La nau dels locos
La nau dels locos és un quadro del pintor flamenc el Bosco, eixecutat en oli sobre taula i que medix 58 cm d'altura per 33 cm d'esgambi. Actualment es troba en el Museu del Louvre de París (França), a on va aplegar en 1918[1] i que ho exhibix en el títul de La Nef dones fous.
Com el restant d'obres del seu autor, carix d'una datació unànim entre els especialistes. S'ha senyalat el periodo 1503-1504, mentres que Wundram indica, simplement, «despuix de 1490».[2] Sembla clar que és una obra tardana del Bosco, per la factura desenfadada del quadro, en particular en els colors frescs del cel i del paisage.[3]
Història
[editar | editar còdic]El Bosco és un pintor neerlandés l'obra del qual se situa a cavall entre els sigles XV i XVI, una época en la que els conflictes socials estaven en el seu apogeu i en que la religió passava per una profunda crisis. La pintura flamenca és fidel a la tradició religiosa.
L'èxit de l'obra del Bosco va anar sense dubte possible solament per la conjuntura del moment, quan en Itàlia emergien els principis del Renaixença com el descobriment de la perspectiva i el coneiximent de l'anatomia, mentres que en els Països Baixos encara estaven d'actualitat les tradicions dels pintors medievals, com ho demostra el Bosco en la seua eterna lluita entre el Ben i el Mal.
En este quadro, el Bosco du a l'espectador a un món tant real com surrealiste. La nau dels locos va més llunt de l'aspecte burlesco que s'aprecia en un primer acostament. Descriu la locada de l'humanitat pecadora que conduïx a la mort, criticant als hòmens que viuen al revés perdent els seus referents religiosos. Mostra a humans pròdics que malgasten les seues vides jugant a les cartes, bevent, flirteando i menjant en lloc d'amprar-la de manera "útil". D'esta manera, a través de la pintura es critiquen les costums de la societat de l'época en que va ser pintada, de forma alegórica: les profanidades presents en tots els grups socials (inclós el clero, com es pot vore, en primer pla de la pintura), el joc i la beguda.
El món que pinta és un món al revés tal com li'l troba en la vida de l'época (aparte de les intervencions d'orige imaginari de l'artiste). Ací no regna el cap sino la pancha. Si el cap no regna és que està loca. La seua locada és adorar la pancha, la seua locada és el pecat. La gula i la luxúria eren defectes molt estesos des de feya temps en els monasteris. El Bosco mostra per lo tant la seua visió del món de l'época, criticant la moral disoluta de la clerecía, el vici en la vida monástica i la locada humana que cedix als vicis.
Tema
[editar | editar còdic]La nau dels locos és un tema arreplegat en les tradicions de Flandes en el XV. En efecte, l'obra del Bosco troba també les seues fonts en la lliteratura de l'época. En 1494 es va publicar en Basilea l'obra satírica alemana La nau dels necis o Narrenschiff, escrita per Sebastian Brant. Brant acull, en la seua simbòlica nau, locos de totes les categories, i fa que desfilen les debilitats humanes. Una de les seues estrofes diu: «És millor seguir sent llaic que comportar-se mal dins de les órdens». Existixen moltes semblances entre este llibre i la representació que fa el Bosco. I és molt possible que el pintor es basara en este poema. Segons la tesis de Desmonts sobre Dos primitius holandesos en el Museu del Louvre, este quadro era part de toda una serie de pintures que ilustraven les vores principals del poema de Brant (Gazette de Beux-Arts, 1919, p. 1).[1] En l'obra de Brant, un grup de locos s'embarca en una nau cap a Narragonien, la terra promesa dels insanos, i, abans de naufragar, apleguen a Schlaraffenland, la terra de la riquea.
També existixen similituts res desdeñables en el Elogi de la locada, obra d'Erasmo de Róterdam. De fet, la metàfora de la barca era una de les més freqüents en l'Edat Mija. Es troba igualment en La barca blava, de Jacque van Oestvoren.
Aixina que, la relació que establix El Bosco entre «vici» i «locada» és característica de la lliteratura del sigle XV. En este quadro, advertix d'una manera burlesca sobre la pèrdua dels valors eclesiàstics, en la corrupció existent en el clero,[1] la negligència o la locada dels hòmens con relación a la religió, tot lo que regna al final de el XV, en l'ocàs de l'Edat Mija. Com ho menciona Michel Foucault en el seu Història de la locada en l'época clàssica (1964, p. 30), les diverses formes plàstiques i lliteràries mostren que «des del sigle XV el rostre de la locada ha perseguit l'imaginació del home occidental».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Carrassat, P. F. R., Mestres de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La nave de los locos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.