Llastres

Llastres

Llastres (Llastres en asturià i oficialment)Plantilla:Toponímia d'Astúries és una parròquia i una vila marinera pertanyents al concejo de Colunga, situat en la zona oriental del Principat d'Astúries (Espanya).

La parròquia té una extensió de 13,49 km² en la que habiten un total de 1951 persones repartides entre les poblacions de Llastres i Llums.

Descripció

El nom original del poble és Santa María de Sábada, topònim d'orige llatí. En época romana existia ací un port per a donar eixida a minerals per les bones condicions naturals de l'ensenar. En el X ya hi ha una referència escrita a Sátava en un document referit a Alfonso III. El topònim Llastres pot tindre orige geològic.

Llastres deu el seu creiximent a l'activitat peixquera, i és en el XVI quan ya hi ha constància de peixca de ballenas, molt habitual en els ports del mar Cantàbrica. En l'Edat Moderna es constata la peixca de sardines, besucs, bonico... aixina com fàbriques de escabeche i comunicació comercial en varis ports de l'arc Atlàntic. Per la fragilitat del seu moll, Carlos III va manar la seua reconstrucció, encara que estes obres mai varen ser exitoses. En 1821 els veïns de Llastres varen recórrer a les Corts en l'esperança de reparar el seu port, somés a l'onage, sense èxit. Uns anys més vesprada es va acometre l'enyorada ampliació, encara que sempre baix esquemes molt modests que varen impedir un major creiximent del chicotet poble. A lo llarc dels sigles també va ser necessari establir en la vila fortificacions per situacions bèliques com la Guerra de Successió. En el sigle XIX i XX Llastres es consolida com a chicotet port peixquer de la costa asturiana, començant a combinar en la segona mitat d'este últim la seua activitat peixquera en la turística i gastronòmica. En 2010 és nomenat Poble Eixemplar en els Premis Príncip d'Astúries.

Està catalogat com un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2014 i pertany des de llavors a l'associació homònima.

En els últims anys Llastres ha segut nomenat de forma habitual en diferents mijos de comunicació com un dels pobles més bonicos d'Espanya. Açò i el rodage de vàries séries i anuncis en la vila, han consolidat a la població com a destí turístic.

Patrimoni

Iglésia de Santa María de Sábada.

• Iglésia de Santa María de Sábada: Està declarada com be d'interés cultural. De el XVIII i estil barroc neoclàssic. Va ser proyectada pels arquitectes Manuel Rec i Joaquín Vigil. La torre o campanar és de finals de el XIX.
• Capella de Sant Roque i mirador de Sant Roque: En la part alta de la vila, en el camp de Sant Roque, es troba la Capella de Sant Roque, en un mirador des del que es contempla una impressionant panoràmica de Llastres en el seu chicotet port peixquer, aixina com de la Serra del Sueve i de la franja llitoral. Ademés existixen atres dos capelles de el XVII, la capella del Bon Succés i la Capella de Sant Josep.
• Conjunt històric de Llastres: comprén numeroses edificacions de la vila com a cases de factura tradicional en corredors de fusta i galeries i la Torre del Rellonge (XV).
• Palau de Llums: situat en la població de Llums, és un palau de el XVI.

Televisió

Llastres es va fer especialment conegut despuix de ser l'escenari de la série de televisió Doctor Mateo que va emetre Antena 3 entre 2009 i 2011, en la que apareix baix el nom de Sant Martín del Sagella. Abans d'això ya havia pres protagonisme en l'exitosa série Un pas alvance, a on un dels protagonistes interpretava a un jove natural d'esta localitat. En 2016 va ser un dels escenari del rodage de la Loteria de Nadal. Eixe mateix any també va hostajar vàries escenes del rodage de la película Plonger.

Personages ilustres

• Benito Lué i Rega, últim bisbe espanyol en Buenos Aires.
• Agustín de Pedrayes, matemàtic de el XVIII.

Vore també

• Plaja de Llastres
• [[Archiu:{{#switch:Rural|20px|Vore el portal sobre Rural]] Portal:Rural. Contingut relacionat en Rural.