Lavello
Lavello és un municipi situat en el territori de la Província de Potenza, en Basilicata (Italia).
Història
Antigüedad
L'assentament de Lavello té orígens molt antics, com ho demostra la troballa d'alguns restants d'un llogaret de la Edad del Hierro. Es va originar a partir del aglomerado daunio-romà de Forentum.
El topónimo deriva en molta provabilitat del terme en latín labellum, usat per a indicar el abrevadero per al ganado. La localitat se situa, de fet, a mig camí entre les planures de Pulla i les pastures del Vulture-Melfese, a lo llarc dels caminos trashumantes que conectaven les zones interiors en el Tavoliere. Esta ubicació va eixercitar un paper clau en el desenroll del poble.
Ya era un centre habitat important en temps dels longobardos, i ací va ser assessinat, en el 839, Sicardo, duque de Benevento.
Época normanda
En el territori del Vulture apareix, seguint a la casa Altavilla, el cavaller normando Attolino. Ell va participar en Melfi en el Parlament general en 1043, convocat per Guaimario V de Salerno, Rainulfo Drengot de Aversa i Guillermo I de Altavilla. Aixina va nàixer el Condado de Pulla, i Lavello va ser una de les dotze baronías en que es va articular el nou Estat normando.
Segons la crònica de Amato de Montecassino, Attolino es va convertir en senyor de Lavello. Els normandos varen tendir a fer coincidir la reorganisació religiosa en la jurisdicció administrativa: Lavello, de fet, ya era (des de 1025) sede episcopal i pertanyia a la metrópolis del arzobispo de Bari i Canosa. L'estudiós Marcello Romà afirma que "Lavello era un important centre bizantí a finals del sigle X".
Els normandos varen redefinir l'estructura urbana de Lavello: Corrado Beguinot, en “Il Vulture - Ritratto vaig donar un ambient" (vol. III, p. 218) relata que: «Baixe el comte Attolino varen ampliar i varen reparar la catedral i la varen dotar d'una muralla, perque des d'eixe periodo en avant li la denomina en el terme de castrum Labelli.».
En 1059, en el Concilio de Melfi I, el papa Nicolás II va elevar el Condado de Pulla a Ducado de Pulla y Calabria i ho va confiar a la Casa dels Altavilla. Lavello va seguir els seus destins.
Época suaba y acontecimientos posteriores
Als normandos els va seguir el domini dels suabos, que varen edificar allí la seua fortalea. Sede episcopal des del X o XI, va adquirir gran importància quan Federico II va restaurar i va ampliar la fortalea longobarda. En 1254, en Lavello va morir el rei Conrado IV, fill de Federico II.
Fidel a Manfredo, Lavello va participar activament en la revuelta gibelina de 1268. En 1298, com a represàlia, va sofrir un greu incendi provocat per Carlos I de Anjou, que va destruir gran part de l'assentament. Este acontenyiment es recorda també en l'escut municipal, en el que es representa una torre de dos pisos envolta en flames.
Despuix del tumult gibelina de 1268, Lavello va ser assignada per Carlos I d'Anjou a Galard d'Ivry i despuix a Riccardo di Bisaccia i a Simone di Belvedere. Va ser feu de Roberto di Suriaco, Nicola Montorio i Angelo Tartaglia. Tornada als Orsini del Balzo, la condado de Lavello va ser expropiat per Fernando el Católico i venut en 1507 als Del Tufo, que varen obtindre el títul de marquesos. Posteriorment va passar als Pignatelli i finalment als Caracciolo di Torella, que la varen governar fins a l'abolició del feudalisme.
Monuments i llocs d\'interés
Arquitecturas religiosas
Iglesia de Santa Ana
L'iglésia de Santa Ana va ser reconstruïda en el XVIII sobre una fàbrica del XIV i posseïx una Anunciación de finals del XVI pintada pels napolitanos Antonio Stabile i Costantino Stabile. En el territori es troben restants d'una construcció termal romana i d'una necròpolis paleocristiana; en 1963 varen ser trobats materials datables al Eneolítico.
