Una llàntia de plasma (també cridada "bola de plasma" o "esfera de plasma") és un objecte que va alcançar la seua popularitat en els anys 1980. Va ser inventada per Nikola Tesla despuix de la seua experimentació en corrents d'alta freqüència en un tubo de cristal buit en el propòsit d'investigar el fenomen del alt voltage. Tesla va cridar a este invent Inert Gas Discharge Tube.

Llàntia de plasma.
Efecte que produïx un objecte conductor (com una mà) en ser aproximat al cristal de la llàntia de plasma.
Electrodo central d'una llàntia de plasma.

Descripció

Les llànties de plasma estan disponibles en multitut de formes, sent unes de les més freqüents esferas i cilindres. Encara que hi haja moltes variacions en la seua forma, una llàntia de plasma és per lo general una esfera de cristal transparent, ompli d'una mescla de varis gasos a baixa pressió, (gasos com l'argón, el xenón i el criptón), i conduïda per corrent alterna d'alta freqüència (aprox. 35 kHz), i alt voltage (aprox. de 3 KV a 50 KV), generada per un transformador d'alta tensió o una bobina de Tesla en miniatura. Un orbe més chicotet en el seu centre servix com un electrodo. Emet "serps de llum ultravioleta" (en realitat, gas ionizado) que s'estenen des de l'electrodo interior fins a les parets de l'esfera de cristal, donant una apariència similar a múltiples i constants llampades coloreats.

La colocació d'una mà prop del cristal altera el camp elèctric d'alta freqüència, causant un raig de major gruixa dins de l'esfera en direcció al punt de contacte. Quan s'acosta qualsevol objecte conductor a l'esfera es produïx una corrent elèctrica; açò pot generar curtcircuits, com el cristal no bloqueja el fluix de corrent quan estan implicades altes freqüències, actua com el dielèctric en un condensador elèctric format entre el gas ionizado i, en este cas, la mà de la persona.

Perills

Colocar dispositius electrònics prop de la llàntia de plasma pot calfar el vidre. L'alt voltage i freqüència al que funcionen estes llànties poden interferir en el funcionament correcte de dispositius a varis metros de proximitat, tals com a ordenadors portàtils, reproductors digitals d'àudio, i atres dispositius similars i també interferir en atres senyals de radiofrecuencia com a teléfons inalàmbrics o rets Wifi.

Despuix d'uns minuts d'encés constant, prop de l'esfera de cristal sol acumular-se ozon en chicotetes cantitats al ionizar l'oxigen pròxim a la superfície del cristal. Este s'acumula de manera més accelerada si es coloca una mà o un objecte metàlic sobre el cristal i en forrar en paper d'alumini arrugat. En acostar el dit a 1 cm boten purnes púrpures per la diferència de potencial rebent una llaugera descàrrega elèctrica no mortal (per l'alta freqüència).


Referències