Klaryetia
La Klarjetia (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-ka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.: [k'sagí͡ʒɛtʰ@i]) va ser una província de Geòrgia antiga i medieval, que ara forma part de la Província d'Artvin en Turquia. Klarjeti, la província veïna de Tao i molts atres districtes més menuts constituïxen una regió més àmplia que compartixen cultura i història compartides convencionalment conegudes com Tao-Klarjeti.
Història antiga
[editar | editar còdic]Klarjeti, travessada pel Chorokhi (Çoruh), s'estenia dels monts Arsiani Gama a l'oest, fins al Mar Negra, i tenia el seu centre en ciutat fortificada d'Artanuji (ara Ardanuç). Llimitava en Shavsheti i Nigali al nort, i Tao al sur. La regió es correspon aproximadament co Cholarzene (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.: Χολαρζηνή, Καταρζηνή) de les fonts Clàssiques i provablement a la Kaţarza o Quturza dels registres Urarto.[1]
Klarjeti era una de les províncies més suroccidentals del Regne d'Iberia, que va aparéixer en el mapa polític del Caucas en el III A. C i va estar governat—segons les cròniques medievals georgianas—per la dinastia Pharnavazida. d'el II A. C a el III D. C, Klarjeti aixina com alguns atres territoris veïns va ser disputat entre els regnes d'Iberia i Armènia (els armenis cridaven Kļarjk' a Klarjetia), i va passar d'unes mans a unes atres.[2] En la divisió d'Iberia dels anys 370 entre els imperis Romà i Sasánida, Klarjeti va passar als anteriors, encara que desconeixem si com a província o com a vassall. El matrimoni del rei Cosroida Vakhtang I d'Iberia en la princesa Romana Helena sembla per a tindre permés als Iberios a recuperar la província en 485. Despuix, Klarjeti va quedar en mans dels fills més jóvens de Vakhtang i els seus romanófilos descendents que varen crear la casaGuaramida i es varen mantindre en Klarjeti i Javakheti fins a 786, quan les possessions guaramidas varen passar als seus puixants cosins Bagrationi.[3]
Ducado de Klarjeti
[editar | editar còdic]La dinastia Bagrationi va presidir un periodo de prosperitat econòmica i resorgiment cultural en la zona. Els imposts recaptat en Artanuji varen ser un factor clau en l'aument del poder Bagrátida. Despoblado despuix de l'invasió àrap, Klarjeti va ser repoblat i es va convertir en un important centre de cultura cristiana, ajudada per un moviment monástico a gran escale iniciat pel monge georgiano Gregory de Khandzta (759– 861).[4]
Al voltant de 870, Klarjeti es va convertir en feu hereditari d'una de les tres branques principals dels bagrátidas georgianos. Esta llínea—coneguda en els registres georgianos com a Sobirans de Klarjeti (კლარჯნი ხელმწიფენი, klarjni khelmts'ip'eni)—va ser finalment desposseïda pel seu cosí Bagrat III, primer rei d'una Geòrgia unificada, en 1010. Bagrat III va entregar la zona a la família Abuserisdze.
Klarjeti mai es va recuperar totalment dels atacsSelyúcidas d'el XI i va declinar encara més despuix de les invasions Mongola i Timúrida dels sigles XIII i XIV. Despuix de la partició del Regne de Geòrgia en el XV, Klarjeti va passar als príncips de Mesjetia fins a la conquista Otomana de 1551.
Governants de Klarjeti
[editar | editar còdic]| Prince | Regnat | Notes |
|---|---|---|
| Sumbat I Mampali, el Gran | 870–889 | |
| Bagrat I | 889–900 | |
| David I | 900–943 | |
| Sumbat II | 943–988 | |
| David II | 988–992/993 | |
| Sumbat III | 992/993–1011 | cogobernante: Gurgen |
| John Abuser | 1011–1030 | |
| Abuser I Abuserisdze | 1046/1047 | |
| Grigol Abuserisdze | 1047–1070 | |
| Abuser II Abuserisdze | @– |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Toumanoff, Cyril (1967). Estudis en cristians Caucasian Història, p. 442. Georgetown Prensa universitària.
- ↑ Redgate, Anne Elizabeth (2000),El Armenians, pp. 73, 79, 101. Wiley-Blackwell,
- ↑ Suny, Ronald Grigor (1994), The Making of the Georgian Nation, pp. 25, 29. Indiana University Press, ISBN 0-253-20915-3
- ↑ Rapp, Stephen H. (2003), Studies in Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, passim. Peeters Publishers, ISBN 90-429-1318-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Klaryetia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.