Bridge (joc)

Bridge (joc)

El bridge de contracte (en inglés: Contract Bridge), més conegut simplement com bridge (es pronuncia /brɪdʒ/), és un joc de naïps de quatre jugadors formant parelles, que consistix que en cada ronda una de les parelles deu guanyar com a mínim un número de bases prèviament acordat en una subasta entre els jugadors. El resultat de la subasta es considera un contracte entre abdós parelles pel qual si la parella que haja anunciat el contracte final conseguix complir-ho —conseguix el mínim de bases acordat—, es du els punts, mentres que si no conseguix complir-ho —no conseguix el mínim de bases acordat—, els punts li'ls du la parella rival.

Al bridge es juga en baralla francesa de 52 cartes i es juga per parelles. Si be les regles del joc són relativament senzilles de deprendre, per a trobar el millor contracte per a jugar, els jugadors de bridge han desenrollat complexos sistemes de subasta que permeten als jugadors d'un mateix equip intercanviar informació, per eixemple sobre el número de cartes per pal, i sobre la seua força de joc. Eixos sistemes de subasta són a sovint difícils d'entendre per als principiantes.

El joc tal i com ho coneixem hui en dia es deu al multimillonari nortamericà Harold S. Vanderbilt, qui en 1925 ho va reglamentar adaptant-ho a les exigències d'unificació de criteris. Estes regles varen ser acceptades per tots els països a on d'una o una atra forma es practicava. Anys despuix, també per iniciativa de Vanderbilt, es funda la Federació Mundial de Bridge i se celebra, de forma oficial, el primer Campeonat del Món.

Història

Els orígens del bridge poden rastrejar-se a finals del XVI, en Europa, quan terminen de fixar-se el tamany i les figures de la baralla. Es desenrollen llavors una gran varietat de jocs, que van evolucionant en complexitat i popularitat. L'home en Espanya, el Vint en Rússia i el whist en Anglaterra, entre uns atres, són antecedents remots de l'actual bridge.

Una de les mencions al joc més curioses té lloc en l'obra de Shakespeare Antonio i Cleopatra sent citat el joc com trumph and ruff (triumfo i fallo). A mitan del XVII el trumph and ruff escomença a ser practicat per les classes nobles i modifica el seu nom, passant a denominar-se Whist. En este nom es divulga per tot lo món. Aixina durant el XVIII el Whist abandona les illes britàniques i es diu que va ser admés en la cort de Luis XIV i jugat per Napoleón i les seues dos esposes. Aixina mateix, és introduït en el continent americà de la mà d'ilustres potentados de Boston i Filadèlfia. En el XIX escomencen a proliferar els clubs, tant en Gran Bretanya com en atres països. És en esta época quan escomencen a conéixer-se i a denominar-se determinades jugades o colps el nom dels quals ha permaneixcut fins als nostres dies.

En 1894 es funda en Londres el Portland Whist Club, que ha permaneixcut fins als nostres dies com el paradigma del bridge mundial. L'anterior precedent del bridge actual és el Dummy Whist, a on apareix la figura del mort, provablement de forma casual en faltar a la cita un jugador.

El nom de bridge, no obstant, és pel coronel Studd, qui parla d'un joc molt semblat al whist que es practica en Constantinopla i que es denomina biritch. Encara que la famosa carta del coronel data de 1873, la primera menció expressa al bridge com a joc independent i en esta denominació va ser feta en El Caire en 1886. En conseqüència, l'orige més o menys romàntic sobre el nom del joc —es va dir que el joc era un pont a l'amistat— queda en dubte.

El bridge actual, l'autèntic nom del qual és el bridge de contracte (Contract Bridge), deu la seua paternitat no a un anglés, sino al multimillonari nortamericà Harold S. Vanderbilt, a l'adop considerat l'home més ric del planeta, qui en 1925, es diu que en el transcurs d'una travessia front a les costes panamenyes, va reglamentar el joc adaptant-ho a les exigències d'unificació de criteris. Estes regles varen ser acceptades per tots els països a on d'una o una atra forma es practicava. Anys despuix, també per iniciativa de Vanderbilt, es funda la Federació Mundial de Bridge i se celebra, de forma oficial, el primer Campeonat del Món.

