Kočevje

Kočevje

Kočevje (alemà: Gottschee) és una localitat d'Eslovènia, capital del municipi homònim en el sur del país. És la major localitat de la regió situada entre els rius Krka i Kolpa. El terme també fa referència a l'antic comtat de Gottschee i la seua població de llengua germànica. Actualment és conegut pels seus tupidos boscs i els animals que els poblen, entre els que podem trobar orsos. Entre el XIV i el final de la Segona Guerra Mundial, Kočevje va ser un enclavament llingüístic alemà, en a on es parlava un dialecte bavar cridat Gottscheerish o Granish.

En 2018 té 8240 habitants.

Història

Els restants romans i prerromanos en l'àrea són pràcticament inexistents. Densos boscs ocupaven la zona, lo que unit a l'escassea d'aigua, expliquen que l'explotació agrícola i forestal no es portara a terme fins que els comtes d'Ortenburg varen fundar Gottschee a finals de el XIV. Inicialment en colon de les terres dels Ortenburg en Carintia i el Tirol i de les diòcesis de Salzburc, Brixen i Freising. Els nouvinguts varen talar els boscs i varen establir ciutats i pobles. L'àrea que varen ocupar havia segut un punt estratègic en la defensa del Sacre Imperi des de el IX i, per tant, hi havia un número elevat de fortificacions. La primera aparició del nom de la ciutat en un document és de l'1 de maig de 1363, en ella apareix com Gotsche, en un escrit del patriarca d'Aquilea, Ludovico della Torre.

Per les incursions otomanes (que varen escomençar en 1469), l'emperador Federico III va ordenar la construcció d'un assentament fortificado protegit per un fos en una curva del riu Rinža. Gottschee va rebre el títul i el sagell de ciutat en 1471 (civitas Gotsche). Els carrers en l'interior de la fortificació seguien un traçat ortogonal. En el XVI es va construir una muralla de protecció que va ser demolida en el XVIII, a l'hora que es reblia el fos.

En 1507, Kočevje va passar a mans del baró Georg Thurn, la crueltat del qual va provocar un tumult popular en 1515. Despuix d'estos fets, les terres varen passar per diverses mans fins que varen ser adquirides per la família Auersperg (Turjak). Durant els sigles XVI i XVII, diverses plagues i incendis varen assolar la població.

En 1803 es va iniciar l'extracció dels depòsits de lignit de les montanyes veïnes. No obstant, l'explotació vaig tindre una vida molt curta, perque el duc Guillermo de Auersperg, propietari de les fundició de Dvor na Krki (Žožemberk), va decidir que el carbó que s'extrea no era apropiat per als forns dels seus herrerías. Poc despuix es va inaugurar una fàbrica de rajoles, per la qual cosa es va tornar a extraure carbó local de baixa calitat per a que proporcionara el combustible dels forns de cocció. En 1844 un nou aserradero es va servir també del lignit per a obtindre el vapor en que fer funcionar la seua maquinària; i en 1850 es varen poder establir una fàbrica de cervesa i una de vidre, gràcies a este material.

Els habitants varen escomençar a emigrar als Estats Units cap a 1870. No obstant, la major onada d'emigrants va partir despuix de la Segona Guerra Mundial.

En 1918, en la finalitat de la monarquia dels Habsburgo, Gottschee va entrar a formar part del nou Regne de Yugoslàvia. D'esta forma, els habitants de la zona varen passar de formar part de l'ètnia governant del Imperi austrohúngaro a ser una minoria en un estat eslau.

En el periodo immediatament anterior a la Segona Guerra Mundial, mentres que alguns dels dirigents de la comunitat s'havien afiliat al partit Nazi i solicitaven la ajuda d'Alemània i la repatriació, la major part de la població s'havia integrat en el nou estat, convertint-se en una societat bilingüe i establint relacions en els seus veïns eslovens. Despuix de l'invasió de Yugoslàvia per les potències de l'Eix i el repartiment d'esta en zones d'influència, la regió de Kočevje va ser assignada a l'Itàlia de Mussolini. La propaganda Nazí va acabar imponent-se i el VoMi va preparar la "reinstalación", és dir, el canvi d'ubicació, des de la zona italiana a lo que es va denominar el Triàngul de Rann, una regió en la confluència dels rius Krka, Sotla i Sava, baix control alemà.

Per a fer lloc als nous aplegats, a partir de novembre de 1941, 46.000 eslovens del Triàngul de Rann varen ser deportats a l'est d'Alemània per al seu germanización obligatòria o per a realisar treball forçós. Poc despuix, les autoritats nazis varen prometre als habitants de Gottschee un passaport del Reich i el trueque de les seues granges en la zona de Kočevje per atres d'un tamany igual o superior en la regió del Triàngul de Rann. Els primers en traslladar-se varen aplegar a les seues noves llars poc despuix de la partida dels eslovens, els qui es varen quedar varen sofrir la pressió del VoMi i es va establir una data llímit, el 31 de decembre de 1941 per a finalisar el moviment d'abdós grups.

Des del moment de la seua arribada fins al final de la guerra, els colon germans varen ser hostigados pels partisanos de Tito. L'administració Nazi va tindre que dedicar tropes i recursos a la protecció dels nouvinguts. Mentrestant, els eslovens deportats varen ser duts a camps en Sajonia, Silesia i atres punts d'Alemània i forçats a treballar en granges alemanes o en l'indústria entre 1941 i 1945. Els diversos camps varen ser lliberats per tropes nortamericanes i soviètiques al final de la guerra. Els supervivents varen retornar a les seues llars.

Kočevje és també el lloc a on despuix de la guerra, Tito i els partisanos varen eixecutar a mils de Domobranci, la Guàrdia Territorial eslovena, i les seues famílies tirant-los en fosses càrstiques i tancant-los en coves que després sagellaven en explosius.

Agermanament

• [[Archiu:

  

|border|20px|Espanya]] Huétor Tájar, Espanya