Anar al contingut

Llímit Cretácico-Paleógeno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llímit Cretácico-Paleógeno
Archiu:Caps block 1 boundary caps block 2 .jpg
Foto en la que s'ha marcat el llímit K/Pg en Colorat, Estats Units.
Archiu:Caps block 3 with Walt. caps block 4
Luis Álvarez (esquerra) i el seu fill Walter (dreta) en l'aflorament del llímit K-Pg de Gubbio (Itàlia), en 1981

El llímit Cretácico-Paleógeno (llímit K/Pg) o llímit Cretácico-Terciario (llímit K/T, en desús), és un cronohorizonte geològic, present com una estreta capa en els estrats de la corfa terrestre, que data aproximadament de fa 65 millons d'anys.

L'abreviatura del nom prové de K, pel periodo Cretácico (en alemà Kreide) i T, abreviatura normalment aplicada a la hui obsoleta era Terciaria (en alemà Tertiär). En la forma Cretácico-Paleógeno s'abrevia K/Pg.

El llímit K/Pg marca el final de l'era Mesozoica i el començ de l'era Cenozoica.[1]

Segons l'hipòtesis d'Álvarez et al. (cridada aixina per Luis Walter Álvarez i el seu fill Walter Álvarez, els qui varen propondre en 1980 —junt en atres colaboradors— dita hipòtesis),[2] este llímit es correspon en l'impacte d'un asteroide, conegut com impacte K/T.[3]

L'hipòtesis de l'asteroide va ser confirmada en trobar-se un cràter en Yucatán, provocat per la caiguda d'una roca extraterrestre que va causar l'extinció massiva del Cretácico-Paleógeno . Degut a que en esta capa ya no es troben restants fòssilés de dinosauris i d'atres tàxons significatius fins a llavors en les biotas de la Terra ; se sap que l'impacte de l'asteroide i totes les seues conseqüències, va ser la causa principal d'esta extinció repentina.[4]

Afloraments del llímit Cretácico/Paleógeno

[editar | editar còdic]
Principals afloraments[5] País
Lattengebirge Alemània
Baixada del Jagüel Argentina
Illa Seymour (Antàrtida)
Poty, Conca Paraiba Brasil
Kjølby Gaard Dinamarca
Nye Kløv
Stevns Klint
Agost (Alacant) Espanya
Caravaca de la Creu (Múrcia)
Sopelana (Viscaya)
Zumaya (Guipúscoa)
Hell Creek (Montana) Estats Units
Conca Raton (Nou Mèxic)
Ric Braços (Texas)
Illa Gorgonilla[6][7] Colòmbia
Beloc Haití
Erto Itàlia
Gubbio
Hokkaido Japó
Koshak Kazakhstan
El Mimbral Mèxic
La Lajilla
El Mulato
El Tecolote
Bochil
Guayal
Coxquihui
Riu Flaxbourne Nova Zelanda
Moody Creek
Woodside Creek
Geulhemmerberg Països Baixos
Aïn Settara Tunis
El Kef
Secció de referència global
(GSSP) del K/Pg.[8]
Elles
Sumbar Turkmenistan


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fortey, 1999.
  2. (1980).208(4448)
    1095–1108.doi:10.1126/science.208.4448.1095.
  3. Sagan, 1996, p. 313.
  4. Charing, 1985, p. 170.
  5. Sørensen, A. M. (2012). Comparative analysis of K/T boundary sites. Departament de Geografia i Geologia, Universitat de Copenhague.
  6. (2018).46(6)
    547–55.doi:10.1130/g40224.1.
  7. Fog, Lisbeth. «Roques de Gorgonilla parlen de lo que va succeir fa 66 millons d'anys». El Temps.com. Consultat el 1 de novembre de 2020.
  8. Comissió Internacional d'Estratigrafia. «Llista de seccions i punts de estratotipos de llímit globals» (en anglés). Consultat el 6 de novembre de 2014.