Kulindadromeus zabaikalicus
Kulindadromeus zabaikalicus és l'única espècie coneguda del gènero extint Kulindadromeus de dinosauri neornitisquio basal, que vivó a mitan del periodo Jurásico, fa aproximadament entre 168 a 166 millons d'anys arrere, durant el Bathoniense, en lo que és hui Àsia. La presència de protoplumaje és evidència de que este és basal a Dinosauria en el seu conjunt, en lloc de només a Coelurosauria, com se sospitava prèviament.
Descripció
[editar | editar còdic]
Com atres neornitisquios primitius, Kulindadromeus és un corredor bípedo, aproximadament d'1.5 metros de llongitut corporal.[1] Tenia un cap curt, membres davanters curts en pates atrasseres i coa llargues.[2]
Els descriptores de Kulindadromeus varen establir algunes traces distintives. El ram ascendent frontal del maxilar és molt més baix que el ram ascendent posterior. La fenestra maxilar és més gran que fenestra anteorbital, que és usualment la major obertura craneal en la zona del hocico. El ram del yugal que va al postorbital té una muesca. El postorbital té un ram posterior que s'expandix verticalment. El full del ilion és més prima en vista lateral. Els metatarsos segon, tercer i quarto posseïxen profundes regates per a l'inserció dels tendons dels músculs extensores.[2]
La troballa de Kulindadromeus és significatiu degut a que varis dels espècimen mostren grans porcions de la seua integumento. Estos inclouen files de escamas imbricadas en la part superior de la seua coa i també una coberta de escamas que es ramifican en estructures semblants a plomes, que fins al seu descobriment es creïen que eren exclusives dels Theropoda, pertanyents a una atra branca dels dinosauris, els saurisquios.[3] Els restants de plomes descoberts són de tres tipos, complejizando l'enteniment de l'evolució de les plomes en els dinosauris.[1] El primer tipo consistix en filaments similars a pèl que cobrixen el tronc, coll i cap. Estos medixen més de 3 centímetros de llarc i s'assemblen a les protoplumas o plomes d'estat I que ya eren conegudes en terópodos com Sinosauropteryx. El segon tipo és representat per un grup de sis o sèt filaments de més d'1,5 centímetros de llarc que es proyecten cap a avall, tots originant-se d'una placa base. Estes es troben en la part superior del braç i la cuixa, i s'assemblen a les plomes d'estat III dels terópodos. Les plaques de base s'ordenen en un patró hexagonal sense tocar-se entre sí. El tercer tipo és únic, i es troba en la zona inferior de les pates, consistint en manojos de sis o sèt estructures en forma de cinta, de més de 2 centímetros de llarc. Cada una d'estes cintes es compon a la seua volta de prop de dèu filaments paralels de més de 0,1 milímetros d'ample.[2]
Ademés hi ha tres tipos de escamas. Hi ha unes escamas hexagonals que es solapan entre sí, de més de 3,5 milímetros de diàmetro, trobades en la part inferior de les espinelles. Menudes escamas redonejades que no se superponen, de menys d'1 milímetro en secció travessera, cobrixen les mans, turmells i peus. La part superior de la coa està coberta per cinc files llongitudinals de escamas rectangulars estovades, que medixen un per dos centímetros. En estes escamas la vora d'eixida de cada escama se superpon lleument a la vora frontal de la escama situada darrere. Per la seua banda, en el mig es troba una chicoteta púa que es proyecta cap a avant, cobrint la vora d'eixida de la escama precedent. D'esta manera es forma una fila imbricada. La superfície d'estes escamas és plana i té poca gruixa, de menys de 0,1 milímetros. Els autors varen considerar improvable que estes estructures anaren escuts òsseus de la pell, osteodermos. Cap al final de la coa, les escamas es tornen més chicotetes i més redonejades; estes ya no se superponen més entre sí.[2]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]
l'espècie tipo, Kulindadromeus zabaikalicus va ser nomenada i descrita en 2014 per Pascal Godefroit, Sofia Sinitsa, Danielle Dhouailly, Yuri Bolotsky, Alexander Sizov, Maria McNamara, Michael Benton i Paul Spagna. El nom del gènero es deriva del lloc de Kulinda en la paraula grega δρομεύς, dromeus, "corredor". El nom de l'espècie es referix a la regió de Zabaikal.[2]
El fòssil holotip, INREC K3/109, va ser trobat en una capa de la Formació Ukureyskaya que data de mediats a finals del Jurásico, en les etapes del Bajociano al Titoniense. Consistix en un cràneu parcial. Les capes de cendres volcàniques de la formació formen un Konservat-Lagerstätte, un lloc fòssil en preservació excepcional. Des de 2010 en avant, l'àrea ha produït una considerable cantitat de material fòssil adicional, incloent individus subadultos i jovenils.[2] Anteriorment, en el mateix any de 2014, es varen nomenar atres dos gèneros d'este mateix material, Kulindapteryx i Daurosaurus.[4] D'acort en Godefroit, esta publicació anterior es va basar en espècimen furtats, i deuria ser ignorada.[5] El material consistix en sis cràneus,[1] i centenars d'esquelets desarticulats trobats en dos llits d'ossos. Cada element de l'esquelet mostra que hi havia un únic morfotipo i Godefroit i colaboradors varen concloure que, contràriament a la publicació anterior, estos llits d'ossos solament representen a una única espècie.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Donen Vergano, 2014, "Siberian Discovery Suggests Almost All Dinosaurs Were Feathered", National Geographic Daily News http://news.nationalgeographic.com/news/2014/07/140724-feathered-siberia-dinosaur-scales-science/
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Pascal Godefroit, Sofia M. Sinitsa, Danielle Dhouailly, Yuri L. Bolotsky, Alexander V. Sizov, Maria E. McNamara, Michael J. Benton & Paul Spagna, 2014, "A Jurassic ornithischian dinosaur from Siberia with both feathers and scales", Science 345(6195): 451-455
- ↑ Science.345(6195)
- 451-455.doi:10.1126/science.1253351.
- ↑ V.R. Alifanov & S.V. Saveliev, 2014, "Two new ornithischian dinosaurs (Hypsilophodontia, Ornithopoda) from the Clapix Jurassic of Russia", Paleontological Journal 4: 72-82
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2017. Consultat el 29 de juliol de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kulindadromeus zabaikalicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.