Anar al contingut

José Luis Estellés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

José Luis Estellés Dasí (Bétera, Valéncia, 2 d'octubre de 1964) és un clarinetista i director d'orquesta espanyol. En l'actualitat combina la seua activitat com a director i soliste en la docència (professor de música en l'Hochschule für Musik und Tanz Köln i professor de clarinet i director del MSKN MasterEnsemble en Musikene - Centre Superior de Música del País Vasc en Sant Sebastià). Des de 2021 residix en la ciutat de Colónia.

Biografia

Formació

Comença a rebre classes de clarinet en el Centre Artístic Musical de Bétera, a on ya en 1976 comença a donar els seus primers concerts de música, i a l'any següent oferix el seu primer concert com a soliste en la banda de música de dit centre. En 1984 finalisa els seus estudis de clarinet en el Conservatori Superior de Música de Valéncia obtenint lluentes calificacions. Els seus principals professors varen ser Juan Vercher i Lucas Conejero. Als vintiun anys ingressa en la Jove Orquesta Nacional d'Espanya (1986-1989). En 1988 proseguix els seus estudis en la Guildhall School of Music and Drama GSMD de Londres en Antony Pay, en beques concedides pel Ministeri de Cultura i el British Council. Atres clarinetistas en els que va completar la seua formació varen ser Thea King (English Chamber Orchestra) i Michelle Zukovsky (els Angeles Philharmonic Orchestra).

Activitat

En 1986 obté l'ocupació de Professor Especial de Clarinet en el Conservatori Superior de Música Eduardo Martínez Torner d'Oviedo, ya que abandona en 1988 per a proseguir els seus estudis en Londres. Allí crea un conjunt de cambra, el Grup Manon (1989-1997), junt a Ampar Lacruz, Víctor Ambroa i Andreu Riera, en els que actuarà en els principals festivals espanyols i en l'estranger. Al seu regrés a Espanya en 1991, colabora en orquestes com l'Orquesta Ciutat de Barcelona i l'Orquesta Filharmònica de Gran Canària i obté plaça en la recent creada Orquesta Simfònica del Principat d'Astúries. Mesos més vesprada es trasllada a Granada, a on guanya la plaça de solista de clarinet de l'Orquesta Ciutat de Granada, ya que va ocupar fins a 2021. Va escomençar la seua carrera internacional com a intérpret en ser invitat, en representació del Ministeri de Cultura espanyol, al festival de jóvens solistes "Concerti per l’Europa" (Venècia, 1989), i de RNE al "Concert Nort-Sur" de la UER (Copenhague, 1992). En l'any 2000 va fundar TAiMAgranada[1] (Taller Andalús d'Interpretació de Música Actual), del com va ser el seu Director Artístic promovent la difusió de la música contemporànea. Ademés, ha dirigit com invitat importants formacions, com la London Sinfonietta, la Jove Orquesta Nacional d'Espanya, la Jove Orquesta Nacional de Catalunya, l'Orquesta Jove d'Andalusia, l'Orquesta Simfònica de Bulgària, l'Orquesta Simfònica de Navarra, The Soloists of London, I Solisti vaig donar Perugia, la Orquestra de Valéncia, l'Orquesta d'Extremadura, l'Orquesta Filharmònica de Màlaga o l'Orquesta Ciutat de Granada, entre unes atres, i en sals tan prestigioses com Auditori Nacional de Madrit, el Palau dels Arts de Valéncia, Auditori Manuel de Falla de Granada, Kursaal de Sant Sebastià, L'Auditori de Barcelona, Gran Teatre Falla de Càdis o The Warehouse de Londres. Aixina mateix, ha actuat com a soliste en l'Orquesta Simfònica del Principat d'Astúries, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta d'Extremadura, Orquestra de Valéncia, Orquesta Ciutat de Granada, Camerata Salzburg, Sinfonia Varsòvia, Orquesta Simfònica de la Comunitat de Madrit i Jove Orquesta Nacional d'Espanya, entre unes atres. Conjuntament en la seua activitat artística, Estellés eixercix la docència en distints centres, com l'Aula de Música de l'Universitat d'Alcalà —entre 1995 i 2005—, des de 2001 en el Centre Superior de Música del País Vasc Musikene (Sant Sebastià) —del que va ser director artístic en el curs 2008/2009 i director d'estudis orquestals entre 2003 i 2009— i Codarts (Róterdam, en a on va ser Professor Invitat Permanent des de 2003 fins a 2015. Fòra d'Espanya, també ha segut invitat en prestigiosos centres d'ensenyança en França (Festival Casals, Prades), en Regne Unit (Guildhall School of Music and Drama de Londres), en Finlàndia (professor invitat en la Sibelius-Akatemia) i en Holanda (Utrecht i Rotterdam Konservatorium), aixina com en Suïssa, Portugal, Alemània, Mèxic i Estats Units. Aixina mateix, ha segut membre del jurat de distints concursos d'interpretació en Espanya (Dos Germanes, com Concurs Internacional de Música "Antón García Abril" en Basa, cibm-valéncia. com CIBM en Valéncia) i Alemània (Concurs Internacional de la ARD aeoluswettbewerb. de/ Aeolus Musik Wettbewerb, Düsseldorf). En 2007, va ser director artístic de Cameralia-Festival i Acadèmia Internacional de Música de Galícia. En l'any 2021 obté la càtedra de Música de Vent en l'Universitat de Música i Dansa de Colónia.