El Bridge Olímpic

En el Comité Olímpic Internacional (COI) reconeix a la World Bridge Federation (WBF), com a Federació Olímpica otorgant al bridge el mateix estatus deportiu que actualment posseïxen deports com el gòlf, squash, karate, escacs, deports subaquàtics, pol, rugby, etc. És dir, modalitats que es consideren deports a tots els efectes encara que no participen en els Jocs Olímpics.

El bridge forma part del Congrés Olímpic i el logotip i la bandera de la World Bridge Federation estan inclosos en les publicacions i en les exhibicions del COI. El Bridge té el reconeiximent de totes les organisacions deportives que estan relacionades en el Moviment Olímpic. Aixina el bridge és membre de l'Associació del COI de Federacions Deportives Internacionals Reconegudes (ARISF). També ho és de l'Associació General de Federacions Deportives Internacionals (GAISF).

Joc

Regles bàsiques

El bridge és un joc de quatre jugadors formant dos parelles. Cada jugador se senta en la cadira oposta a la del seu companyer, identificant-se als jugadors segons els punts cardinals: Nort i Sur, una de les parelles i Est i Oest, l'atra. L'orde de repartiment, de la subasta i del joc és sempre en el sentit de les agulles del rellonge.

Es juga en un mall normal de baralla francesa en 52 cartes i és costum tindre dos malls a mà: mentres algú dona en un, el seu companyer mescla l'atre i ho deixa preparat per a la mà següent. En cada mà, un dels jugadors repartix totes les cartes, tretze a cada u, d'una en una, començant en el jugador a l'esquerra del dador. El joc té dos parts principals: el arremate (també cridat subasta) i el carteo (a on es juguen les cartes). El arremate és la primera part d'una partida, que es realisa despuix de repartir totes les cartes. No obstant es deu deprendre primer el carteo, perque donarà un millor sentit al significat de l'arremate.

El carteo (o fase de joc)

El carteo és la fase en la que es juguen les cartes i es desenrolla despuix del arremate o subasta. No obstant, és la fase en que primer es deuen deprendre les regles, ya que durant el carteo la parella que ha guanyat el arremate deu complir el contracte, és dir, guanyar el número de bases al que s'haja compromés.

En el carteo tots els pals són iguals, a menos que un pal haja segut designat com triumfe. En eixe cas, eixe pal guanya a tots els demés. Els pals es designen a voltes en els seus símbols o en els seus inicials: piques (P, Plantilla:Pic), cors (C, Plantilla:Crz), diamants (D, Plantilla:Dia) i trébols (T, Plantilla:Tre). Els noms en idioma anglés són: spades (S), hearts (H), diamonds (D), i clubs (C). Les cartes tenen #jerarquia, des de l'As (la més alta) fins al dos (la més baixa), en el següent orde: A (as), K (rei), Q (dama, reina), J (jack, valet, jota), 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2.

L'objectiu en el carteo del bridge és guanyar bases. Una basa consistix en les quatre cartes, una de cada jugador en la seua tanda, jugades en la taula en una tirada. Per lo tant, hi ha tretze bases en cada mà. En la primera jugada de cada basa, el jugador pot jugar qualsevol carta de la seua mà. Despuix de l'eixida els següents tres jugadors deuen seguir el pal (jugar el mateix pal de l'eixida), si és possible. Si un jugador no pot seguir el pal, pot jugar qualsevol atra carta de la seua mà. Llevat per l'obligació de seguir el pal, el carteo és de lliure elecció. En alguns jocs, com el tute, és obligació intentar guanyar la basa; en bridge no és aixina, podent jugar-se qualsevol carta, inclús d'inferior valor, en l'única obligació de seguir el pal si és possible. Si no és possible seguir al pal d'eixida, tampoc hi ha obligació de jugar al pal triumfe. En cada basa guanya la carta més alta del pal d'eixida, llevat si la basa conté cartes del pal triumfe, guanyant en eixe cas la carta més alta del pal triumfe. El jugador que va guanyar la basa té l'eixida per a la basa següent, fins a completar les tretze bases.

