Llac Manyara
El llac Manyara (en anglés: Manyara Lake) és un llac poc profunt, salino i endorreico d'Àfrica, localisat en la branca Natron-Manyara-Balangida del Rift d'Àfrica Oriental, en la regió de Arusha del nort de Tanzània. Té 231 km², en una llongitut de 50 km i un esgambi de 16 km[1] i està situat a uns 600 m.[2][3] Té una gran diversitat de paisages i en les seues vores habiten búfalos, elefants, lleons, lleoparts, i un gran número d'aus.[1]
En el llac es va establir en 1960 el parc nacional del Llac Manyara i en 1981 també una reserva de la biosfera.
El primer europeu que va avistar el llac va ser l'explorador austríac Oscar Baumann (1864–1899) en l'anomenada «Expedició Masai» de 1891-1893.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Manyara prové de la paraula masái emanyara, que és una espècie de planta euphorbia que es cultiva en un sege al voltant d'una granja familiar (Euphorbia tirucalli).cita requerida El nom «és una descripció masai no del llac, sino en general d'una regió a la vora d'un llac».[4]
Descripció
[editar | editar còdic]El llac es va formar fa més de dos millons d'anys, quan les aigües varen omplir les terres baixes despuix de la formació del Gran Valle del Rift. El llac conté grans cantitats de sal i fosfat. En la regió s'arrepleguen de promig uns 650 mm de precipitació, en la temporada de pluges dividida en dos parts: de novembre a decembre i de febrer a abril. En els anys de sequia, el llac està casi completament sec. La temperatura mija anual de 22 °C.
Naturalea
[editar | editar còdic]
Dels 329 km² del parc nacional del Llac Manyara, les aigües alcalinas del llac (en un pH propenc a 9,5[5]) cobrixen aproximadament 231 km², encara que l'àrea i el pH varien àmpliament en les estacions, i en els periodos de sequia queden expostes grans àrees de marismas.[5] Encara que és conegut pels babuinos, el llac i les seues afores són també la llar d'herbívors, com a hipopótams, impalas, ñus, elefants, búfalos, javalins i girafes. Els Ficus jagants i caobes que es veuen en el bosc d'aigües subterrànees immediatament al voltant de les portes del parc es nutrixen dels manantiales subterràneus que es reponen contínuament des del massiç del Ngorongoro, just damunt de la conca Manyara. Alluntant-se del bosc, ya a les afores del llac Manyara, estan les planicies d'inundació. Cap al sur es veuen boscs de acacias. Els lleoparts, encara que en abundància, són difícils de vore, de la mateixa manera que atres carnívors esquivos, com els lleons, en este parc. El llac Manyara oferix oportunitats per als ornitólogos entusiastes per a vore i observar més de 300 aus migratòries, incloent flamencs, àguiles crestilargas (Lophaetus occipitalis) i martines caçador de cap gris (Halcyon leucocephala).[6]
En una porta d'entrada que també funciona com a eixida, la pista del parc nacional del Llac Manyara és efectivament un bucle que es pot recórrer en jeep en un parell d'hores, observant i gojant de la diversitat de flora i fauna. El escarpe de la vall del Rift constituïx una fita notable i oferix un teló de fondo espectacular al llac Manyara.
A l'est del llac Manyara es troba el corredor de vida salvage Kwakuchinja. El corredor permet als animals salvages migrar entre àrees disperses i parcs, com el parc nacional de Tarangire, en el surest, el propi llac Manyara, a l'oest, i la vall del Rift, el massiç del Ngorongoro i el parc nacional Serengueti, al nort. En el corredor Kwakuchinja hi ha varis pobles localizadso a la vora del llac, com Ol Tukai Village i Esilalei.
Més allà del llac i fòra de les terres dels poblats, es troba el Rancho Manyara, en 17.800 hectàrees, de les que 14.160 comprenen el Ranch Conservancy Manyara.[7] Es tracta d'un proyecte pioner de conservació i turisme que va contar en el respal de l'African Wildlife Foundation, el Tanzània Land Conservation Trust i el Conservancy Manyara Ranch. Encara que no és un parc, este rancho és freqüentat per aninmales salvages que viuen en ell o migran, incloent elefants, lleons, búfalos, lleoparts i antílops, els més comuns. Encara que rara volta es veu en els parcs, el Lesser Kudu si és resident habitual en el rancho.
Segons Ernest Hemingway, que va descriure el seu safari en esta àrea en la novela Green Hills of Africa, era el «més bell [llac]... d'Àfrica».[8]
Imàgens
[editar | editar còdic]-
El llac Manyara des dels penya-segats. -
Panoràmica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Lake Manyara» (en en). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2012. Consultat el 30 d'abril de 2010.
- ↑ «Lake Manyara National Park» (en en). Tanzània National Parks. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2012. Consultat el 30 d'abril de 2010.
- ↑ Foster, A. and C. Ebinger and E. Mbede and D. RexJournal of the Geological Society.154
- 689-100.
- ↑ "(...) is a Masai description not for the lake, but in general for a lake shore region.", H. H. T. Prins, Ecology and Behaviour of the African Buffalo: Social Inequality and Decision Making (Springer, 1996: ISBN 0-412-72520-7), pag. 1.
- ↑ 5,0 5,1 (1992) A directory of African wetlands, UNEP, p. 255.
- ↑ «Lake Manyara National Park» (en en). Safari Mappers. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2012. Consultat el 30 d'abril de 2010.
- ↑ Vore en: Manyara Ranch Conservancy
- ↑ "loveliest [lake] ... in Africa", vore en: http://www.tanzaniaparks.com/manyara.html [1] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lake Manyara» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Lake Manyara at Tanzània Tourist Board (a government tourism agency)