Líbia (mitologia)

En la mitologia grega Líbia (del grec antic: Λιβύη, Libye) és el nom de l'heroïna epónima de les terres libias. Les fonts, encara que citen a varis personages en el mateix nom, les fan difícilment diferenciables. Les entrades avall citades se centraran en els personages cridats Líbia; de citar a Líbia de manera geogràfica s'especificarà en el text per a obviar confusions.

Eponimia de Líbia

Segons la visió geogràfica d'Estrabón i el món grec antic, Líbia també correspon en una de les tres parts en les que es dividia l'ecúmene o hemisferi habitable. Com a topònim correspon a la zona septentrional a l'oest d'Egipte i Etiopia. Les atres dos parts de la ecúmene eren Europa i Àsia (compresa primer com la regió d'Anatolia i més vesprada en Àsia occidental). Tzetzes explica que «el país de Líbia deu el seu nom a Líbia filla d'Épafo i Menfis, com afirmen casi tots els historiadors».

«La terra que els tanca es dividix, com hem dit, en tres. I d'elles és Europa la que té una forma més variada, a Líbia li ocorre lo contrari i Àsia té una disposició més o menys intermija entre abdós. I totes tenen la causa de la seua varietat, o de la seua falta d'ella, en la costa de la mar Interior».

Aixina en paraules d'Heródoto, referint-se a l'eponimia de les terres:

«Segons la majoria dels grecs, Líbia té eixe nom per Líbia, una dòna originària d'eixa zona, mentres que Àsia rep eixa denominació per l'esposa de Prometeo. Els lidios, no obstant, reivindiquen com a propi eixe nom, alegant que Àsia es diu aixina per Asies, fill de Cotis i net de Manes».

Filla d'Oceà

La primera menció de Líbia en la mitografía clàssica és la que nos proporciona Andrón d'Halicarnaso, qui fa a Oceà, titán i al mateix temps riu epónimo que circunda el món, pare d'a lo manco quatre nimfes oceánides, totes en calitat de nimfes epónimas: Europa i Tracia, habidas per una tal Parténope, i també Líbia i Àsia, esta volta en Ponfólige, que sembla ser un hápax. Encara que no es donen més senyes sobre este context, està clar que Andrón tenia una intenció a lo manco etiològica.

Segons Apolonio de Rodas, Líbia va tindre de Salamandra, un deu marí en cult en les terres de Líbia, vàries nimfes que varen auxiliar als argonautas. No obstant l'autor menciona a una d'elles, encara que no li dona nom. Es sobreentiende que esta Líbia és filla d'Oceà pero no s'especifica tal filiació en el text. Esta Tritónide manté un diàlec en el argonauta Eufemo:

«Soc de l'estirp de Salamandra, nodriça dels teus fills, amic, no filla teua. Puix Salamandra i Líbia són els meus pares. Pero deixa'm junt a les donzelles de Nereo, que habite en la mar prop de Ánafe. Eixiré despuix als rajos del sol, ben disposta per als teus descendents».

En una atra font es referix a Líbia com l'esposa del titán Jápeto. L'autor es referix a la vinculació dels Japetónidas en deeses epónimas. En esta versió Àsia és l'esposa de Prometeo, fill de Jápeto.

Bibliografia i enllaços externs

• Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana (editorial Paidós), veu «Líbia»
• BOCCACCIO: De mulieribus claris (Sobre les dònes ilustres); X: De Lybia regina Lybie (Sobre Líbia, reina de Líbia).
  • Traducció al espanyol; ed. de Pablo Hurus, de 1494.
    • Reproducció, en índexs i gravats, en facsímil electrònic, en el repositori Parnaseo, de l'Universitat de Valéncia.
      • Líbia.
      • Índexs.
        • Sobre el nom del repositori, vore "Parnaso".
    • Reproducció en facsímil electrònic, en el lloc de la Biblioteca Digital Hispànica.
  • Text llatí, en el lloc [1] archivat en Wayback Machine. de la Biblioteca Italiana.

• Líbia, en el lloc del Proyecte Perseus.