El arremate (o subasta)

La fase del arremate, també coneguda com a subasta, comença en cada ronda una volta que s'han repartit totes les cartes entre tots els jugadors. Cada ronda és donada per un jugador. El jugador dador és la primera veu, continuant el restant cada u en la seua tanda. Cada jugador pot passar o pot declarar quantes bases creu que pot conseguir guanyar sobre el mínim obligatori —el mínim de bases a guanyar és de 6, sent necessari declarar a lo manco 1 més per a guanyar la partida—, i que pal vol com a triumfo, podent elegir sense triumfos. Si hi ha una declaració anterior d'un atre jugador, es deu realisar una declaració que millore a l'anterior per a que siga vàlida, lo que succeïx quan s'indica el mateix número de bases en triumfos de ranc superior, o quan s'indica un número major de bases en qualsevol triumfo. El ranc dels triumfos de major a menor és sense triumfos (ST), piques Plantilla:Pic, cors Plantilla:Crz, diamants Plantilla:Dia i trébols Plantilla:Tre.

Per eixemple, si un jugador declara 1 cors (1 basa més sobre el mínim de 6, en cors com a triumfos), el següent jugador pot passar, o declarar el mateix número de bases en un triumfo superior (piques o sense triumfos, pero no trébols o diamants), o declarar un número de bases superior en qualsevol pal com a triumfo. La declaració màxima que pot realisar un jugador seria 7 sense triumfos, és dir, guanyar les 13 bases (el mínim de 6 més les 7 bases declarades) sense cap pal com a triumfo. El número de possibles declaracions és de 35.

En la subasta, els bandos competixen per a determinar qui propon el contracte de major altura, i la parella que guanya la subasta deu complir en el contracte, és dir, guanyar el número de bases contractades per a obtindre punts. Quan despuix d'una declaració d'un jugador el restant de jugadors passe, l'última declaració vàlida passa a ser el contracte. Si el bando que va guanyar la subasta (els declarants) complix el contracte, guanya punts. Pel contrari, si guanyen menys de la cantitat de les bases promeses, els punts són per als adversaris (els defensors). Si els quatre jugadors passen en la primera tanda sense que hi haja una declaració inicial per cap dels jugadors, es junten totes les cartes i el mateix jugador que ha donat abans repartix les cartes de nou per a jugar la mateixa mà.

Durant la subasta no està permés que els jugadors comenten les cartes que tenen. No obstant, per a trobar el millor contracte els jugadors han desenrollat sistemes de subasta que permeten als jugadors d'un mateix equip intercanviar informació, per eixemple sobre el número de cartes per pal, i sobre la seua força de joc. Desgraciadament, eixos sistemes de subasta són a sovint difícils d'entendre per als principiantes.

El declarant i el mort

Una volta finalisat el arremate, i com a conseqüència d'ell, la parella que ha guanyat la subasta serà qui «jugue» la mà; açò és, eixe bando estarà compromés a complir el contracte i guanyar les bases declarades. L'atra parella, els defensors, tractaran d'evitar-ho.

El jugador que, per al seu bando, primer va nomenar el pal (o sense triumfo) del contracte serà el declarant. Per eixemple, si un jugador declara 1 sense triumfos i posteriorment l'atre membre de la parella declara 3 sense triumfos resultant ser esta declaració el contracte a complir, el declarant serà el primer membre de la parella en haver nomenat sense triumfos. El companyer del declarant és el mort. Els dos restants jugadors seran els defensors.

