Anar al contingut

Litargirio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Litargirio

El litargirio és un mineral de la classe dels minerals òxits la fòrmula química dels quals correspon al òxit de plom (II), PbO.[1] Va ser identificat com a espècie mineral (i diferenciat de la masicotita) per Esper S. Larsen en 1917 en un aflorament de mineral de plom en el pico Cucamonga en el comtat de Sant Bernardino, estat de Califòrnia (EE. UU.).[2] El seu nom prové del grec litargiros, terme assignat per Dioscórides al material obtingut en el procés de separació de plom i argent per pirometalurgia.[3][4] Un atre nom d'este mineral és litargita.

Propietats

El litargirio té color roig, és transparent i presenta una lluentor grassa, aceitoso. En l'escala de Mohs posseïx durea 2, semblant a la del algeps o a la del sofre. El seu densitat és de 9,14 g/cm³. És dimorfo de la masicotita, d'igual fòrmula química, pero mentres esta cristalisa en el sistema ortorrómbico, el litargirio ho fa en el sistema tetragonal. A 488 °C el litargirio es transforma en masicotita.

En ocasions, el litargirio pot ser confòs en el mineral de minio ((Pb2+)2Pb4+O4), el qual cristalisa també en el sistema tetragonal i té una composició i color pareguts. Solen trobar-se abdós associats en la naturalea, sent el litargirio en este cas un producte d'alteració de la masicotita.

En ser un mineral de plom, sempre cal llavar-se les mans despuix de la seua manipulació. Deu evitar-se inhalar la pols en trencar-ho i mai llepar-ho o ingerir-ho.[3]

Morfologia i formació

El litargirio apareix com mineral secundari en jaciments d'atres minerals del plom com a producte de l'alteració d'estos. En este ambient, sol trobar-se associat a atres minerals com a plom natiu, galena, masicotita, palttnerita o hidrocerusita.[5]


Referències