Jocs Olímpics Llatinoamericans
Els Jocs Olímpics Llatinoamericans (en portugués Jogos Olímpics Llatí-Americans), també cridats Jocs del Centenari (en portugués Jogos do Centenário), varen ser una de les competències regionals que varen antecedir i varen terminar donant forma als Jocs Panamericans, que es varen celebrar per primera volta en 1951, en la celebració dels Jocs Panamericans en Buenos Aires.[1][2]
Història
Brasil va celebrar els Jocs Olímpics Llatinoamericans en 1922, en el centenari del seu Independència, d'ahí el sobrenom de Jogos do Centenário. Gràcies a l'esforç del Fluminense Football Club, que va introduir el fútbol organisat en Riu de Janeiro, va cedir les seues instalacions i va proporcionar respal financer i llogístic a les competicions, sense assistència governamental.[3]
Per als jocs, Fluminense va ampliar el seu Estadi Laranjeiras per a albergar a 25.000 espectadors, també sin ayuda del govern brasiler. Este estadi va servir després per al Campeonat Suramericà 1922 de fútbol (actual Copa Amèrica) celebrat en el mateix any, el primer guany rellevant de la selecció de fútbol de Brasil. [4] [5]
En els jocs varen participar representants de Brasil, Argentina, Uruguay, Chile i Mèxic. A la desfilada inicial varen assistir destacaments de les armada d'Estats Units, Anglaterra i Japó. [4]
El públic present va ser d'aproximadament 168.000 persones, en una Riu de Janeiro que contava per llavors en al voltant d'1 milló cent mil habitants. [6]
Resultats
En competències d'atletisme, Argentina va conseguir 94 punts, Chile 87, Brasil 56 i Uruguai51. Luiz Bianchi, en pentatlón i Willy Seewald en llançament de javalina, varen conseguir les dos úniques victòries de Brasil en atletisme.[4] Va destacar el chilé Manuel Plaça, guanyador de cinc medalles d'or en la competència, i qui en 1928 guanyaria l'argent en el marató olímpic d'Amsterdam.[7]
Brasil va ser campeó de waterpolo, bàsquet i tenis, en Ricardo Pernambuco en el torneig individual, sent Argentina el campeó per equips. En bàsquet, l'equip campeó, que tenia com a base l'equip Fluminense en cinc deportistes, estava format per:[8]
- Guàrdies - André Richer, José Valente, Salvador Calvente i Francisco Antunes
- Als - Paulo Valente, Paulo Rodrigues, Zefrino Goulart i Rizzo Baptista
- Pivots - Hugo Hamann i Oscar d'Almeida
- Entrenador: Fred Brown
En les proves de natació, l'atleta Jorge Mattos va guanyar totes les proves en les que va competir: 100, 400 i 1.500 lliures i en el relleu 4 x 200 metros, havent segut un dels més destacats d'estos jocs. [9]
En esgrima, Brasil va ser campeó en les proves de floret, en el tinent Oswaldo Rocha i en sabre, en el tinent Pelio Ramalho.[10]
En boxeig, els argentins i uruguayans varen anotar 22 punts, els chilens 20 i els brasilers a penes 4.
- Proves de tir
Les proves de tir en pistola es varen realisar en el camp de tir Fluminense, construït en 1919, pel president Arnaldo Guinle i el seu director, el Dr. Afrânio Costa. Brasil va guanyar abdós events d'armes curtes. La prova de fusil de guerra es va realisar en Vila Militar i Argentina va guanyar la prova de fusil de guerra. Els resultats varen ser els següents: [11]
1. 25 M - Revòlver de Guerra – 60 dispars:
- 1er tinent Guilherme Paraense : SCFR – 508 punts.
- 1er tinent Antônio Ferraz dona Silveira : FFC – 490 punts.
- Astúcia: ARG – 490 punts.
- Sebastião Wolf : Tir 4 – 448 punts.
2. 50M - Pistola Lliure – 60 tirs:
- Sebastião Wolf : Tir 4 – 483 punts.
- Afrânio dona Costa : FFC – 481 punts.
- Astúcia: ARG – 472 punts.
- Capità Dilermando Cândido d'Assis .
En total, es varen guanyar sèt medalles, 4 d'or i 3 d'argent, pero Brasil va acabar per no competir en este deport més vesprada en els Jocs Olímpics de França, en 1924, per raons presupostàries i polítiques.[11]
Vore també
Referències
- ↑ CANCELLA, Karina - I o Rio de Janeiro já foi quase “olímpic”…, pàgina editada em 15 d'agost de 2016 i disponível em 28 de maio de 2018.
- ↑ IG ESPORTE - Confederação revalida Jogos Olímpics Llatí-americans de 1922, pàgina editada em 22 de setembro de 2012 i disponível em 28 de maio de 2018.
- ↑ SPORTV - Com Rio 2016, Brasil sediará gran event multiesportiu pela oitava volta, pàgina editada em outubro de 2015 i disponível em 28 de maio de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Livro Jogos Olímpics Llatí-americans: Rio de Janeiro 1922 , per César R. Torres.
- ↑ BOLTHAUSER, João Claudio - JOGOS LLATÍ-AMERICANS - AS LARANJEIRAS IMORTAIS, pàgina editada em 30 de novembro de 2017 i disponível em 28 de maio de 2018.
- ↑ Site ALTERNATIVOSESPORTES - Jogos Olímpics Llatí-Americans de 1922 i outras competiçõés esportives incluídas na Exposição do Centenário dona Independência do Brasil – 1922, pàgina editada em 23 de março de 2016 disponível em 28 de maio de 2018.
- ↑ cbat. org. br/ CBAt lança o livro sobre vos Jogos Olímpics Llatí-Americans de 1922 no Rio de Janeiro
- ↑ cbb. com. br/ CBB lança selo comemoratiu em homenagem aos 100 anos dona Seleção Brasileira
- ↑ elgrafico. com. ar/ 9 DE DECEMBRE DE 1922, EL NADADOR BRASILER JORGE MATTOS
- ↑ institutotouche. org. br/ A esgrima brasileira: 200 anos (Per Mario Ribeiro Cantarino Filho)
- ↑ 11,0 11,1 FERREIRA, Eduardo - Site TIROFLU, 1922 - Jogos Olímpics Llatí-americans, pàgina disponível em 28 de maio de 2018.
Bibliografia
- TORRES, César R. Jocs Olímpics Llatinoamericans: Riu de Janeiro 1922. Confederació Brasilera d'Atletisme, 2012. Traducció de Martim S. Silveira.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juegos Olímpicos Latinoamericàs» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.