Llibre roig de Hergest
El Llibre roig de Hergest (, Jesus College, Oxford, MS 111) és un gran manuscrit en vellum escrit poc despuix de 1382, i està considerat com un dels manuscrits migevals més importants escrits en la llengua galesa. Preserva una colecció de poesia i prosa galesas, notablement els contes del Mabinogion i la poesia de Gogynfeirdd. El manuscrit deriva el seu nom del color del cuiro que ho nuga i de la seua associació en la Cort de Hergest entre finals de el XV i començos de el XVII.
Recopilació
El manuscrit va ser escrit entre aproximadament 1382 i 1410. Un dels varis copistas responsables ha segut identificat com Hywel Fychan fab Hywel Goch de Buellt. Se sap que va treballar per a Hopcyn ap Tomas ab Einion (c. 1330 – despuix de 1403) de Ynysforgan, Swansea, i és possible que el manuscrit fora compilado para Hopcyn.
Segons l'estudiós Daniel Huws, és "de llunt el més pesat dels llibres migevals en galeses, el més grans en les seues dimensions [...] I el més gros".[1]
Història
El manuscrit sembla haver segut retingut per la família Hopcyn fins a finals de el XV, quàn Hopcyn net Hopcyn ap Rhys va ser considerat còmpliç en la rebelió contra Eduardo IV i consegüentment va vore moltes de la seua propietats confiscades. Els Vaughans de Tretower (Tretŵr), llavors en Breconshire, ho varen obtindre provablement en 1465 en rebre les propietats confiscades als Hopcyn.[2] La propietat està sugerida per dos odes (awdlau) dedicades a Sir Thomas Vaughan (d. 1483) i els seus fills, que varen ser afegides al manuscrit pel poeta galés Lewys Glyn Cothi en Tretower.[3] El Llibre Rojo pronte va passar de la possessió dels Vaughans a la cort de Hergest, prop de Kington en les Marques galesas. Sir John Price de Brecon informa haver vist el manuscrit en 1550, presumiblement en Hergest. A finals de la década de 1560, William Salesbury va trobar el manuscrit en la possessió de Sir Henry Sidney en Ludlow, quan Siancyn Gwyn de Llanidloes ho va rebre en préstam d'ell.
Al començament de el XVII, el Llibre Rojo havia passat al Mansels de Margam, d'ahí a Glamorgan. Va ser possiblement aportat al matrimoni entre la neta de Henry Sidney, Catherine i Sir Lewis Mansel, del que se sap que ho posseïa en 1634. El manuscrit apareix més vesprada en la colecció de Thomas Wilkins (d. 1699), un clerc i anticuario galés, que va poder haver-ho pres prestat dels Mansels sense retornar-ho. En 1697, Wilkins va ser visitat per Edward Lhuyd, que va passar algun temps copiant un manuscrit que be podria haver segut el Llibre Rojo. En 1701, dos anys despuix de la mort de Wilkins, el seu fill Thomas Wilkins el Jove donó el manuscrit a Jesus College, Oxford. Evidència interna, una nota per l'últim Wilkins, sugerix que Edward Lhuyd llavors tenia el manuscrit en préstam, pero que l'universitat seria capaç de recuperar-ho solament 13 anys més vesprada, despuix de la mort de Lhuyd.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro rojo de Hergest» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.