Anar al contingut

Juliol Verne (nau)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Juliol Verne (nau)

La Juliol Verne, o Vehícul Automatizado de Transferència 001 (ATV-001), és el primer vehícul de transferència automatizado llançat a l'espai. Ha segut dissenyada per l'Agència Espacial Europea. Es va elegir este nom en honor a l'escritor francés de ciència ficció Juliol Verne.[1]

Este model de nau espacial va ser llançat per primera volta el 9 de març de 2008 en una missió de reabastiment de l'Estació Espacial Internacional (EEI), en combustible, aigua, oxigen i càrrega seca. Esta primera missió va ser somesa a tres semanes de prova en l'espai prèvies a l'acoplament en la EEI, realisat el 3 d'abril de 2008. El 25 d'abril va ser utilisada per a reposicionar l'EEI en la seua òrbita, fent us del combustible transportat per la nau.[2] Despuix de permanéixer una miqueta més de cinc mesos acoplada, es va desprendre el 5 de setembre. La missió va finalisar el 29 de setembre, quan la nau es va cremar en la seua reentrada en l'atmòsfera terrestre sobre l'Oceà Pacífic.

Llançament

La Juliol Verne va ser posada en òrbita baixa terrestre per mig del vol inaugural del Ariane 5ES. Despuix de varis retarts, varen partir de la plataforma de llançament ELA-3 del port espacial de Kourou, en la Guayana Francesa a les 04:03:04 UTC del 9 de març de 2008. La nau espacial es va separar de la llançadora 1 hora 6 minuts i 41 segons despuix de l'envolament i es varen activar els sistemes de navegació. Dos dies despuix, l'11 de març, els quatre motors principals de l'ATV es varen encendre per primera volta, marcant el començ de la seqüència d'impulsos per a l'inserció orbital.[3] Les proves realisades en l'estació d'Overberg, Suràfrica varen eixercitar un important paper en la transmissió de senyes de telemetría d'una estació mòvil desplegada en Nova Zelanda durant la fase de llançament.

Fallo de propulsió inicial

Despuix de l'activació en l'òrbita del sistema de propulsió del ATV unes poques hores despuix del seu llançament, la segona de les quatre unitats de propulsió electrònica Drive Electronics (PDE), que controla una quarta part dels propulsors del ATV, va informar d'una inesperada diferència en la pressió de la mescla entre el combustible i l'oxidant[4][5] L'encés del motor va ser retardat mentres s'investigava el fallo. El reinicie del sistema de propulsió pel Centre de Control de ATV en Toulouse (França) va resoldre el problema. l'ESA va informar que la missió podria haver eixit avant, encara que una quarta part dels propulsors de maniobra no hagueren estat disponibles i va declarar que l'ATV es va mantindre en la data prevista per a l'acoplament en l'EEI el 3 d'abril de 2008.

En òrbita i proves d'acoplament

A la dreta el ATV realisant una simulació d'abortar des de l'EEI (a l'esquerra) durant el dia de demostració 2
La Juliol Verne s'aproxima a la EEI el dilluns 31 de març de 2008.
Enfocament de les Nacions Unides de la EEI mentres la ATV es trobava a només uns pocs metros de l'Estació Espacial durant el dia de demostració 2.

En ser la primera volta que s'utilisava una ATV, s'havien previst vàries proves per a confirmar que l'acoplament en l'EEI seria segur. Despuix del seu llançament va passar tres semanes en vol lliure, realisant-se en èxit una maniobra de prevenció de colisions (CAM) entre els dies 13 i 14 de març. Açò assegurava que podria maniobrar-se si durant l'acoplament fallaven atres sistemes.[6]