El jugador a l'esquerra del declarant és qui fa la primera eixida. Una volta jugada la primera eixida, les cartes del mort es coloquen llavors sobre la taula, cares dalt, ordenades per pals, per a que tots els jugadors les vegen. El mort no participarà del carteo durant eixa mà, sent el declarant qui deu jugar les cartes de la seua mà i del mort, en abdós casos quan siga la tanda corresponent.

El jugador que és mort pot advertir a l'atre jugador que és possible que estiga infringint alguna de les regles. Per eixemple, si l'eixida va ser trébol i el declarant juga piques, el mort pot preguntar «¿no tens trébols?» per a evitar un renuncie (no seguir el pal quan té cartes en quines fer-ho).

Modalitats

Al bridge es pot jugar en diferents modalitats:

• partida lliure o de rubber, en la que juguen una parella contra una atra. Els jugadors van rotando entre sí. L'objectiu bàsic és fer 2 mànegues.
• per equips, en la que juguen 2 equips de 4 jugadors, un contra un atre. Els punts de cada tablilla es convertixen segons una Taula de IMPs (International Match Points). L'objectiu és guanyar el màxim número de IMPs. A la seua volta, en els tornejos d'importància, estos IMPs són convertits segons una taula de VP (Punts Victoria (sic)) que llimiten el màxim de guany a 20 VP per partit, evitant aixina que un sol partit puga dirimir el resultat d'un event. Actualment, el número de tablillas per partit va des de 8 a 16 per ronda. Hi ha una taula de conversió diferent segons el número de mans del partit en qüestió.

En esta modalitat els equips poden estar conformats per 4, 5 o 6 jugadors. Quan es juga en múltiples dates a lo llarc de vàries semanes, a voltes s'especifiquen condicions que permeten múltiples jugadors en cada equip, pero lo normal és que ho conformen 2 o 3 parelles estables i no hi haja rotació.

• Bridge duplicat: és la modalitat més habitual en els clubs de bridge, en les que un número indeterminat de parelles s'enfronten entre sí. Segons el tipo de moviment (Howell o Mitchell són els més habituals), les parelles competixen contra totes les demés, o, més habitualment, contra totes les del seu mateix vent. És aixina que el Mitchell produïx un guanyador en la llínea Nort-Sur i un atre en la llínea Este-Oest. Les parelles Nort-Sur queden fixes en els seus assents, mentres que les Este-Oest van pujant de taula cada ronda de tablillas, habitualment entre 2 i 3 tablillas per taula. En canvi, en el Howell les parelles se senten ocasionalment en Nort-Sur i atres voltes en Este-Oest, segons un patró preestablit, produint un sol guanyador. Les parelles són fixes entre sí. També existixen moviments individuals, en a on les parelles es desfan en cada ronda.
• partida Chicago en la que juga una parella contra una atra, 4 mans, independents, una d'una atra, en les condicions definides en les primeres 4 tablillas dels tornejos duplicat o d'equips (Ningú vulnerable;Dador vulnerable;Adversari vulnerable;Tots vulnerables). Els jugadors rotan entre sí, de modo que juguen tots contra tots.

• partida BAM (Board-a-match) és una competència per equips, en que la puntuació és de +1 per mà guanyada, 0 per empat i -1 per mà perduda, no interessant por cuanto ha segut la diferència en cada mà. Les parelles són fixes. De poca freqüència, s'usa majorment en Estats Units.
• Butler és una competència de parelles que es porta a terme en dos modalitats; una contra el parell de la mà, un puntaje teòric òptim al que deurien tendir les parelles. Es determina la diferència contra est i es convertix a IMPs, com si s'estiguera jugant en equips i l'adversari fa sempre el parell. L'atra és contra el promig ponderat de la sala, és dir, eliminant 2 anotes en abdós extrems dels resultats de cada mà. En els tornejos d'equips de gran participació i que es duen computacionalment, s'acostuma a dur este còmput paralelament, per a evaluar el rendiment de cada parella.

