La mort de Eurídice
_-_The_Death_of_Eurydice.jpg)
La mort de Eurídice és un quadro del pintor Erasmus Quellinus II, realisat en 1630, que es troba en el Museu del Prat. Va ser encàrrec de Felipe IV a Rubens i el seu taller per a la decoració de la Torre de la Parada, casa de recree situada en els monts del Pardo. El proyecte decoratiu, en el que també varen participar atres autors com Velázquez, es va eixecutar a partir de 1636, quan es varen enviar des d'Amberes a Madrit més de xixanta obres.
El tema
Entre les abundants històries sobre Orfeo, una de les més conegudes és la que es referix a la mort de la seua esposa Eurídice, en ser mossegada per una serp, segons conte Ovidio en el llibre X (5-10) de les Metamorfosis.[1]
En les vores del riu Estrimón, Orfeo es llamentava amargament per la pèrdua de Eurídice de modo que les nimfes i els deus varen plorar i li varen aconsellar que descendira al inframón (catábasis) en busca de la seua amada. Durant el seu camí, Orfeo va tindre que sortejar molts perills; amprant el seu música, va fer detindre's els tormentos de l'inframón (per primera i única volta), i, aplegat el moment, va ablanir els cors d'Hades i Perséfone, els deus de l'inframón,[2] que varen permetre a Eurídice que tornara en Orfeo al món dels vius, en la condició de que ell caminara davant d'ella i no mirara arrere fins que hagueren alcançat el món superior i els rajos de sol banyaren a la dòna.
A pesar de les seues ànsies, Orfeo no va tornar el cap en tot el trayecte: ni tan sols es tornava per a assegurar-se de que Eurídice estiguera ben quan passaven junt a un dimoni o corrien algun atre perill. Orfeo i Eurídice varen aplegar finalment a la superfície. Llavors, ya per la desesperació, Orfeo va tornar el cap per a vore la seua amada; pero ella encara no havia segut completament banyada pel sol, i encara tenia un peu en el camí de l'inframón, aixina que es va desvanir en l'aire, i eixa volta per a sempre.
Erasmus Quellinus II, discípul de Rubens, seguix en fidelitat els esbossos del seu mestre, donados en 1889 per la duquesa de Pastrana. No obstant, Quellinus afig elements com la serp que va mossegar a Eurídice o la lira identificativa de Orfeo, que ajuden a clarificar el tema.
Vore també
Referències
- ↑ «museodelprado.és». Consultat el 3 d'abril de 2020.
- ↑ VV. AA. (2010). Mitologia clàssica i iconografia cristiana, pág. 69, R. Areces. ISBN 978-84-8004-942-9.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La muerte de Eurídice» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.