Llei de Linus

Existixen dos afirmacions que s'han denominat llei de Linus, en referència a declaracions realisades per Linus Torvalds, ingenier de software finlandés, creador del núcleu Linux. La primera d'elles fa referència a la capacitat de trobar errors en obrir un programa a la comunitat, i la segona a la motivació per al desenroll de còdic lliure.

Llei per a trobar errors

L'afirmació de Linus Torvalds que diu:

«Donat un número suficientment elevat d'ulls, tots els errors es tornen obvis».

Va ser batejada per Eric S. Raymond com la llei de Linus.

Tot problema deurà ser transparent per a algú. Les persones que entenen i les que resolen un problema no deuen ser necessàriament les mateixes, ni tan sols en la major part dels casos. Segons Linus Torvalds: «Algú troba el problema i un atre ho resol». Pero el punt està en que abdós coses solen succeir molt ràpidament.

La llei de Linus segons Eric S. Raymond

Eric S. Raymond afirma que, si la llei de Linus anara falsa, llavors qualsevol sistema suficientment complex com el núcleu Linux, que està sent manipulat per tants, deuria haver colapsat baix el pes d'interaccions imprevista i errors «molt profunts» inadvertits. No obstant, si és certa, llavors bastaria per a explicar la relativa absència d'errors en el còdic de Linux, i per a demostrar la superioritat, sobre la calitat del producte final, del model de desenroll de software lliure sobre el model tradicional usat per a desenrollar software propietari.

He ací una diferència essencial entre els dos estils. En l'enfocament usat per a desenrollar software propietari, els errors i problemes de desenroll són fenomens complexos i profunts. Generalment fan falta mesos de revisió exhaustiva per a que uns quants confien que els errors han segut eliminats. Per això es donen els intervals tan llarcs entre cada versió que es llibera, i l'inevitable desencant quan estes versions, largamente esperades, no resulten perfectes.

En l'enfocament usat per a desenrollar software lliure s'assumix que els errors són fenomens relativament evidents, o per lo manco que poden tornar-se relativament evidents quan es mostren a mils d'entusiastes desenrolladors que colaboren sobre cada una de les versions. Per lo tant, es llibera en freqüència per a poder obtindre una major cantitat de correccions en menys temps.

Una major cantitat d'usuaris detecten més errors degut a que tenen diferents maneres d'evaluar el programa. Este efecte s'incrementa quan els usuaris són desenrolladors assistents. Cada u enfoca la tasca de la caracterisació dels errors en instruments analítics distints, des d'un àngul diferent.

Per lo tant, l'agregar més beta-testers podria contribuir no tant a reduir la complexitat del «més profunt» dels errors actuals des del punt de vista del desenrollador, sino més be a aumentar la provabilitat de que algun d'ells veja clarament l'error i puga solucionar-ho.

Crítiques

Alguns estudis han analisat i criticat la llei de Linus. Els experts en desenroll de software Robert Glass, Michael Howard i David LeBlanc han determinat que l'aplicació de la llei de Linus pot generar problemes en el manteniment i la seguritat del software, per ad açò citen el número relativament baix de contribucions fetes als proyectes open-source per part de «externs»: a on s'entén per «externs» als contribuents que no pertanyen al chicotet núcleu de desenrolladors que treballen en el proyecte.

Açò és el resultat directe de l'atenció necessària que els desenrolladors deuen tindre en construir un entorn i comprendre una porció de còdic abans de poder contribuir efectivament en ell. Alguns proyectes tendixen a desconfiar de les contribucions externes, en el temor de que tracten de generar errors de còdic difícils de trobar o buits de seguritat i, per lo tant, eixos proyectes creen un inconvenient processe de revisió que pot desalentar el desenroll extern.

La llei de Linus sobre motivacions

Linus Torvalds també parla sobre la llei de Linus en el pròlec del llibre L'ètica de l'hacker. La llei de Linus diu:

Totes les nostres motivacions cauen en tres categories bàsiques. I lo que és encara més important, el progrés consistix en anar passant d'una categoria a una atra, com a «fases» d'un procés d'evolució. Les categories, en orde, són: «supervivència», «vida social» i «entreteniment».

Esta idea és similar a la piràmide de necessitats, que va desenrollar el sicòlec humaniste nortamericà Abraham Maslow.

Vore també

• Revisió per parells