Lacandonia
Lacandonia és un gènero d'angiosperma pertanyent a la família Triuridaceae. Fins fa poc, comprenia una sola espècie originària de Mèxic i endèmica de la Selva Lacandona en l'estat mexicà de Chiapas: Lacandonia schismatica.[1] No obstant, es va identificar en un fragment de selva de la Mata Atlàntica en el noreste de Brasil, una planta molt similar del mateix gènero; Lacandonia brasiliana.[2]
Descripció
Característiques
Lacandonia schismatica és una monocotiledónea hermafrodita que posseïx una inversió en la posició dels òrguens sexuals, presentant un androceo central conformat per tres i ocasionalment quatre estams en anteres biloculares de dehiscencia introrsa, que es desenrollen al centre de la flor. Este apany dels òrguens sexuals no s'ha observat en cap atra angiosperma, de l'aproximadament quart de milló d'espècies de plantes en flor descrita, per lo que representa una autopomorfía per al clado de les angiosperma.[3]
En el meristemo floral, l'androceo està rodejat pel gineceo, format per 60-80 carpelos apocárpicos. Cada carpelo presenta un òvul basal, bitégmico, sésil i anátropo. Les flors de L. schismatica es disponen en una inflorescència racemosa. Esta espècie i la família a la que pertany són de hàbit micoheterotrófico.[3]
En el meristemo floral, l'androceo està rodejat pel gineceo, format per 60-80 carpelos apocárpicos. Cada carpelo presenta un òvul basal, bitégmico, sésil i anátropo. Les flors de L. schismatica es disponen en una inflorescència racemosa. Esta espècie i la família a la que pertany són de hàbit micoheterotrófico.[3]
Reproducció
Les flors de Lacandonia schismatica són un cas únic no solament en la seua estructura; també ho són sobre la seua forma de fecundació. Estes flors sofrixen un procés de fertilisació denominat cleistogamia; açò significa que les flors de L. schismatica es autofecundan abans d'obrir-se.[4]
Predisposició a l'homeósis
L. schismatica creix en les proximitats de la triuridácea Triuris brevistylis, espècie que creix en altituts majors i que s'estén a atres àrees neotropicales que inclouen els boscs de Guatemala. Donada la proximitat geogràfica d'abdós espècies, aixina com similituts en el hàbit micoheterotrófico, la morfologia (tamany chicotet, desenroll com a inflorescència racemosa monopodial, flors reduïdes actinomórficas, frut tipo aquenio, vasculatura floral extremadament reduïda, tépals conados en les seues bases, presència de carpelos apocárpicos, etc.) i de desenroll (primordio compost, desenroll de les flors de l'inflorescència en sentit contrari a les manetes del rellonge, desenroll del primordio del carpelo centrífugament a partir del primordio compost, etc.), abdós espècies varen ser considerades espècies cercanament emparentades.[5]
Encara que L. schismatica és hermafrodita en androceo central i T. brevistylis és dioica, en esta segona espècie s'han documentat uns pocs individus en flors hermafrodites heterotópicas. En el cas de T. brevistylis, es va identificar que el 0.5% de flors eren bisexuales, mentres que per a L. schismatica el 2% de les inflorescència estudiades varen presentar flors unisexuales, d'abdós sexes, i es varen documentar flors bisexuales en diferències en el número d'òrguens reproductius pero no flors en estams externs als carpelos. Ademés, les formes florals trobades per a abdós espècies no es varen poder acomodar en una série de variació floral contínua que permetera recrear el pas de unisexualitat a bisexualitat. Lo anterior sugerix que la flor heterotópica de L. schismatica és producte d'un event saltacional, que el seu fenotip és discret i que està controlat per una o poques mutacions mentres que els mòduls genètics que governen les estructures sexuals masculines i femenines són independents. Ademés, estes senyes sugerien que el mecanisme genètic que és possiblement responsable de la transformació homeótica dels òrguens reproductius en abdós espècies, va deure originar-se a lo manco ans que estos dos tàxons divergiren, tenint el ancestro comú una predisposició a l'homeósis.[6]
Referències
- ↑ Esteban Martinez and Clara Hilda Ramos Lacandoniaceae (Triuridales): Una Nova Família de Mexico. Ann. of the Missouri Botanical Garden, Vol. 76, No. 1 (1989), pp. 128-135
- ↑ Melo, A. & Alves, M. (2012). The discovery of Lacandonia (Triuridaceae) in Brazil. Biologia, 25:21-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 J. Marquez-Guzmán, M. Engleman, A. Martinez-Mena, E. Martinez and C. Rams. Anatomia Reproductiva de Lacandonia schismatica (Lacandoniaceae). Ann. of the Missouri Botanical Garden, Vol. 76, No. 1 (1989), pp. 124-127
- ↑ Márquez-Guzmán, J., Vázquez-Santana, S., Engleman, E. M., Martínez-Mena, A., and Martínez, E. (1993). Pollen development and fertilization in Lacandonia schismatica (Lacandoniaceae). Annals of the Missouri Botanical Garden, 80(4): 891-897.
- ↑ Barbara A. Ambrose, Silvia Espinosa-Matías, Sonia Vázquez-Santana, Francisco Vergara-Silva, Esteban Martínez, Judith Márquez-Guzmán and Elena R. Alvarez-Buylla. (2006). Comparative developmental series of the Mexican triurids support a euanthial interpretation for the unusual reproductive axes of Lacandonia schismatica (Triuridaceae). American Journal of Botany, 93(1): 15-35.
- ↑ Francisco Vergara-Silva, Silvia Espinosa-Matías, Barbara A. Ambrose, Sonia Vázquez-Santana, Alejandro Martínez-Mena, Judith Márquez-Guzmán, Esteban Martínez, Elliot M. Meyerowitz, and Elena R. Alvarez-Buylla. (2003). Inside-out flowers characteristic of Lacandonia schismatica evolved at least before its divergence from a closely related taxon, Triuris brevistylis. International Journal of Plant Sciences, 164(3): 345-357.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lacandonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.