Per a Jocs matemàtics (columna), vore Jocs matemàtics (columna).


Archiu:Clumsy wagon (IME-USP).webm

Un joc matemàtic es caracterisa perque les seues normes i estratègies estan "definides per regles matemàtiques precises, i els seus resultats són mesurables".[1][2] A sovint, estos jocs tenen regles i procediments de emparejament senzills, com el tres en llínea i el timbiriche. Generalment, els jocs matemàtics no necessiten ser conceptualment complexos per a implicar fonaments computacionals profunts. Per eixemple, encara que les regles de mancala són relativament bàsiques, el joc pot analisar-se rigorosament des de la perspectiva de la teoria de jocs combinatoris.[3]

Els jocs matemàtics diferixen notablement dels trencacaps matemàtics, que requerixen coneiximents matemàtics específics per a resoldre'ls, mentres que els primers no requerixen un coneiximent profunt de matemàtiques per a jugar. A sovint, el núcleu aritmètic dels jocs matemàtics no és evident per als jugadors no entrenats per a observar els aspectes estadístics o matemàtics.[4]

Alguns jocs matemàtics són de gran interés en el camp de la matemàtica recreativa.[5][6]

En estudiar les matemàtiques bàsiques d'un joc, la teoria aritmètica sol ser més útil que jugar o simplement observar el joc. Per a analisar un joc numèricament, és particularment útil estudiar les seues regles, ya que estes poden generar equacions o fòrmules rellevants. Açò es fa freqüentment per a determinar estratègies guanyadores o per a identificar si el joc té una solució.[1][7]

Ademés, els jocs matemàtics poden ajudar als chiquets a comprendre conceptes fonamentals com la suma, la resta, la multiplicació i la divisió,[8] millorant les seues habilitats aritmètiques d'una manera atractiva.

Llista de jocs

 
Tauler d'àngels i dimonis
 
Escacs hexagonal de Glinski
 
Partida de Tak
 
Partida de tres en ralla


A voltes no és evident de colp i repent que un joc en particular involucre encert. A sovint, un joc de cartes es descriu com de estratègia pura, pero un joc en qualsevol tipo de barallat aleatori o repartiment de cartes boca avall no deu considerar-se sense encert. A continuació s'enumeren varis jocs d'estratègia abstracta:

Tauler reticular

Taulers no reticulars i atres jocs

Encert o informació imperfecta

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Game theory | Definition, Facts, & Examples | Britannica», Encyclopedia Britannica. Consultat el 5 de març de 2026 (en en).
  2. ↑ «Games, theory of - Encyclopedia of Mathematics». encyclopediaofmath.org. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2020. Consultat el 11 d'agost de 2021.
  3. ↑ «Combinatorial Game Theory». ics.uci.edu. Consultat el 5 de març de 2026.
  4. ↑ «Mathematical puzles | Mathematics | Research Starters | EBSCO Research» (en en). EBSCO. Consultat el 5 de març de 2026.
  5. ↑ «Mathematical games» (en en). Maths History. Consultat el 5 de març de 2026.
  6. ↑ Sumpter, Lovisa(més de giner de 2015).«Recreational Mathematics – Only For Fun?».Journal of Humanistic Mathematics.5(1): 121–138.doi:10.5642/jhummath.201501.07.Consultat el 11 d'agost de 2021.
  7. ↑ «Game Theory | World of Mathematics» (en en). Mathigon. Consultat el 5 de març de 2026.
  8. ↑ «Easy Multiplication». Play123 (7 de setembre de 2023).