Karramiyya
Karramiyya (àrap كرّاميّه, Karrāmiyyah) va ser originalment una secta hanafí-murgí[1] en l'Islam que va florir en les parts central i oriental del món islàmic, i especialment en les regions iranias, des de el IX fins a les invasions mongolas en el XIII.[2]
La secta va ser fundada per un sistani cridat Muhammad ibn Karram[3] (m. 896), qui va anar un predicador popular en Jorasán en el IX en les rodalies de Nishapur. Més tart va emigrar en molts dels seus seguidors a Jerusalem. Segons ell, als karrāmitas també se'ls cridava «seguidors de Abū'Abdallāh» (aṣḥāb Abī'Abdallāh).[4] Les seues principals àrees de distribució estaven en el Gran Jorasán, Transoxiana i les àrees perifèriques de l'est d'Iran, sent la doctrina que regia als primers gaznávidas i la primera dinastia gúrida. El centre més important de la comunitat, fins a finals de el XI, va ser Nishapur. Despuix del seu decliu, la secta karrāmīyya va sobreviure solament en Gazni i Gawr en l'àrea de l'actual Afganistan.
Doctrina
La doctrina del Karramiyya va consistir en literalisme i antropomorfisme. Ibn Karram va considerar que Deu era una substància i que tenia un cos (.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>[5][6]
Ibn Hajar al-Haytami afirmava que els partidaris d'esta doctrina «creuen que Deu és un cos assentat en el Tro, tocant-ho i descansant sobre ell, i despuix baixa totes les nits durant l'últim terç de la nit als cels, i despuix retorna al seu lloc en amanecer».[7]
També creïen que els àngels Munkar i Nakir eren en realitat els mateixos que els àngels de la guarda en el costat dret i esquerre de cada persona.[5]
Els Karramiyya també sostenien l'opinió de que el món era etern i que el poder de Deu era llimitat.[8]
Estes creències varen ser rebujades per molts teòlecs sunitas com heréticas i finalment varen desaparéixer. Els Karramiyya operaven centres d'adoració i propagaven l'ascetisme.[9]
A diferència d'atres grups corporealistas, els Karramiyya varen emfatisar l'us de la raó per a defendre les seues creències.[10][11][12][13]
Referències
- ↑ KERRÂMIYYE, TDV İslâm Ansiklopedisi, v. 25, pp. 294-296, 2002.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Encyclopedia Iranica, "KARRĀMIYA"
- ↑ Zysow: Two unrecognized Karrāmī texts. 1988, p. 580
- ↑ 5,0 5,1 J. Hoffman, Valerie (2012). The Essentials of Ibadi Islam, Syracuse University Press, pp. 328. ISBN 978-0815650843. Consultat el 2014-08-28.
- ↑ Fleming, Benjamin; Mann, Richard (2014). Material Culture and Asian Religions: Text, Image, Object, Routledge, pp. 333. ISBN 978-1-135013738. Consultat el 2014-08-28.
- ↑ Yossef Rapoport and Shahab Ahmed, Introduction in Ibn Taymiyya and His Claves, eds. Yossef Rapoport and Shahab Ahmed (Karachi: Oxford University Press, 2010), 278
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaReferenceA - ↑ Porter Berkey, Jonathan (2003). The Formation of Islam: Religion and Society in the Near East, 600-1800, illustrated, reprint edició (vol. 2), Cambridge University Press, pp. 286. ISBN 9780521588133. Consultat el 2014-08-28.
- ↑ Hashim, Abdul Quddus, and Abdull Rahman Mahmood. "Isu Melihat Allah SWT vaig donar Akhirat Antara Al-Būtī donen Salafiyyah Semasa." Fikiran Masyarakat 5.1 (2017): 41-49.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ A group of researchers under the supervisió of 'Alawi ibn Abd al-Qadir as-Saqqaf. «كتاب موسوعة الفرق المنتسبة للإسلام - الدرر السنية». dorar.net. «وقام أيضا أبو عبدالله محمد بن كرام بسجستان ونواحيها ينصر مذهب أهل السنة والجماعة، والمثبتة للصفات والقدر وحب الصحابة وغير ذلك، ويرد على الجهمية والمعتزلة والرافضة وغيرهم، ويوافقهم على أصول مقالاتهم التي بها قالوا ما قالوا، ويخالفهم في لوازمها، كما خالفهم ابن كلاب والأشعري، لكن هؤلاء منتسبون إلى السنة والحديث، وابن كرام منتسب إلى مذهب أهل الرأي»
- ↑ Ibn Taymiyyah. Bayan al-Talbis al-Jahmiyyah (en ar).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karramiyya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.