Masicotita
La masicotita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1841 en Stolberg prop d'Aquisgrà, en l'estat de Renania del Nort-Westfalia (Alemània), sent nomenada aixina derivat de l'àrap antic, que va passar a l'idioma espanyol el terme mazacote per a designar l'òxit de plom i d'ací ha segut adoptat per atres idiomes. Un sinònim poc usat és el de masicolita.
Característiques químiques
És un òxit simple de plom, dimorfo del litargirio que té la mateixa composició química pero cristalisa en tetragonal mentres que la masicotita ho fa en sistema ortorrómbico.[1]
Formació i jaciments
Apareix com mineral secundari com a producte de l'alteració per oxidació de molts atres minerals del plom, sobretot la galena, bournonita o boulangerita.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cerusita, litargirio, minio, wulfenita, òxits d'antimoni o limonita.
Referències
- ↑ Larsen, E.S., 1917. "Massicot and litharge, the two modifications of lead monoxide". American Mineralogist: 2: 18-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Masicotita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.