Líknon
Un líknon o liknon (en grec λίκνον, que pot traduir-se a l'espanyol com "garbell", pero també "breçol") en el seu significat primari és una canastra utilisada en l'agricultura per a separar el blat de la palla.
Utilisació sagrada
En els cults mistéricos, el líknon era un objecte que ocupava un lloc molt important en els ritos dionisíacos i en els Misteris eleusinos, junt al calathus i a la cista.
Per a la llingüista i erudita britànica Jane Ellen Harrison era un simple utensili agrícola que va ser misticisado per la religió de Dioniso.[1]
En l'Antiga Grècia és coneguda la costum d'envoldre i fregar al chiquet recent naixcut en herbes, branques o palla per a que tinga una trayectòria favorable. El líknon és de particular importància en el cult de Dioniso, per lo que el deu també va ser malnomenat Liknites (λικνἰτης).[2] Segons el mit, al chiquet Dioniso, en nàixer, també se li va posar en un breçol o liknon que s'utilisava no solament per a aventar el blat sino per a contindre els primers fruts de les collites.[3]
Tant els deus com els hòmens engrunsaven als seus fills en el líknon, tal volta com un acte de màgia simpàtica, en lo que el recent naixcut se separa o neta de totes les coses inútils o contaminades i, com qualsevol refillol vegetal, comença es nou el cicle de la vida i la mort.
Dioniso Liknites era despertat per les dònes dionisíacas, en este cas nomenades tíades, en una cova en el Mont Parnaso, per damunt de Delfos; els garbells conecten al deu en les religions mistéricas i el cicle agrícola.[4]
En els misteris, a l'iniciat se li cobria el cap en un líknon, lo que pot representar simbòlicament el passage necessari de l'inframón, el camí que deu completar-se per a emergir des del renàixer, com els héroes i semidioses que varen seguir el mateix camí. El moviment del líknon sobre el cap pot sugerir una purificació per mig de l'aire, completant el conjunt de quatre elements seguint l'orde d'aigua, fòc, terra i aire.
Zeus
En el Himne a Zeus de Calímaco, un líknon va ser també el breçol de Zeus: la nimfa Adrastea va posar a Zeus en un liknon de gra dorat i ho va nutrir en mel i la llet d'Amaltea.[5]
Referències
- ↑ Jane Ellen Harrison, Prolegomena to the Study of Greek Religion, 3ª ed., 1922, p. 159.
- ↑ Himne órfico 45.53. Plutarco Sobre Isis y Osiris, 35.
- ↑ Mircea Eliade (1974). Tractat de història de les religions, Vol. II, Madrit: Cristiandad, pp. 83. ISBN 84-7057-162-1.
- ↑ Karl Kerenyi, Dionysus: Archetypal Image of Indestructible Life, 1976, p. 44.
- ↑ Calímaco, Himne a Zeus, 47.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Líknon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.