L'iglésia de Santa Ana, de notable importància històrica, va ser manada edificar per donya Caterina Caracciolo, esposa de don Girolamo del Tufo, marqués de Lavello, en 1537; potser ampliada, en 1556, per la mateixa marquesa junt als seus fills don Girolamo, dò Indique i don Emilio Del Tufo, baix el pontificat de Sixto V. L'iglésia va ser consagrada pel bisbe de Lavello Giuseppe Bonocore el 3 de maig de 1652 i dedicada a Sant Francisco, com consta en la làpida existent en l'iglésia, i va ser dedicada a Santa Ana més vesprada, potser en el XIX. Baixe el paviment estan sepultats donya Isabella Caracciolo († 1676), el seu espós don Mauro Caracciolo dels príncips Torella, duc de Lavello, i atres membres de la família. L'iglésia tenia anex un convent dels frailes capuchinos. En l'iglésia hi ha llenços valiosos, entre ells el de Santa Ana, la Verge de l'Estrela, la Verge dels Àngels, l'interessant i naturalista Verge del Carmen entre Sant Francisco i Sant Carlos, firmada per Alonzo de Cordova i datada en 1616,[1] i el llenç en la Anunciación, restaurat en la Superintendencia de Galeries de Matera.
Arquitecturas militares
El Palacio Ducal
El Palau Ducal, hui sèu de l'ajuntament, és una construcció d'época suaba transformada en el XVII, en frontera animada en la part esquerra per una torre semicircular, i en l'àngul dret per un cos eixint coronat per una logia. L'edifici acull també un antiquarium en el que es conserven troballes de la Edad del Hierro, procedents de la zona, ceràmiques indígenes i ítalo-gregues, aixina com vàries inscripcions en llatí i hebreu.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 5038 | 5417 | 6275 | 7422 | 10 163 | 9561 | 10 608 | 11 453 | 14 785 | 13 745 | 11 830 | 13 087 | 13 215 | 13 247 | 13 862 |
Cultura
Fiestas de Carnaval
En el passat, estes festes s'organisaven entre amics i familiars en cases menudes i abarrotades de música i veus, des de vells fins a chiquets, que esperaven l'arribada de les caraces dels Domini. Per als jóvens era l'únic moment en que, envolts en el trage roig de la caraça del Domine, podien ballar en les seues enamorades a amagades dels pares.
Este esperit es conserva encara hui. En les festes es respira un ambient de família ampliada i es percep l'aroma dels plats tradicionals de la cuina de Lavello.
El Domino
El color típic del Domine és el roig, com la passió i l'amor, pero també pot ser blau, negre, vert o groc. La caraça és la protagonista del Carnestoltes i simbolisa romanticisme i galantería. Durant el Carnestoltes, disfrassar-se de Domine anula les diferències socials: tots els ciutadans són iguals.
Música
L'Associació del Concert Bandístico Ciutat de Lavello és hereua de la tradició bandística de la ciutat, que es remonta a lo manco a 1871, i que entre 1925 i 1932 va alcançar nivells d'excelència baix la direcció dels mestres Orsomando (pare de la coneguda presentadora de televisió Nicoletta), Caldaroli i Guarino.
Economia
Les fàbriques més importants, adjacents al municipi lucano, són la planta de Barilla i la Planta Fiat de Melfi (anteriorment SATA) del grup Stellantis, que alberga una de les majors indústries automovilístiques de Europa, construïda entre 1991 i 1993.
És un dels principals centres agrícola-comercials de la Província de Potenza. La fertilitat del territori permet la producció de cereales, uva, aceitunas, hortalizas i remolachas. Existixen olivicultores, almazaras, molins, procesadoras de remolacha, cellers vinícoles (va vindre aglianico i espumante del Vulture). També hi ha crío de vacuns i ovins en producció de llet, carn i llana; célebre és la mozzarella de búfala lucana produïda en la zona. Aixina mateix, existixen tallers de ceràmica i de fusteria.
La ciutat, ademés, és una de les poques realitats en Basilicata i en Italia que pot presumir de la sèu central del seu propi banc local, la BCC de Gaudiano vaig donar Lavello. Fundada en 1982, té competència sobretot el Vulture-Melfese, en sucursals en Melfi i Rapolla, i caixers automàtics alvançats en Rionero in Vulture i Venosa. El banc és depositari de 8 fresca del XV procedents de l'antiga iglésia medieval de Santa Maria della Foresta en el Bosco delle Rose (vore Una chiesa Medioevale vaig donar Lavello i gli affreschi del XV secolo d'Antonio Rosucci, editat per Finiguerra Arti Grafiche, 1997).
Referències
- ↑ Rossella Villani (a retor vaig donar), La pittura lucana del Seicento, Potenza, 2001, p. 2.
Enllaços externs
- Pàgina web oficial de Lavello (en italià)