Anar al contingut

Juglans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Juglans

Juglans és un gènero d'arbres caducifolios anomenats comunament nogales, de la família de les juglandàcees. Ho componen una vintena d'espècies acceptades de les 150 descrites.[1]

Etimologia

El terme en llatí Juglans deriva de Jovis glans, "bellotas de Júpiter": figuradament, una anou apropiada per a un deu.

Descripció

Arbres –rara volta arbusts, en espècies extraibéricas–, monoicos. Ramillas de mèdula perforada. Ulls terminals sésiles, en alguns catafilos en disposició valvar, densament hirsutos. Fulls caducs, alternes, imparipinnadas; làmina, pecíol i raquis en glàndules peltadas –que en secar-se adquirixen aspecte de escates–; foliols 5-31, de marge serrat o sancer, en pèls no glandulíferos simples o fasciculats, a voltes glabros; raquis áptero; peciólulos molt curts o inexistents. Inflorescència masculina en ament, solitari –a sovint superposts–, lateral, sésil, péndola. Inflorescència femenina en arracada, de (1)2-25 flors, solitari, terminal, erecto en la fructificaació. Flors masculines de bràctea soldada al receptàcul llevat en l'àpiç, que és chicotet, ovat o llanceolat i sancer; bractéolas 2, soldadas al receptàcul i als sépals, d'ordinari alguna cosa més grans que estos i externs, de tal forma que en el conjunt hi ha fins a 6 lòbuls més o menys desiguals –en alguns casos fins a 8(-16); els adicionals se supon que són divisions dels àpiços calicinos–; sàpia-hos 1-4; estams 7-85(105); anteras glabras o escassament pelosas. Flors femenines de bràctea soldada al receptàcul llevat en l'àpiç, que és chicotet i sancer; bractéolas 2, soldadas al receptàcul llevat en l'àpiç, que és més o menys dentado o lobulado; sépals 4, soldats al receptàcul en més de 2/3 de la seua llongitut; carpelos 2 –rara volta i en algunes flors 3-4–; estil normalment en 2 branques estilares, recurvadas, en la zona estigmàtica cap a l'interior. Frut drupáceo (trima); epicarpi/mesocarpi rugoso o pla, indehiscente o dehiscente de forma més o menys irregular (despuix de la fructificaació acaba secant-se, es fa correosa i es desprén); anou de paret més o menys pétrea, rugosa o asprosa, en 2 o 4 lóculos en la base. Llavors de cotiledones carnosos, en 2 lòbuls cada u.[2]

Referències