Posteriorment es varen realisar dos ensajos de demostració d'acoplament cridats "dies demo". Estes proves varen consistir en una série de maniobres d'aproximació o rendezvous en l'Estació Espacial Internacional, que varen culminar en l'acoplament real en el port de popa del mòdul Zvezda el 3 d'abril. La maniobra es va realisar per mig d'un sistema totalment automatizado usant GPS i el seguiment d'estreles. Quan Juliol Verne es trobava a 249 metros de l'estació espacial, la finalisació de l'acoplament es guio per un videómetro, el qual llança polsos làser cap als reflectantes en forma de gaveta del mòdul de servici Zvezda, i un telegoniómetro, que funciona com un radar.[7] Encara que no va ser necessari, la tripulació de l'EEI podia haver abortat l'acoplament en qualsevol moment mentres l'ATV es trobava a més d'un metro de l'estació. Juliol Verne es va acoplar en l'EEI el 3 d'abril de 2008 a les 14:45 UTC.

29 de març - Dia demo 1

El 29 de març es va portar a terme la primera cita en l'Estació Espacial Internacional.[8] La maniobra va culminar en èxit en una trobada en l'estació espacial a una distància de 3,5 quilómetros a pesar d'una anomalia menor en els sistemes de control elèctric dels motors de la nau.[9]

Juliol Verne va escomençar el seu acostament a l'EEI a les 14:19 GMT. A les 15:57, va aplegar a colocar-se en el punt S2 i va esperar allí durant 90 minuts per a realisar les proves. Posteriorment la tripulació de l'EEI va realisar maniobres d'alluntament. A les 17:30, es va ordenar al ATV realisar una maniobra d'escape, propulsándose llunt de l'estació.[9]

31 de març - Dia demo 2

El 31 de març es va posicionar el Juliol Verne a 12 metros de l'Estació Espacial Internacional i la seua tripulació va realisar una simulació d'abortar. Tots els objectius per a este Dia Demo es varen complir satisfactòriament.[8][10]

3 d'abril - Acoplament

El 3 d'abril, l'ATV es va posar en contacte en el port d'atraque de la popa mòdul de servici Zvezda a les 14:45:32 UTC,[11] va realisar una seqüència d'events d'acoplament mecànic que incloïen la captura a les 14:55 UTC, concloent-ho uns minuts més vesprada.[12][13][8] Una volta acoplada va permanéixer allí quatre mesos. Despuix del desacoplé es dirigiria a la terra per a destruir-se en la seua reentrada en l'atmòsfera, junt en els residus de l'EEI carregats en ella abans de partir.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Europe's 'Jules Verne' spacecraft carries namesake's notes on maiden voyage». collectSPACE.com. Consultat el 9 de març de 2008.
  2. ↑ «Jules Verne boosts ISS orbit». eixa.int. Consultat el 26 d'abril de 2008.
  3. ↑ «Jules Verne on track for long journey to ISS». ESA. Consultat el 11 de març de 2008.
  4. ↑ Ariane 5 ES posa en marcha en el vehícul tot terreny - sofrix primerenca de fallos en l'òrbita.
  5. ↑ [https://www.esa.int/esacp/SEM7S1L26DF_index_0.html Juliol Verne baix control despuix d'un llançament de llibres de text. eixa.int
  6. ↑ «Jules Verne demonstrates flawless Collision Avoidance Manoeuvre».ESA.Consultat el 14 de març de 2008.
  7. ↑ «State of the art in automatic rendezvous».ESA.Consultat el 6 de març de 2008.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Flight 181: Ariane 5/ATV Mission Timeline». Spaceflight Now. Consultat el 10 de març de 2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 Stephen Clark. «Station resupply ship passes first demonstration day». Spaceflight Now. Consultat el 30 de març de 2008.
  10. ↑ [enllaç trencat]
  11. ↑ ESA video of capture (el hora exacta es mostra en la part superior dreta de la pantalla)
  12. ↑ Molls automàtics d'Europa del buc a l'ISS en el www.esa.int
  13. ↑ Jules Verne ATV given ‘go’ for docking www.esa.int


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juliol_Verne_(nau)&oldid=1433042»