Anar al contingut

Liber glossarum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Liber glossarum o Glossari d'Ansileubo és un enorme compendio de coneiximent general i font de referències creat, segons Georg Goetz, a mitan del VIII i utilisat per estudiosos contemporàneus i compiladors posteriors durant tota l'Edat Mija. És la primera enciclopèdia llatina que utilisa lemes ordenats alfabéticamente, per lo que també li l'ha denominat glossari i diccionari.

Història

Les còpies més primerenques del Liber glossarum varen ser escrites en el monasteri de Corbie en minúscules carolinas; per este motiu s'ha supost que el treball es va realisar allí o en un convent pròxim durant l'época de l'abad Adelardo de Corbie (752-826).[1] Adelardo era primer de Carlemany, i donada la naturalea immensa del proyecte, és provable que el Liber glossarum fora un proyecte respalat per la dinastia carolingia. De la seua popularitat dona testimoni el fet de que s'hagen conservat numerosos manuscrits d'esta obra, que, per a José Luis Moralejo i atres autors (Claudio Sánchez Albornoz i Georg Goetz), va deure ser composta per algun mossàrap emigrat al monasteri de Corbie, a causa de la seua clara estirp isidoriana.[2]

El Liber Glossarum va ser font principal per a Papias i els humanistes italians de Florencia; va ser una font habitual de referències fins al XVII.

S'ha dit que el Liber glossarum va ser part d'un esforç molt més gran per part dels emperadors carolingis, i en especial de Carlemany, per a reformar la religió, l'administració real, el monacato, l'instrucció i el llenguage. Estes reformes estaven destinades en gran mida a crear estàndarts objectius en tots els regnes francs. És lo que ha segut cridat "Renaixença carolingi", un "floriment de la vida intelectual i cultural" durant els sigles VIII i IX en lo que hui és la França moderna.[3] D'este auge dona testimoni el que Aproximadament 7000 manuscrits llatins hagen sobrevixcut des del IX, mentres que solament 2000 havien sobrevixcut en el periodo anterior que comprén des del sigle quint a l'octau. La producció i conservació de tants manuscrits és indicativa del fluix cultural i intelectual de l'época i de l'importància i aprecie que havia adquirit la cultura escrita.

Esta renaixença s'havia difòs a partir d'uns pocs centres de cultura i les seues llínees de desenroll es varen establir a lo llarc d'Europa Occidental durant varis sigles. La dinastia carolingia va recolzar una floració de la vida intelectual dirigida des del poder real per dos motius: la valoració general de l'investigació i del coneiximent i el desig d'estandardisar adequadament la vida religiosa i l'oració.

Organisació, fonts i influix

Utilisant el Liber glossarum un erudit migeval podia buscar la definició d'una paraula i trobar numerosos sinònims. Este erudit també podia recaptar informació sobre un tema específic buscant alfabéticamente els lemes. Pero el llatí d'esta enciclopèdia era molt heterogéneu:

A partir del ric material extret de manuals, gramàtics, escritors i manuscrits que en els seus Etimologies oferia Isidoro, i dels glossaris anteriors, es compiló, provablement en el VIII, i en ambients molt influïts per la cultura visigótica en el Sur de França o millor potser en el Nort d'Itàlia, la més gran colecció de glosses que va circular en l'Edat Mija, el Liber Glossarum, o "Glossari d'Ansileubo", segons el nom del seu supòsit recopilador. El contingut d'esta magna obra altomigeval i el d'atres de menor relleu, combinats de distint modo, varen ser la font de numerosos i variats glossaris, que varen circular incesantemente en l'época migeval. D'entre ells, segons Díaz, l'obra de Paulo Diácono, que va escriure en Mont Cassino a fins del VIII, i el Elementarium de Papías, erudit lombardo que va treballar a mitan del XI, representen a este respecte moments culminants d'este tipo d'erudición.[4]

Manuscrits coneguts

Còpies conegudes del Liber glossarum es troben escampades en especial per França, el nort d'Itàlia i Alemània.[5][6] Una còpia completa pròxima a l'arquetip es troba en París. Un foli manuscrit es guarda en el Dartmouth College.[7] El Liber glossarum de Santa María de Ripoll (Girona) de conserva en el Arxiu de la Corona d'Aragó.

Edicions

  • W.-M. Lindsay, et alii, "Glossarium Ansileubi siue Librum Glossarum", en Glossaria Llatina, I (LGI).

Vore també

Referències

  1. ↑ Bischoff, Bernard. Latin Paleography. Translated by Daibhi o Croinin and David Ganz. Cambridge: Cambridge University Press, p. 106
  2. ↑ Cf. José Luis Moralejo, "Lliteratura hispà-llatina", en VV. AA., Història de les lliteratures hispàniques no castellanes, dir. per José María Díez Borque, Madrit: Taurus, 1980, p. 52; Georg Goetz, Corpus Glossariorum Latinorum, I. Leipzig, 1889, 104-117 (CGL), i C. Sánchez Albornoz, "Repoblament del regne asturleonés", CHE, 53-54 (1971), 448 i 449.
  3. ↑ wikipedia. org/wiki/Rosamond_McKitterick McKitterick, Rosamond. The Frankish Kingdoms Under the Carolingians, 751-987. London: Longman, 1983. Pp. 140-168.
  4. ↑ García Turza, Claudio i Javier (1997). «vallenajerilla. com/glosas/glosarios. htm Noves fonts de la llengua i cultura hispàniques: els glossaris altomigevalsDIEVAls». VII Semana d'Estudis Medievals Del 29 de Juliol al 2 d'Agost, 1996 Nájera. Institut d'Estudis Rioixans, 1997.
  5. ↑ Huglo, Michel. "Els Arts Liberaux Dans Li ‘Liber Glossarum’" in Scriptorium. 2001. No. 1. Pg. 3-33.
  6. ↑ Goetz, Georg. Der Liber Glossarum. Leipzig: S. Hirzel, 1891.
  7. ↑ dartmouth. edu/~library/rauner/westmss/LS_3. html Liber Glossarum. Single leaf of a Carolingian glossary, ca. 825

Enllaços externs

Referències