Anar al contingut

Liolaemus gununakuna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Liolaemus gununakuna coneguda com lagartija vert és una espècie de fardacho de la família Liolaemidae. L'espècie és endèmica d'Argentina.[1][2][3]El holotip es troba depositat en la Fundació Miguel Lillo (FML) en el número 12717. Es tracta d'un eixemplar adult mascle trobat a dos quilómetros de l'Amarga, Departament de Zapala, província del Neuquén, Argentina.[2]L'eixemplar tipo va ser colectado el 7 de giner de 2000, per L. J. Àvila i M. Morant, autors del treball que definix a l'espècie.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom específic, gununakuna, és en honor als Günün a küna, un poble indígena que viu en l'àrea de la Pampa i la Patagonia septentrional.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Presenta 84 a 97 escamas medials, les escamas dorsals tenen una quilla ben definida, té entre 1 i 3 poros cloacales. El color és lo que més fàcilment distinguix a esta espècie de les atres relacionades.

Coloració

[editar | editar còdic]

En estat selvat, els eixemplars d'esta espècie exhibixen color groc iridiscent, tant en el cap com en el cos. Esta coloració, en el cos, té aspecte de barres travesseres i en la coa, d'anells ben definits. És important fer notar que el color en captiveri varia sobre el trobat en eixemplars selvats: es pert tota l'iridiscència groc-vert i la coloració groc-vert es desvanix a vert-blau. Es mantenen els patrons negres i la gola, la mandíbula, la cuixa i algunes escamas cabals s'enfosquixen fins a aplegar a un color gris clar. Les escamas de la pancha es tornen negres en un patró irregular. Les escamas de color blanc groguenc de la part inferior de la pancha, les regions femorales i precloacales es tornen de color blanc cremoso.[2]

De l'holotip (macho adult); llongitut del morro fins a la cloaca: 92,9 mm; llongitut de la coa 140,0 mm, completa, no regenerada. Distancia aixella-engonal 47,4 mm. Llongitut del cap 21,3 mm (des de la vora anterior del tímpan fins a la punta del morro), 18,0 mm d'ample (en la vora anterior del tímpan), 11,6 mm d'alt (en la vora anterior del tímpan). Llongitut del morro 7,3 mm (marge posterior del cantal fins a la punta del morro). Distància interorbitaria 1,8 mm. Llongitut de les extremitats anteriors 35,0 mm. Llongitut de les extremitats posteriors 61,8 mm. Llongitut tibial 20,0 mm. Llongitut del peu 28,7 mm (des del turmell fins a la punta de la garra del quart dit).

Variació en els paratipos. A partir de tres machos; llongitut del morro fins a la cloaca 91,0 mm. Distancia aixella-engonal: 34,4 mm. Llongitut del cap: 20,6 mm. Ample del cap: 17,0 mm. Llongitut de les extremitats anteriors: 56,9 mm. Llongitut de les extremitats posteriors: 35,3 mm. Escamas de la part mija del cos: 85–90. Escamas dorsals: 83–90. Escales ventrales: 108-112. Poros precloacales: 1-3.


En quinze femelles; llongitut del morro fins a la cloaca: 85,0 mm. Distancia aixella-engonal: 38,8 mm. Llongitut del cap: 17,2 mm. Ample del cap: 15,1 mm. Llongitut de les extremitats anteriors: 31,9 mm. Llongitut de les extremitats posteriors: 52,1 mm. Escales de la part mija del cos: 84–94. Escamas dorsals: 85-103. Escales ventrales: 109-122. Poros precloacales no presents en les femelles.

Distribució geogràfica i hàbitat

[editar | editar còdic]

Liolaemus gununakuna va ser avistar en vàries localitats de la província del Neuquén, en els departaments de Picún Leufú i Zapala. Es pot esperar que apareguen eixemplars al sur d'esta àrea, en el Departament Tasten Lil i al nort en el Departament Añelo, a on existix un hàbitat similar a la localitat tipo. Els primers eixemplars d'esta espècie varen ser detectats per biòlecs i treballadors petrolers, els qui varen comunicar a L.J. Àvila (autor del treball que crea a l'espècie) albiraments i registres fotogràfics, i es varen referir a este fardacho com el "fardacho vert". Posteriorment varen ser documentats eixemplars en el Cerro Policia (Departament del Cuy, Província de Riu Negre, Argentina).[4][5][6]En el proyecte de ciència ciutadana iNaturalist es mencionen albiraments en diferents localitats de les províncies argentines Riu Negre i Neuquén (departament del Cuy, Catal Lil, Confluència, Zapala i Picunches).[7]

L'àrea de distribució es coneix fisiográficamente com “Patagonia extraandina” i està composta per dos regions geològiques diferents: una zona de replanell i una zona de terres baixes. Liolaemus gununakuna sembla estar restringit a la zona de terres baixes, que es caracterisa per menuts tossals de #sediment jurásicos o cretáceos molt plegats que es modifiquen per l'extensa erosió eòlica i hídrica i contenen vores rodades superficials rodejats de sols arenencs. La comunitat vegetal és ecotonal entre el Mont Austral i la Estepa Patagónica, en vegetació dominant composta per Atriplex lampa, Berberis comberi, Chuquiraga hystrix, Colliguaya intergerrima, Condalia microphylla, Haploppapus pectinatus, Larrea divaricata, Prosopis flexuosa, P. denudans, Retanilla patagonica, i algunes gramíneas com Stipa sp.

Reproducció

[editar | editar còdic]

L. gununakuna és ovovivípara. [1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 . Consultat el 3 de decembre de 2023.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Herpetologica.60(2)
    187–203.ISSN 0018-0831.doi:10.1655/03-04.Consultat el 2023-12-03.
  3. 3,0 3,1 Beolens, Bo; Grayson, Michael; Watkins, {{{nom3}}} (2011). The eponym dictionary of reptils, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-1-4214-0135-5.
  4. . Consultat el 2023-12-06.
  5. . Consultat el 2023-12-06.
  6. Zootaxa.3616(3)ISSN 1175-5334.doi:10.11646/zootaxa.3616.3.1.Consultat el 2023-12-06.
  7. . Consultat el 2023-12-06.

Atres llectures

[editar | editar còdic]
  • Zoology.141(September 2019)
125774.doi:10.1016/j.zool.2020.125774.Consultat el 6 de decembre de 2023.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]