Gravacions

Estellés ha anat completant la seua activitat artística en numeroses gravacions que reflectixen tant la seua faceta com clarinetista com la de director orquestal en interpretacions que comprenen des del classicisme fins a la creació contemporànea. En la década de 1990 va realisar gravacions en el Grup Manon per als sagells Audiovisuals de Sarria (Guinjoan, Casablancas, Soler) i Anacrusi (Messiaen), i també va iniciar les seues colaboracions en el Orpheus Quartett produint dos CD per als sagells Turtle Records (Brahms) [Gravació extraordinària - Klassic Heute, Àlbum de cinc estreles - Seen & Heard, Nominada allançament de l'any - Àudio Notes] i Emergo Classics (Keuris) [Nominada allançament de l'any - The Clarinet Magazine, CD de la semana - Ràdio Clàssica Holandesa]

En la primera década del XXI, despuix dels seus inicis com a director orquestal, inicia una série de gravacions per al sagell propi del Centre Superior de Música del País Vasc (Musikene), que inclou numeroses recuperacions històriques, estrenes i primeres gravacions mundials de música de compositors vascs. Al primer disc, que presenta la Gran Partita KV361 de W. A. Mozart li succeïx un registre d'obres de Guridi i Brahms/Schoenberg (en la primera gravació mundial de archive. org/web/20161108133328/http://www. joseluisestelles. com/wp-content/uploads/2011/10/Leyenda-Vasca. mp3 "Llegenda vasca" i de archive. org/web/20161108133337/http://www. joseluisestelles. com/wp-content/uploads/2011/10/Guridi_Le-soir. mp3 "Saison dones Semailles - Li soir"), i un atre en estrenes i primeres gravacions d'obres dels compositors Luis de Pablo, Lazkano, Edler-Copés i la recuperació de la archive. org/web/20161107221636/http://www. joseluisestelles. com/wp-content/uploads/2011/10/Bordes. mp3 "Rapsòdia Basque op. 9" de Charres Vores. L'últim CD d'esta série correspon a l'estrena, en versió concerte, de l'única òpera de Pablo Sorozábal: "Juan José, drama líric popular en tres actes". ["Gravació de gran transcendència històrica". Recomanat - CD Compact]. Les demés gravacions en estos anys corresponen a la seua activitat com clarinetista: un CD per a NAXOS en el concert "Vores de l'ànima" de Lorenzo Colom, junt a María Bayo, Jean-Jacques Kantorow i l'Orquesta Ciutat de Granada, el "Quartet d'Agrippa" de García Abril per al sagell VERSE, i "Poètica" i "Manantial de llum" de Torres per a KAIROS [Disc excepcional - SCHERZO]. A partir de 2010 José Luis Estellés combina en regularitat les seues gravacions com clarinetista i director orquestal. Són alguns eixemples el seu CD per a Komponisten Poliphonie en música de Cambrer, la gravació junt al Trio Arbós per a VERS d'obres d'Erkoreka, i la primera gravació mundial, també en el sagell VERSE, dels concerts per a instruments de metal i orquesta de Colomer, dirigint a l'Orquesta Ciutat de Granada junt als Spanish Brass Luur Metalls, Luis González i Javier Bonet. En 2015 inicia la seua relació artística en el sagell IBS Classical, gravant el CD "Clarinet Quintets" (Mozart i Weber) junt al Jousia Quartet. [Melóman d'or - Revista Melòman] En 2016 grava el CD "Bacarisse Concerts", en el primer registre mundial de tres obres concertantes de Salvador Bacarisse, dirigint a l'Orquesta Filharmònica de Màlaga i als membres del Trio Arbós com a solistes. [Melóman d'or - Revista Melòman].

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20180427041549/http://filomusica. com/filo25/eli4. html Existix lo impossible». filomusica. com. Archivat des d'el com/filo25/eli4. html original, el 27 d'abril de 2018. Consultat el 11 de giner de 2017.

Enllaços externs