Llac Saint Clair

El llac Saint Clair (en anglés: Lake Saint Clair/St. Clair, en francés: lac Sainte-Claire) és un llac de Norteamérica que servix com a frontera entre el nortamericà estat de Míchigan i la canadenca província d'Ontario. El llac St. Clair, i els rius St. Clair i Detroit, servixen com a enllaç entre el llac Furó al nort i el llac Erie al sur.

Llac Saint Clair

El llac forma part del sistema fluvial del riu Sant Lorenzo, el colector dels Grans Llacs (que estaria format per la següent successió de rius i llac: riu North → riu Saint Louis → llac Superior → riu St. Marys → llac Furó → riu Sainte-Claire → llac Sainte-Claire → riu Detroit → llac Erie → riu Niagara → llac Ontario → riu Sant Lorenzo → estuari de Sant Lorenzo). El llac forma part també de la via navegable dels Grans Llacs.

Història

El 12 d'agost de 1679, dia de la festa de Clara d'Assís, una expedició de René Robert Cavelier de La Salle va batejar el llac St. Clair (Santa Clara) en reconeiximent a la santa italiana.

Geografia

El llac Furó desemboca en el riu St. Claire entre Port Huron, en Míchigan i Sarnia en Ontario, el riu creua el llac St. Claire i desemboca pel riu Detroit en el llac Erie.

El llac, la superfície del qual és d'1.114 km², té una profunditat mija de 3 m i alcança una profunditat màxima de 6,4 m.

Hui el llac és una zona turística per a la gent en estiu, especialment per als residents de la regió metropolitana de Detroit. En la costa del suroest, a lo llarc de les riques comunitats de Punta Gran, està prohibit l'accés a la plaja per als no residents. Cap al nort en les costes dels comtats de Macomb i St. Clair, hi ha plages públiques que són molt visitades durant l'estiu.

Vàries espècies de peixos d'aigua dolça d'Amèrica del Nort es pot trobar en el llac. Les espècies apreciades pels peixcadors són els bagres, el lucio, la perca el salmó, l'esturión i la trucha.