Juno descobrint a Júpiter en Ío (Lastman)
Juno descobrint a Júpiter en Ío és un quadro del pintor Pieter Lastman, realisat en 1618, que es troba en la National Gallery de Londres. Lastman, mestre de Rembrandt, ho va pintar en Ámsterdam, com casi tota la seua obra.[1]
En l'obra es descriu el història de l'amor clandestí entre Zeus, el deu suprem grec i la sacerdot Ío, adoradora d'Hera, l'esposa del deu. En l'instant en que la celosa deesa descobrix l'infidelitat, Zeus tracta d'ocultar-la convertint a Ío en una vedella blanca,[2] encara que Esquilo indica que va ser la deesa la que la va convertir en l'animal com a castic.[3]
Martirisada per un tábano enviat per Hera, va fugir en un llarc recorregut fins que Zeus va poder fer que recobrara la seua forma humana.[4]
Ací, Juno, recelosa, descendix assentada en un núvol acompanyat dels seus característics pavos reals i Júpiter la mira sobresaltat, mentres dos figures retiren un mant púrpura del cap de la transformada Ío: Cupido i una alegoria masculina de l'Engany, en una caraça sobre el rostre.
Atres artistes com Correggio en la seua obra Júpiter i Ío, Rubens o Andrea Schiavone tenen obres en similar temàtica.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «art.laguia2000.com». Consultat el 22-1-2026.
- ↑ VV. AA. (2010). Mitologia clàssica i iconografia cristiana, pág. 64, R. Areces. ISBN 978-84-8004-942-9.
- ↑ (2004) Biblioteca mitològica II, I 3, Aliança Editorial. ISBN 84-206-5808-1.
- ↑ Martín (2004). Diccionari de Mitologia Clàssica, pág. 340, Espasa Calpe. ISBN 84-670-1536-5.
- ↑ «fundacionio.org». Consultat el 5 de setembre de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juno descubriendo a Júpiter con Ío (Lastman)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.