Masicotita
La masicotita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1841 en Stolberg prop d'Aquisgrà, en l'estat de Renania del Nort-Westfalia (Alemània), sent nomenada aixina derivat de l'àrap antic, que va passar a l'idioma espanyol el terme mazacote per a designar l'òxit de plom i d'ací ha segut adoptat per atres idiomes. Un sinònim poc usat és el de masicolita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un òxit simple de plom, dimorfo del litargirio que té la mateixa composició química pero cristaliza en tetragonal mentres que la masicotita ho fa en sistema ortorrómbico.[1]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com mineral secundari com a producte de l'alteració per oxidació de molts atres minerals del plom, sobretot la galena, bournonita o boulangerita.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cerusita, litargirio, minio, wulfenita, òxits d'antimoni o limonita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Larsen, E.S., 1917. "Massicot and litharge, the two modifications of lead monoxide". American Mineralogist: 2: 18-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Masicotita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.