Llibre blanc de Rhydderch
El Llibre blanc de Rhydderch (galés: Llyfr Gwyn Rhydderch, Biblioteca Nacional de Gales, Peniarth MS 4-5) és un dels més notables i celebrats manuscrits supervivents en galés. Majorment escrit en al suroest Gales a mitan de el XIV (c. 1350) és la colecció més primerenca de texts de prosa galesa, encara que també conté alguns eixemples de poesia galesa antiga. És ara partix de la colecció de la Biblioteca Nacional de Gales, havent segut preservat en la biblioteca en Hengwrt, prop de Dolgellau, Gwynedd, pel anticuario de el XVII Robert Vaughan, que va heretar el manuscrit del calígrafo John Jones i ho va passar als seus descendents. La colecció passe més vesprada a la Biblioteca Nacional de Gales en el nom de Manuscrits Peniarth o Hengwrt-Peniarth.
Lo que era un manuscrit va ser dividit en dos en el periodo migeval i ha segut nugat com dos volums separats, coneguts com Peniarth MS 4 i Peniarth MS 5. Peniarth MS 4 conté el material més important: contes galeses migevals coneguts conjuntament com Mabinogion. Peniarth MS 5 (la primera part del manuscrit original) conté texts religiosos cristians en galés, la major part traduïts del llatí i del francés, incloent vides de varis sants i un conte de Carlemany.
El Llibre blanc va ser copiat a mitan de el XIV, molt provablement per a Rhydderch ab Ieuan Llwyd (c. 1325–1400) de Parcrhydderch en la parròquia de Llangeitho en Ceredigion. Rhydderch, que provenia d'una família en una llarga tradició en el mecenage lliterari, va eixercitar varis llocs baix la Corona anglesa pero era també una autoritat en llei galesa nativa. Les mans de cinc escrigues han segut identificades en els manuscrits, molt provablement treballant en l'Abadia de Strata Florida, no llunt de la casa de Rhydderch, i certament en el sur de Gales, tenint en conte el dialecte utilisat.[1] El restant del nom aludix al llibre que està encuadernado en blanc.
Els continguts del manuscrit són molt similars als del Llibre roig de Hergest, del que va poder haver segut el seu eixemplar. No obstant, és més provable que els dos descendixquen d'un antepassat comú perdut. El Llibre blanc no està complet, pero va ser copiat en 1573 per Richard Langford, ans que alguns dels texts es pergueren. La còpia de Langford es va extraviar, pero dos còpies que descendixen d'ella sobreviuen: Peniarth 111 (feta per John Jones de Gellillyfdy en 1607), l'ortografia del qual és molt propenca a la del Llibre blanc, i Londres, Biblioteca Britànica, Add. MS 31055 (feta per Thomas Wiliems en 1596, a partir d'una còpia intermija perduda feta en 1596 per Roger Maurice).[2]
Referències
- ↑ «Llyfrgell Genedlaethol Cymru – National Library of Wales : White Book of Rhydderch». llgc.org.uk. Archivat des de l'original, el 2 de setembre de 2015.
- ↑ Jenny Rowland, Early Welsh Saga Poetry: A Study and Edition of the 'Englynion' (Cambridge: Brewer, 1990), p. 393.
Fonts
- 'Lliure blanc de Rhydderch'. En Meic Stephens (Ed.) (1998), El companyer nou a la lliteratura de Gales. Cardiff : Universitat de Prensa de Gales. ISBN 0-7083-1383-3.
- Parry, Thomas (1955), Una història de lliteratura galesa. Traduït per H. Idris Bell. Oxford : Clarendon Prensa.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro blanco de Rhydderch» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.