Lichtenberg (cràter)
Lichtenberg és un cràter d'impacte llunar relativament aïllat, localisat en la part occidental del Oceanus Procellarum. El cràter més propenc en nom propi és Briggs, situat al sur.
Este cràter presenta un chicotet sistema de marques radials, una característica pròpia dels impactes del Periodo Copernicano. Els rajos s'estenen solament cap al nort i l'oest del cràter, i els flancs restants de la superfície al voltant del cràter, recoberts per la lava, exhibixen el baix albedo propi del mar llunar. En conseqüència, es troben entre els depòsits més recents de lava basàltica de la Lluna, i es pensa que conten en menys de mil millons d'anys d'edat.[1]
El selenógrafo Paul Spudis va propondre en 1996 l'enviament d'una missió no tripulada a este mare per a l'obtenció de mostres, l'anàlisis de les quals radiométrico permetria una datació absoluta del seu periodo de formació.[2]
La vora d'este cràter és circular i esmolat, en un desgast mínim. En el costat interior el material solt s'ha esgolat fins a la base, formant un anell de roques soltes sobre el sol interior. Tant el vorell com el sol interior exhibixen un albedo relativament alt, que sol ser una indicació d'un cràter recent que encara no ha segut enfosquit per la meteorisació espacial. Lichtenberg se superpon a un palimpsesto situat al noroest i en forma d'anell, que presenta una lleu elevació central. Este antic cràter està recobert pel material del sistema de rajos.
S'han detectat fenomens llunars transitoris en Lichtenberg, que solen adoptar la forma d'una zona ocasionalment de color roig.
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Lichtenberg.
|
Els següents cràters han segut renombrados per l'UAI:
- Lichtenberg G - Vore Humason (cràter).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lichtenberg (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.