La Sirenita

La Sirenita (títul original en danés: Donen lille Havfrue) és un conte de fades del escritor i poeta danés Hans Christian Andersen, famós pels seus contes per a chiquets. El història seguix el viage d'una jove sirena que està disposta a renunciar a la seua vida en la mar com a sirena per a guanyar un ànima humana. És l'octau conte de la colecció de Andersen, escrit originalment com un ballet i va anar originalment publicat el 7 d'abril de 1837.

El història original ha segut objecte de múltiples anàlisis per part d'estudiosos com Jacob Bøggild i Pernille Heegaard, aixina com de la folclorista Maria Tatar. Estos anàlisis cobrixen varis aspectes de l'història, des de l'interpretació dels temes fins a discutir per qué Andersen va elegir escriure una història tràgica en un final feliç. El conte ha segut adaptat vàries voltes, les adaptacions inclouen un musical, una película animada japonesa de Toei Animation i una película animada de Walt Disney (inclosa la seua adaptació en image real). En Copenhague, Dinamarca, hi ha una estàtua que representa a la sirena del conte de Andersen.

Es va considerar font d'inspiració del poema simfònic Die Seejungfrau (La Sirenita) del compositor austríac Alexander von Zemlinsky.

En 2005 es va estrenar en Copenhague el ballet en tres actes La sirenita (The Little Mermaid), en música de Lera Auerbach i coreografìa de John Neumeier, basat en el conte de Andersen. Dos anys despuix d'esta primera versió, "Copenhague", es va estrenar una segona en Hamburc (versió "Hamburc"), pertanyent a la mateixa compositora i al mateix coreógraf.

Trama

La Sirenita troba una estàtua humana baix la mar i l'atesora.

La Sirenita viu en un regne aquàtic en el seu pare, el rei de la mar, la seua yaya paterna i les seues cinc germanes majors, cada una naixcuda en un any de diferència. Quan una sirena complix 15 anys, se li permet pujar a mirar el món de la superfície. Aixina, quan cada una de les germanes va alcançat l'edat suficient, fan una visita a la superfície.

En aplegar la tanda de la Sirenita, s'aventura cap a la superfície i veu un barco en un aposte príncip; s'enamora perdidament d'ell. De sobte, es desnuga una tormenta i la Sirenita salva al príncip de morir ofegat en el mar. Després ho du a la vora d'un país veí i ho acosta, encara inconscient, als jardins d'un temple; ho acompanya fins que una jove i les seues companyeres s'acosten. El príncip mai aplega a vore a la Sirenita i ni tan sols aplega a saber que la Sirenita va ser la seua verdadera salvadora del naufragi.

La Sirenita pregunta a la seua yaya si els humans poden viure per sempre si és que no s'ofeguen. La yaya li explica que els humans tenen un temps de vida molt més brot que els 300 anys que tenen les sirenes, pero que quan les sirenes moren es convertixen en bromera de mar i deixen d'existir, mentres que els humans tenen un ànima eterna en la que continuen existint en el Cel. La Sirenita, anhelant l'amor del príncip i tindre un ànima eterna per a viure en el Cel, visita a la Bruixa de la Mar, qui li ven una poció que li dona cames, a canvi de la seua veu, ya que ella tenia la veu més bella del món. En canvi, la bruixa li advertix que una volta que es convertixca en humana, mai podrà tornar a la mar, beure la pócima li farà sentir com si una espasa l'està travessant pero quan es recuperara ella tindria dos belles cames i serà capaç de ballar com cap ser humà ho ha conseguit jamai. No obstant, en cada pas sentirà que està caminant descalça sobre cuchilles esmolades. Ademés, només tindrà un ànima si conseguix que el príncip l'ame i es case en ella, perque llavors, una part d'ell passarà al cos d'ella. De lo contrari, en amanecer del dia següent que ell es case en una atra dòna, la Sirenita morirà en el cor trencat i es convertirà en bromera de mar.

A pesar de les advertències, la Sirenita accepta tot i beu la poció. En obtindre cames humanes va a trobar-se al príncip a la vora de la mar prop del seu castell, ell la troba i la du a la seua casa; a ell li atrau la seua bellea i gràcia, encara que ella siga muda. Lo que més li agrada és vore-la ballar i la Sirenita balla per a ell a pesar de l'insoportable dolor que això li causa. Quan la mare del príncip, la reina, ordena que es case en la filla major del rei del país veí, el príncip li diu a la Sirenita que no ho farà, perque no ama a la princesa, i que només pot amar a la jove del temple, qui ell creu que ho va salvar. Resulta que la princesa és eixa jove del temple, qui havia segut enviada pel seu pare el rei a ser educada allí, junt en les seues dos germanes menors. En saber açò, el príncip s'enamora de la jove princesa del país veí, la major de les tres germanes princeses, i decidix casar-se en ella.

Les germanes sirenes li donen una daga a la Sirenita.

Quan els príncips es casen, el cor de la Sirenita es dilacera. Ella pensa en totes les coses a les que va renunciar, tot lo que va tindre que sofrir, i es desespera totalment, pensant que la mort l'espera en amanecer del dia següent. Pero poc abans de l'amanecer, les seues germanes ixen de l'aigua i li duen una daga que la Bruixa de la Mar els va donar a canvi dels seus llarcs cabells. Si la Sirenita assessina al príncip en la daga i deixa córrer la seua sanc pels seus peus, tornarà a ser una sirena, tot el seu sofriment terminarà i podrà viure la seua vida de sirena baix la mar, en les seues 300 anys de vida.

La Sirenita entra al camarote nupcial del barco de la reina mentres el príncip dorm en la seua nova esposa, pero al vore-ho, és incapaç de matar-ho perque a pesar de tot encara ho ama. Ella retorna a la coberta del barco i ans que ixca el sol, tira la daga a l'aigua la qual crea un fort sò que desperta al príncip, qui puja a la coberta i veu la Sirenita tirar-se la mar tractant de detindre-la sense conseguir-ho. El sol ix per l'horisó i finalment el seu cos es convertix en bromera de mar; el príncip en observar les bombetes es dona conte de que ella sempre havia segut la seua verdadera salvadora del naufragi, pero ya és vesprada, perque en lloc de deixar d'existir, en recompensa pels seus bons actes, ella sent la calor i la llum del sol perque s'ha convertit en un esperit etéreo, una filla de l'aire.

Les demés filles de l'aire, montades en cavalls alados blancs, li donen la benvinguda i li expliquen que es va tornar una d'elles perque va intentar en tota les seues forces obtindre un ànima eterna. Ella podrà guanyar-la fent bones accions per 300 anys; per cada chiquet bo i chiqueta bona que trobara i li provocara un somriure, se li restaria un any a tot eixe temps i per cada chiquet mal i chiqueta mala, ella ploraria i cada llàgrima significaria un dia més. Llavors, un dia, ella aplegaria a tindre un ànima immortal que viuria eternament en la glòria del cel.

Publicació

La sirenita, ilustració de Vilhelm Pedersen.

El conte de La Sirenita va ser escrit en 1836, i publicat per primera volta per C.A. Reitzel en Copenhague el 7 d'abril de 1837 en la colecció Contes de fades contats per a chiquets. Tercer volum. 1837 (Eventyr, fortalte for Børn. Første Samling. Tredie Hefte. 1837). Va ser reeditat el 18 de decembre de 1849 en la colecció Contes de fades (Eventyr. 1850) en ilustracions de Vilhelm Pedersen, i de nou el 15 de decembre de 1862 en Contes i històries de fades. Primer volum. 1862 (Eventyr og Historier. Første Bind. 1862).