Lavandula latifolia
Lavandula latifolia és un arbust de la família de les lamiáceas (Lamiaceae).
Distribució
[editar | editar còdic]Està present en comunitats de zones montanyoses en xaraés del sur d'Anglaterra, França i Espanya (Pirineus, zona oriental d'Andalusia: Almeria, Granada, Jaén, Màlaga i Càdis i en les montanyas que separen Valéncia d'Aragó i de Catalunya entre uns atres), a on conviuen Lavandula latifolia i Lavandula spica, obrint les primeres flors L. latifolia, i L. spica acabant la floració.
L'aroma de Lavandula latifolia és més intens i pungente que el de Lavandula spica, en un deixe d'alcamfor; per esta raó li les cultiva en camps separats.
Descripció
[editar | editar còdic]Lavandula latifolia és un arbust perenne en forma de mata. Alcança els 80 cm d'altura. Les fulls són llineals-oblongas, d'uns 10 cm de llongitut. Les florés (les quals són polinizadas per diferents insectes) són perfumadas, hermafroditas i de color blau o violeta; apareixen en agost i es produïxen en mechós terminals. Tota la planta desprén un olor alcamforado.
Composició química
[editar | editar còdic]L'essència de Lavandula latifolia conté linalol, alcamfor i 1,8-cineol com a constituents principals.[1]
- d-alcamfor (36%)
- 1-8 cineol (33%)
- d-borneol (4%) (substància coneguda com canfora de Borneo, de fòrmula C
10H
18O) - alfa pineno (4%)
- beta pineno (3%)
- cariofileno (2%)
- d-canfeno (2%)
- guaiazuleno 2%
- lineol
- geraniol
Usos medicinals
[editar | editar còdic]- La lavanda Lavandula latifolia té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (Lavandula angustifolia). Produïx també un oli essencial, encara que d'inferior calitat. L'oli essencial obtingut de les flors és abortivocita requerida, antibacteriano i antiséptico, i pot ser utilisat en fins de aromaterapia.
- És utilisada via tòpica per a tractar ferides, cremades, picadures, etc. També pot ser utilisada per a tractar desórdens digestius i del sistema inmunitario.
- Es deu recordar que les essències poden produir gastritis i úlcera péptica, reaccions alèrgiques i, en dosis elevades, mal de cap, nàuseas, bossadas i somnolència; raó per la qual, per al seu us, es deu tindre consell mèdic o farmacèutic.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lavandula latifolia va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.[2]
Lavandula: nom genèric que es creu que deriva del francés antic lavandre i en última instància del llatí llavara (llavar), referint-se a l'us d'infusions de les plantes.[3] El nom botànic Lavandula com l'usat per Linneo es considera derivat d'est i atres noms comuns europeus per a les plantes. No obstant, se sugerix que esta explicació pot ser apócrifa, i que el nom en realitat pot ser derivat del llatí livere, "azulado".[4]
latifolia: epítet llatío que significa "en fulls amples".[5]
- Sinonímia
- Lavandula spica subsp. latifolia Bonnier i Layens [1894]
- Lavandula latifolia var. tomentosa Briq. [1895]
- Lavandula latifolia var. erigens (Jord. i Fourr.) Rouy [1909]
- Lavandula interrupta Jord. i Fourr. [1868]
- Lavandula inclinans Jord. i Fourr. [1868]
- Lavandula guinandii Gand. [1875]
- Lavandula decipiens Gand. [1875]
- Lavandula cladophora Gand.[6]
- Lavandula spica var. vulgaris Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826), nom. inval.
- Lavandula major Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 330 (1764), opus utique oppr.
- Lavandula spica var. ramosa Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826).
- Lavandula ovata Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 17 (1841).
- Lavandula erigens Jord. i Fourr., Brev. Pl. Nov. 2: 88 (1868).
- Lavandula hybrida I.Rev. ex Briq., Lab. Alp. Mar.: 469 (1895).
Nom comú
[editar | editar còdic]Ahucema, ahusema, alfazema, espígol (22), alhusema, alucema, ancema, árnica de mont, aucema, azucema, barbayo, boja esplieguera, ehpliegu, espigola, espigolina (2), espigón, espilego, esplego, espliego (39), espliego macho, espligo (4), esprego, espriego, espígol (2), espígola, jalveo, jucema, jucena, lavanda (9), lavanda macho, lavandín, lavándula (2), lucema (2), madreselva, respliego (2), sielva, sielva esplieguera, sielva negra, sielva negral, siervo, siervo esplieguera, ucema, yerba conejera. Els números entre paréntesis corresponen a la freqüència d'us del vocablo en Espanya.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ García Vallejo (1992). , pp. 75.
- ↑ «Lavandula latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de juliol de 2013.
- ↑ Concise Oxford Dictionary
- ↑ The alternative derivation of the name lavender from Latin livere and medieval Latin lavindula is given in Upson and Andrews, where it is presented as a conjecture. The problems with the standard derivation llaure also described; such as that there is no knowledge of the common use of lavender for washing by Greeks and Romans.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinonímia en Tela Botànica.
Referències bibliogràfiques
[editar | editar còdic]- Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission I Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
- Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
- Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Prenga.
- PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Lavandula latifolia.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lavandula latifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.