En teoria de la provabilitat, la llei del logaritme iterado descriu la magnitut de les fluctuacions d'un passejada aleatòria. L'enunciat original d'esta llei es deu a A. Y. Jinchin (1924).[1] A. N. Kolmogórov va donar una atra versió en 1929.[2]

Gràfica de Sn/n (roig), la seua desviació típica 1/n (blava) i la seua cota 2log⁡log⁡n/n donada per la llei del logaritme iterado (vert). Observe's la forma aleatòria en que canvia de la seua cota superior a la seua cota inferior. Abdós eixos estan escalats per una funció no llineal (vore detalls en la versió en anglés).

Enunciat

Siguen {Yn} variables aleatòries independents i idénticamente distribuïdes, en mija zero i varianza un. Siga Sn=Y1+⋯+Yn. Llavorslim supn→∞±Sn2nlog⁡log⁡n=1casi segurament.

Discussió

 
Llei del logaritme iterado, Teoria de la provabilitat

La llei del logaritme iterado opera "entre" la llei dels grans números i el teorema central del llímit. Hi ha dos versions de la llei dels grans números (la dèbil i la forta), i afirmen que les sumes Sn, escalades per n−1, convergixen a zero (en provabilitat i casi segurament, respectivament):

Snn →p 0,Snn →c.s. 0,cuando  n→∞.

Per una atra part, la teorema central del llímit afirma que les sumes Sn, escalades per n−1/2, convergixen en distribució a una distribució normal estàndar. Per la llei zero-u de Kolmogórov, per a cada M fix, la provabilitat de l'event lim supnSnn≥M és 0 o 1. Pero

Pr⁡(lim supnSnn≥M)⩾lim supnPr⁡(Snn≥M)=Pr⁡(𝒩(0,1)≥M)>0,

després

lim supnSnn=∞con probabilidad 1.

Un argument anàlec prova que

lim infnSnn=−∞con probabilidad 1.

Per tant, estes cantitats no poden convergir casi segurament. De fet, tampoc poden convergir en provabilitat, per l'igualtat

S2n2n−Snn=12S2n−Snn−(1−12)Snn

i al fet de que les variables aleatòries

SnnandS2n−Snn

són independents i convergixen en distribució a 𝒩(0,1).

La llei del logaritme iterado proporciona el factor d'escala en el que els dos llímits es tornen diferents:

Sn2nlog⁡log⁡n →p 0,Sn2nlog⁡log⁡n ↛c.s. 0,cuando  n→∞.

Aixina, encara que per a qualsevol ϵ>0 fixe la cantitat |Sn/2nlog⁡log⁡n| serà menor que ϵ en provabilitat tendint a 1, esta cantitat serà no obstant major que ϵ per a valors de n arbitrariamente grans, casi segurament; de fet, esta cantitat visitarà els entorns de qualsevol punt de l'interval (−1,1) per a valors de n arbitrariamente grans, casi segurament.

Referències

  1. ↑ A. Jinchin. "Über einen Satz der Wahrscheinlichkeitsrechnung", Fonamenta Mathematicae 6 (1924): pp. 9–20 (The author's name is shown here in an alternate transliteration.)
  2. ↑ A. Kolmogórov. "Über dones Gesetz dones iterierten Logarithmus". Mathematische Annalen, 101: 126–135, 1929. (At the Göttinger DigitalisierungsZentrum web site


Referències