La Micoque

Erro al crear miniatura:

La Micoque

Erro al crear miniatura:

Micoquian Bifacial - Museu de Toulouse

La Micoque és un jaciment arqueològic d'época paleolítica situat en el municipi d'Els Eyzies-de-Tayac-Sireuil en el departament de la Dordonya, al suroest de França. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère» en el còdic 85-004. Ha suministrat numerosos vestigis líticos del Paleolític inferior i és el lloc epònim del Micoquiense i del Tayaciense.

Història

Coneguda des de 1895, ha segut objecte de numeroses excavacions (per E. Cartailhac, O. Hauser, etc) a voltes poc metòdiques fins a aplegar a les de D. Peyrony de 1926 a 1932. Est va descriure la seqüència estratigráfica distinguint 15 capes que inclouen 6 nivells arqueològics.

l'indústria lítica va ser estudiada per F. Vores que va mamprendre una excavació reduïda en 1956.

A principis dels anys setanta, la seqüència va ser revisada una primera volta per H. Laville i J.-Ph. Rigaud, despuix este últim en colaboració en A. Debénath va realisar noves excavacions de 1989 a 1997.

Una nova revisió de l'història sedimentaria del depòsit va ser publicada per J.-P. Texier i P. Bertran en 1993.

Seqüència estratigráfica

Segons este últim estudi, els depòsits de la Micoque poden subdividirse en tres conjunts sedimentaris encaixats:

• un conjunt inferior (corresponent a les capes I a XII distinguides per Laville i Rigaud), d'una gruixa de 2,50 m, constituït per cudols i graves, i desprovisto de vestigis arqueològics;
• un conjunt mig (corresponent a les capes A a M de Peyrony, compost d'una unitat arcillosa d'un metro de gruixa en la base (c. A) i de cudols i graves calcáreas granoclassés sobre 7 metros de gruixa, interestratificados en nivells rojos areno-arcillosos (nivells I, H i L de Peyrony). Pràcticament se li associen tots els nivells arqueològics del lloc, en particular el Tayaciense;
• un conjunt superior, arenenc-arcilloso, d'una gruixa mija de 2 m, hui absent del brot testic. El nivell arqueològic que conduïx a la definició del Micoquiense podria trobar-se en la base d'este conjunt, pero no ha segut trobat en les excavacions recents.

Aquells que anteriorment es consideraven el resultat de fenomens crioclásticos (esclats i moviments vinculats a la fredor), els cudols i les graves dels conjunts inferiors i mijos presenten totes les característiques de materials aluvials, depositats per un curs d'aigua. Estos nivells corresponen a depòsits de caixers creuats de rius, lo que està confirmat per la presència de gasteròpodes característics dels mijos aquàtics templats. Els nivells rojos intercalados corresponen a fluix en massa que discorren per l'ala sobre el lloc, i no a sols fòssils llavats com li'l pensava anteriorment.

Les senyes geològiques (altitut del terrat en la base del conjunt mig) i de numeroses datacions (ESR i O/Th) permeten alvançar una edat inclosa entre les fases isotòpiques 12 (aproximadament de fa 440-470.000 anys) i 10 (fa 350-370.000) per als conjunts inferiors i mijos. Les torrentades arcillosos en gasteròpodes en la base del conjunt mig corresponen a una fase interglaciar, llògicament les OIS 11 (370-440.000 anys). El conjunt superior s'establix provablement durant l'Holoceno.

Indústries líticas

Els nivells arqueològics del conjunt mig es varen vore afectats per importants fenomens posteriors a la deposición, vinculats al mig fluvial (com a desplaçaments), imponent-se per lo tant una gran prudència en el seu estudi. Inclouen el Tayaciense definit per H. Breuil (capes 4 i 5). Esta indústria es caracterisa per un talle poc elaborat associat a una ferramenta que recorda el Musteriense, en numerosos raspadors i sobretot denticulats i muescas associats a rars bifaces atípics. Tenint en conte la seua antiguetat i les seues característiques, F. Vores ho considerava com una forma premusteriense.

El Micoquiense (base del conjunt superior, nivell N/capa 6) es definix com un Acheulense final, implicant bifaces especialment cuidats alguns dels quals tenen vores convexos. Està en curs un nou estudi d'esta indústria.

Les indústries d'este jaciment es troben entre les més antigues del Périgord i són d'una importància fonamental per a la comprensió de la Prehistòria de la regió, i inclús de més allà.

Referències

• Texier, J.-P., Kervazo, B., Lenoble, A. et Nespoulet, R., Sédimentogenèse dones sites préhistoriques du Périgord, Association dones Sédimentologues Français, (2004), excursió dels dies 23 i 24 d'abril de 2004, 70 p., ISBN 2-907205-43-9.
• Farizy, C., « La Micoque » en Dictionnaire de la Préhistoire, baix la direcció d'A. Leroi-Gourhan, Presses universitaires de France, París, 1988.

Enllaços externs

• La Micoque, història de les investigacions i de l'obertura del lloc (en francés)