Llengües d'Escòcia

Escòcia s'ha caracterisat a lo llarc de l'història per la seua diversitat cultural i llingüística. Les llengües parlades en l'actualitat o en el passat en Escòcia es dividixen en dos famílies: llengües celtes i llengües germàniques. L'anglés d'Escòcia és la llengua oficial, encara que atres dos, l'escocés i el gaèlic escocés també tenen reconeiximent cooficial.

Llengües celtes

Erro al crear miniatura:

Percentage de parlants del gaèlic escocés en Escòcia.

L'única llengua celta que encara es conserva en Escòcia és el gaèlic escocés, parlat en algunes zones de les Highlands i en les Illes Hébridas, pero que anteriorment es parlava en zones molt més àmplies, com atesta la toponímia. Una variant del gaèlic es parlava també en la zona suroest d'Escòcia, al voltant de Galloway, i també en Annandale i Strathnith, pero actualment ha desaparegut. Abdós llengües provenen del Gaèlic antic, descendent a la seua volta del Gaèlic primitiu.

En el passat també es parlaven en Escòcia vàries llengües britòniques, actualment desaparegudes. La més important era l'idioma cúmbrico, parlat en el Regne de Strathclyde, aixina com en Cumbria, en el nort d'Anglaterra.

També ha desaparegut completament la llengua picta, que forma una branca independent dins de les llengües celtes, parlada en el seu moment pels pictos des de les Illes Shetland fins a Fife. L'idioma va ser desapareixent quan els pictos varen ser invadits successivament pels escotos, els britanos i els anglosaxons, cada u en la seua pròpia llengua.

Llengües germàniques

Erro al crear miniatura:

En l'Escòcia actual es parlen dos llengües germàniques: l'escocés i l'anglés d'Escòcia. L'escocés (en anglés, Scots o Lowland Scots) es parla en el sur d'Escòcia, en la zona coneguda com Lowlands. Prové d'una variant septentrional del denominat anglés mig coneguda com "escocés antic". L'escocés té la peculiaritat de ser una llengua pluricéntrica, en molt diverses varietats i dialectes, fins al punt de que no és possible definir quin és el "escocés correcte". De fet, esta diversitat és un motiu d'orgull per als parlants d'escocés.

L'anglés d'Escòcia, per la seua banda, és el dialecte estàndar del idioma anglés parlat en Escòcia. En ell poden trobar-se influències de l'escocés i del gaèlic escocés. La variant més septentrional constituïx un dialecte diferenciat, l'anglés de les Highlands, més influït encara pel gaèlic escocés.

Una atra llengua germànica, la llengua norn, era una llengua escandinava parlada en les Illes Shetland i en les Órcades, aixina com en Caithness, en la zona més septentrional d'Escòcia. Quan les illes varen ser cedides a Escòcia per Noruega en el sigle XV, tant el govern escocés com l'Iglésia d'Escòcia varen desaconsellar el seu us, de manera que en el temps va ser substituït per l'idioma escocés.

Atres llengües

El romaní també es parla en Escòcia, pero està pràcticament extint en l'actualitat; despuix del seu contacte en atres llengües escoceses s'han produït préstams lèxics que han permaneixcut inclús despuix de la seua desaparició. També el gaèlic escocés de les comunitats nómades s'ha vist influït per esta llengua.

Ademés, numeroses llengües estrangeres, parlades principalment per immigrants, s'estan instalant en Escòcia. La llengua estrangera més parlada és el francés, seguida pel Urdu, el chinenc mandarín i l'idioma polac.

La comunitat de sorts d'Escòcia ampra fonamentalment la Llengua de senyes britànica (BSL), en poques modificacions. Hi ha poques senyes que siguen exclusives de la comunitat escocesa.