Anar al contingut

Livre dones Esperitz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Livre dones Esperitz (Llibre dels esperits) és un grimorio o llibre de fetilla goético francés del sigle XV o XVI que va inspirar obres posteriors, entre elles el Pseudomonarchia Daemonum de Johann Weyer i la Clau menor de Salomón. [1] Conté idees, tradicions i elements d'obres que daten a lo manco del sigle XIII.[2][3]

De la mateixa manera que la Clau Menor de Salomón, el Livre dones Esperitz ha segut atribuït al rei Salomón. El Livre dones Esperitz enumera la jerarquia de dimonis de l'infern, proporcionant descripcions detallades de l'apariència i funció de cada esperit, i enumerant quàntes legions de dimonis servixen baix cada u. Moltes d'estes descripcions han segut incloses en obres posteriors, a sovint sense modificacions.[4]

Els dimonis enumerats en ell s'enumeren primer com: Lucifer, Belcebú, Satanás, Orient, Poymon, Equi, Rei Veal, Duc Agarat, Príncip Barbes, Príncip Bulfas, Marqués Amon, Comte Batal, Rei Gemen, Duc Gazon, Príncip Artis, Duc Machin, Rei Dicision, Duc Abugor, Comte Vipos, Marqués Cerbere, Príncip Carmola, Duc Estor, Príncip Coap, Duc Deas, Rei Asmoday, Marqués Bitur, Duc Beal, Príncip Forcas, Comte Furfur, Marqués Margotias, Príncip Oze, Marqués Lucay, Duc Pucel, Comte Jayn, Duc Suralet, Rei Zagon, Príncip Dragó, Príncip Parcas, Duc Gorsin, Marqués Andralfas, Duc Flanos, Rei Brial, Marqués Fenix, Distolas.

I després com:

Després de la llista, el manuscrit conté una segona part anomenada Llibre de conjuraciones, que indica les instruccions per a invocar als dimonis.[2][3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Joseph H. Peterson. «Introduction by Joseph Peterson to Johann Weyer's Pseudomonarchia Daemonum» (en en). Twilit Grotto Esoteric Archives.
  2. 2,0 2,1 «Livre dones Esperitz, el Llibre dels Esperits ‣ Iglésia de Satán» (en és). Consultat el 2026-03-08.
  3. 3,0 3,1 «Livre dones Esperitz (or Book of Spirits)» (en en-us). Grimoire Magic. Consultat el 2026-03-08.
  4. «Els who's who démonologiques de la Renaissance et leurs ancêtres médiévaux» (en fr). journals.openedition.org. Consultat el 2026-03-08.


Referències

[editar | editar còdic]