canviant el gènero explicatiu pel gènero de diàlec de revelació. És dir el text va ser distribuït minuciosament en chicotetes seccions, posades en llavis de Jesús com a respostes a les preguntes fictícies fetes per l'apòstol Tomás, que varen ser insertades en el text com a pretext per a les respostes subsegüents del Salvador. Com atres eixemples de conversió similar d'una obra explicativa respecte a un diàlec es podria senyalar la Sofia de Jesucristo, que és reconeguda com una transformació de la carta no Cristiana d'Eugnostos en un diàlec posterior a la resurrecció entre Jesús i certs discípuls de confiança. l'epístola canònica de Santiago, encara que no és un diàlec, ha segut considerada com una epístola apócrifa helenística judeua de Jacob en algunes interpolacions Cristianes superficials.

La teoria més primerenca observa que el diàlec entre Tomás i Jesús ocupa solament els primers tres quints del tractat (NHC II, 138:4-142:21), mentres que els dos quints restants (NHC II, 142:21-final) constituïxen un monòlec llarc del Salvador, en que Tomás té poc paper. Açò i la detecció d'una sutura redaccional en 142: 21 sugerixen que el redactor podria haver compilado dos obres distintes, els primers tres quints d'un diàlec entre Tomás i Jesús, potser titulada el "Llibre de Tomás el contendent, dirigit al perfecte", i els segons dos quints d'una colecció de dits del Salvador. El redactor va antepondre el diàlec a la colecció de dits, prologando tot en les primeres paraules actuals aumentades per la referència a Tomás com el receptor de les paraules confidencials i Matatías com l'escritor, pero després va afegir un títul designant a Tomás com l'escritor de tot. En la seua forma original, els últims dos quints haurien existit com un reflex atrassat i decadent del gènero lliterari dels dits de Jesús, en el qual els dits originals han segut tan ampliats en l'interpretació que el refrà original ha segut arrasat, quedant casi solament les fòrmules vestigiales com "En veritat et dic", "Benaventurat el que...," "Ai de vostés…", i un eixemple d'una paràbola (144: 21-36). Esta hipòtesis s'ajusta a un desenroll interpretatiu natural dels dits de Jesús: primer varen ser coleccionats gradualment i ampliades en material interpretatiu com en la font de dits Q o el evangeli de Tomás, i després varen ser inclosos en una història-marque interpretativa més gran com un diàlec de post-resurrecció o un evangeli (com el de Juan).

Lloc i data de composició

El llibre de Tomás el contendent és una expressió lliterària de les costums originàries d'Edesa, en Síria, sobre l'apòstol Judas Tomás, el misionero referit per la tradició com enviat a l'Índia.

Estava provablement compost en la primera mitat de el III l'Evangeli de Tomás, escrit entre els anys 50-125 d. C. es mostra com a anterior, i Els Fets de Tomás, escrit al voltant de l'any 225 d. C. hauria segut posterior. Abdós deriven del Cristianisme ascético i del pre-maniqueísmo de la Síria oriental, entre Edesa (Urfu modern) i Messene. El llibre de Tomás el contendor ocupa un lloc mig entre el Evangeli i els Fets, tant en la data de composició, com en el paper tingut per Tomás en estes obres, com en l'evolució d'una de les coleccions de dits (evangeli de Tomás) a un diàlec entre Jesús i Tomás (el llibre de Tomás el contendent) i finalment a una romançada desenrollada centrada en els ardits de Tomás com a misionero (els fets de Tomás).