Kyrios
Kyrios () denota un terme grec que s'interpreta com a ‘senyor,’ ‘tutor’ o ‘mestre’.[1] Era responsabilitat del kyrios concertar els matrimonis de les seues parents femenines. En la societat de l'Antiga Grècia, el kyrios era el tutor llegal oficial d'una dòna, qui, per la seua falta d'estatus com ciutadana, requeria la presència d'un tutor masculí adult per a realisar qualsevol contracte llegal.
Este tutor, ademés d'actuar com un garant, eixercitava el paper de protector. Per a una dòna fadrina, el kyrios típicament era el seu pare, i en cas de decés d'este, podia ser un germà, un tio o un atre parent masculí. En casar-se, este rol passava a ser complit pel seu espós, i si quedava viuda, podria ser el seu germà o el seu fill qui ho assumira com kyrios.[2]
En l'Atenes clàssica, la paraula kyrios es referia al cap de família,[3] responsable de la seua esposa, fills i qualsevol parent femenina fadrina.[4] proporcionar-los dots i representar-les en els tribunals, si era necessari,[5] i gestionar qualsevol transacció econòmica en les que participaren el valor de la qual superara un medimno d'ordi.[6]
L'existència del sistema de kyrioi (plural de kyrios) en atres parts de l'Antiga Grècia és objecte de debat, i l'evidència no és clara, pero Paul Cartledge ha argumentat que en Esparta existien kyrioi, encara que en Gortina no semblen haver existit.[7]
Atres significats
[editar | editar còdic]En atres époques de l'història el seu sentit va canviar.
- Com a terme bíblic, Kýrios, en el seu sentit religiós designa a Deu.
- Durant l'Imperi bizantí, es va utilisar com títul alternatiu per a designar, en determinats texts, a Heraclio en la seua calitat d'emperador.
- Kyrios també és l'orige d'atres térmens, com el nom de Cirilo o la paraula àrap khouria, i a voltes s'utilisa per a designar a la dòna del sacerdot en l'Iglésia ortodoxa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A Greek-English Lexicon.Consultat el 2025-06-08.
- ↑ (2006) The Tingues Commandments (en en), p. 110. ISBN 0-664-25816-6.
- ↑ Schaps, D.M. (1998). “What Was Free about a Free Athenian Woman?”. Transactions of the American Philological Society 128.
- ↑ Goddesses, whores, wives and slaves : women in classical antiquity (en en), London: Pimlico, p. 64. ISBN 9780712660549.
- ↑ «Representing Democracy: Women at the Great Dionysia», Ritual, Finance, Politics: Athenian Democratic Accounts Presented to David Lewis (en en), Oxford: Clarendon Press, p. 357.
- ↑ Foxhall, Lin (1989). “Household, Gender, and Property in Classical Athens” (en). The Classical Quarterly 39 (1): 22–44. doi:.
- ↑ Cartledge, Paul (1981). “Spartan Wives: Liberation or License?”. The Classical Quarterly 31 (1). doi:.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1963) Eigentum und Besitz im griechischen Recht dones fünften und aboquen Jahrhunderts v. Chr. (en de), Duncker & Humblot.
- Wilhelm Gemoll (1965). Griechisch-Deutsches Schul- und Handwörterbuch (en de), München/Wien: G. Freytag Verlag/Hölder-Pichler-Tempsky.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kyrios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.