Lantingji Xu
El Lantingji Xu (chinenc simplificat: 兰亭集序; chinenc tradicional: 蘭亭集序; pinyin: Lántíngjí Xù; lliteralment: «Prefacio als poemes composts en el Pabelló de les orquídees») o Lanting Xu, és una obra de caligrafia chinenca considerada generalment per ser escrit pel conegut calígrafo Wang Xizhi (303-361) de la dinastia Jin de l'Est (317 - 420).
En el nové any de l'emperador Yonghe (353), es va celebrar una cerimònia de purificació de primavera en Lanting, Prefectura de Kuaiji (hui Shaoxing, Província de Zhejiang), a on Wang havia segut nomenat governador en eixe moment. Durant l'event, cuarenta y dos lliterats es varen reunir a lo llarc de les vores d'una riera i es varen dedicar a un concurs de begudes: les copes de vi descendien del riu dalt, i cada volta que una tassa es detenia front a un invitat, tenia que compondre un poema, o de lo contrari beure el vi.[1] Al final del dia, vintissís lliterats varen compondre trentasset poemes en total i el Lantingji Xu, com un prefacio a la colecció va ser produït per Wang en l'acte. El prefacio original es va perdre fa molt, pero fins a hui es conserven múltiples còpies en tinta en papers o inscripcions en pedra.
Format i contingut
[editar | editar còdic]El Lantingji Xu va ser escrit en l'estil corrent (o semi-cursivo) sobre un paper de capoll en un raspall de bigot de comadreja. Consta de trescents vintiquatre caràcters en vintihuit columnes. El model de el "Lantingji Xu" se celebrava a sovint com el punt culminant de l'estil corrent en el història de la caligrafia chinenca. El treball d'improvisació va demostrar l'extraordinària habilitat caligràfica de Wang en els traços elegants i decorreguts en un esperit coherent a lo llarc de tot el prefacio. El personage Zhi ("之") també va aparéixer vint voltes, pero mai es va repetir que fora el mateix.
No únicament la forma estètica del manuscrit és molt apreciada, sino també els sentiments trascendentes expressats en el prefacio sobre la vida i la mort és un clàssic atemporal. El prefacio comença en una deliciosa descripció de l'entorn agradable i de l'alegre cerimònia, pero continua revelant sentiments melancòlics sobre cóm els plaers transitoris duts pel vast univers pronte es convertirien en retrospecció. Wang creïa que la mateixa emoció seria compartida pels ancestros i les seues futures generacions, encara que el món i les circumstàncies serien diferents. Els estudiosos, de Wang, es referixen a la seua ideologia expressada en el prefacio com una fusió del confucianisme, budisme] i taoisme.[2]
Original i còpies del Lantingji Xu
[editar | editar còdic]L'original del Lantingji Xu va rebre instruccions de que Wang ho completara en estat de insobrietat. Wang va intentar reescriure el prefacio, pero no va conseguir crear la mateixa bellea sublim que la primera volta.[3] Quan va aplegar el regnat del segon emperador de la dinastia Tang (618 - 907), l'emperador Li Shimin (598?-649) era un admirador de la caligrafia de Wang i havia reunit aproximadament dos mil peces de les obres de Wang. El seu rastreig de l'original Lantingji Xu es va convertir en una anècdota àmpliament difosa: l'oficial superior de l'emperador, Xiao Yi, va rebre l'encàrrec d'adquirir l'original de Bian Cai, un monge que va heretar el Lantingji Xu de Wang. Del monge Zhi Yong, el sèptim net de Wang. Xiao va conseguir guanyar-se la confiança del monge i va conseguir traure avant el treball original.(Figura 1) L'emperador, molt content, va solicitar en breu a varis funcionaris de la cort i calígrafos que copiaren el Lantingji Xu i, despuix de la mort de Taizong, es va dir que l'original estava enterrat en el seu mausoleu en la província de Shaanxi.
Entre les còpies existents del prefacio, es varen atribuir algunes imitacions sobreixents a Feng Chengsu (617 - 672), Ouyang Xun (557 - 641), Yu Shinan (558 - 638) i Chu Suiliang (596 - 659) de la dinastia Tang. La versió de Feng, també cridada versió Shenlong (Figura 2), va ser considerada com la més propenca a l'original. Feng, com copista real, va dominar la tècnica de traçat de caligrafia que es va cridar Xiang Tuo. El método requerix que el copista es quede en una habitació obscura i pegue l'obra d'art contra una finestra a on la llum del sol pot lluir a través del paper per a expondre cada detall dels personages; després s'adjunta un atre paper buit a la peça original per a traçar meticulosament el contorn de cada traç abans de reblir en tinta.[4] La versió Shenlong es conserva actualment en el Museu del Palau en Beijing.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Li, Wendan (2009). Chinese Writing and Calligraphy, Honolulu: University of Hawai'i Press, pp. 145. ISBN 978-0-8248-3364-0.
- ↑ Long, Xianzhao. “论王羲之和《兰亭》考辨诸问题”. 纪念王羲之撰写兰亭集叙一千六百三十周年大会专辑.
- ↑ Lai, T.C. (1973). Chinese Calligraphy: Its Mystic Beauty, Hong Kong: Swindon Book Company, pp. 57.
- ↑ Sheh, Hsueh-Man (1972). 王羲之兰亭叙图解, Hong Kong: 香港中文大学校外进修部及雪曼艺文院.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Willetts, William. Chinese Calligraphy: Its History and Aesthetic Motivation. Hong Kong: Oxford University, 1981.
- Nakata, Yujiro. "The Masterpieces of Wang Xizhi and Wang Xianzhi." In Chinese Calligraphy, edited by Yujiro Nakata. Translated by Jeffery Hunter, 116 - 118. Nova York, Tòquio and Kyoto: Weatherhill/Tankosha, 1983.
- China Heritage Quarterly. "Orchid Pavilion: An Anthology of Literary Representations." Last modified October 19, 2015. [1] Orchid Pavilion: An Anthology of Literary Representations =
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lantingji Xu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.