Leontopodium alpinum, coneguda com a flor de les neus o en la paraula alemanaEdelweiß o Edelweiss (pronunciat /ˈi:dəlvaɪs/, significa en alemà "blanc noble" o "blanc pur"), és una planta de la famíliaAsteraceae (margarites, dents de lleó, etc.) i pertany a la TribuGnaphalieae, una de les majors de la família i de distribució cosmopolita. Es tracta d'una planta herbàcia perenne, de porte reduït, no superant per lo general els 10 cm d'altura, els fulls de la qual es troben recobertes per una fina pilosidad blanquinosa, que oferix protecció front a les baixes temperatures i l'aridez de l'alta montanya.[1] Els seus infloresencencias en capítul, reunides en un dens corimbe, són similars a les d'atres espècies de la TribuGnaphaliae, puix estan conformades per chicotetes flors tubulars o flósculos, de color groc. No obstant, resulten especialment cridaneres per la presència d'unes grans bràctees cobertes, de nou, d'una lanosidad blanca, que va sorgir com una adaptació per a protegir a les peces florals de l'excessiva insolació de les zones de montanya en les que creix.[2] Els seus fruts són en cipsela, i venen acompanyats d'un vilano plumoso, que permet la seua dispersió a través del vent. Se sol desenrollar sobre pastures de montanya basófilos, solejats, en bon drenage i llaugerament rocosos en les regions alpines d'Europa,[3] entre els 1500 i els 3400 m d'altitut.
A pesar de que és una espècie prou estesa i localment abundant en numeroses regions alpines del continent europeu, el seu emblema com la flor de les altures ha propiciat la seua recolecció indiscriminada durant décades, lo que ha provocat la reducció destacable de les seues poblacions en àrees transitades i ha fet indispensable la seua protecció en numerosos països europeus, entre ells Espanya: no es troba protegida a nivell estatal,[4] pero sí en algunes de les comunitats autònomes a on apareix, com Aragó[5] o Catalunya.[6] És la flor nacional d'Àustria i Suïssa, i és prou habitual trobar-la creixent en tests o jardineres de cases i cabanyes dels Alps, ya que es cultiva com planta ornamental a on les condicions ho permeten.
Si ben la seua presència està fortament lligada a les àrees de montanya, en Espanya únicament es troba de forma natural en els Pirineus, a on apareix de forma estesa des dels (1000) 1500 fins als 2800 m d'altitut, sobre pastures de montanya i preferentment en àrees dominades per la roca calcàrea, encara que pot observar-se de manera puntual en els massiços granítics d'este sistema montanyós.[7] No consta la seua presència en el restant de les montanyes de la Península Ibèrica, ni en la Cordillera Cantàbrica ni en Serra Nevada, a pesar de que la seua image se seguix utilisant per a la confecció de souvenirs en estes zones per la seua relació en les montanyes. És el símbol del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut[8] a on, de la mateixa manera que en molts atres llocs, s'han aplegat a prendre mides per a la seua protecció, ya que la recolecció indiscriminada de les seues flors va aplegar a supondre una important merma de les seues poblacions. A pesar de tot, a nivell global es considera que l'estat de les seues poblacions és estable en l'actualitat, estant catalogada com LC (Preocupació Menor).[9] De fet, es considera un neófito casual en la República Checa, a on ha aplegat a escapar dels jardins.[10]
Cultura
En la película The Sound of Music (en espanyol, Somriures i llàgrimes o La novicia rebel) s'inclou una cançó en este nom («Edelweiss»), que va tindre gran repercussió a nivell mundial.
En el còmic de Astérix en Helvecia de la série Astérix el Gal, l'héroe gal i el seu inseparable amic Óbelix deuen realisar un viage des del seu chicotet poblat armoricano cap a la, en eixe llavors (50 a. C.) província romana d'Helvecia (actual Suïssa), a on deuen trobar flors d'esta classe (que criden "estrela d'argent"), puix són ingredient essencial d'una curació que prepararà la seua Druida, Panoramix, per a curar l'enverinament d'un recaptador romà.
El músic Moondog va compondre la cançó "High on a Rocky Ledge" inspirada en la flor Edelweiss.
En un capítul de la série Band of Brothers es fa menció a la flor quan en l'episodi 3 cridat Carentan, el soldat Albert Blithe l'arreplega d'un paracaigudiste alemà mort.
L'escritor Patrick Raiwen va escriure un relat titulat "Els Príncips d'Edelweiss". Una breu història de fantasia-terror a on la protagonista és una princesa nomenada com la flor de les neus. El seu físic també té característiques de dita planta com per eixemple els seus cabells blanquecinos. Dit relat es va reescriure per a la segona antologia de Círcul de Fantasia nomenada "Dragons de Stygia". La primera versió va ser escrita en un vell pseudónimo del mateix autor.
Era la flor emblema de la moneda d'1 chelí de 1959, Àustria, en el seu costat revers, i apareix també en les monedes de 2 cèntims d'euro.
En la miniserie de televisió Band of Brothers, en el Capítul "Carentan", un dels soldats abatuts per l'eixèrcit nortamericà porta en el seu uniforme una flor Edelweiss. Quan un atre dels paracaigudistes pregunta qué significa eixa flor, li responen que eixe soldat va tindre que pujar fins a la montanya per a reclamar eixa flor, lo que ho identifica com un verdader guerrer.