En el bridge duplicat les cartes solament es repartixen al principi, abans de jugar la primera mà, si és que ya no vénen pre-donades. Després es guarden en una tablilla o estuche preparat a l'efecte en quatre compartiment, un per a les cartes de cada jugador, i, quan es genera en la taula, s'apunten en un full "circulant" de resultats que va dins de l'estuche o tablilla, per a poder verificar quan s'altera la tablilla per error o caiguda d'una o vàries cartes des de la mateixa.

Després, eixes mateixes cartes seran jugades per atres jugadors en atres taules numerades de l'1 al n, en que n correspon a l'última taula en jugadors, en funció dels assistents a la partida. Quan la concurrència és molt alta, la sala es dividix en seccions i els números es repetiran segons quantes seccions hi haja (s'usen colors o lletres per a diferenciar cada secció una d'una atra). Açò exigix que el director (General) de Tornejos integre totes les seccions al final de l'event previ a l'inici del càlcul de posicions. Això permetrà comparar els resultats i assignar els punts a les diferents parelles en funció del resultat que hagen obtingut sobre el total de competidors, no solament de la pròpia secció. Una sessió de duplicat consistix habitualment entre 26 i 28 tablillas a jugar, lo que pot variar quan hi ha mija taula, provocant l'efecte que alguns juguen més mans que uns atres. Les tablillas en circulació dependran del número de taules de cada série, normalment entre 26 i 36, per lo que tampoc juguen tots totes (ni les mateixes) tablillas.

Per a això (en el moviment tradicional o Mitchell) és preceptiu: - Mantindre una posició de les parelles en la taula. És dir s'ha convingut les posicions Nort/ Sur, una parella i Este/Oest, l'atra. - Quan s'acaba de jugar en una taula, les parelles N/S permaneixen sempre fixes en la mateixa taula, i les parelles I/O es canvien de taula pujant a la del número següent. De la 1 a la 2, despuix de la 2 a la 3... i aixina successivament.(si hi ha un número par de taules el director deu fer botar una taula a les parelles Este-Oest abans de la mitat del torneig, per a evitar que es repetixquen les tablillas). No obstant les tablillas o estuches en les cartes jugades, canvien també de taula baixant al número anterior. De la 9 a la 8, despuix de la 8 a la 7... i aixina successivament de manera que els jugadors que han jugat una tablilla no la tornen a jugar més, quedant anotada la puntuació en el full circulant que acompanya la tablilla en les cartes.

Repartiment

En cada repartiment, un jugador, el dador, distribuïx les cartes i fa la primera veu per a escomençar la subasta. El dador canvia en cada repartiment, usualment d'acort al sentit horari al voltant de la taula. En una partida de «rubber bridge» (o atres tipos de bridge no duplicats), les cartes són barallades abans de cada repartiment, i el dador distribuïx totes les cartes en sentit horari una per una, escomençant en l'oponent de l'esquerra i terminant en si mateixa, el dador, de manera que cada jugador rep una mà de tretze cartes. Al mateix temps, per conveniència, el companyer del dador baralla un segon mall, llest per a usar-se en el següent repartiment. Cada repartiment en la partida rubber deu ser fet a l'encert i no estar relacionat en atres mans jugades, i en gran partix el puntaje dependrà tant de les cartes rebudes com de l'habilitat per a jugar-les.

En el bridge duplicat les mans són barallades solament una volta, al començ de la sessió, i repartides en quatre mans de 13 cartes. A diferència del bridge rubber, no obstant, cada repartiment de cartes és mantingut per a tota la sessió del torneig i no són novament barallades. D'esta manera, cada volta que es juga, els resultats per als diferents jugadors seran comparables i la sòrt d'obtindre millors cartes és (casi) completament irrellevant. Les cartes en el bridge duplicat són passades de taula a taula en tablillas de bridge, contenidors de plàstic o metal que senyalen clarament les mans i identifiquen els punts cardinals a les que pertanyen. La tablilla també sol contindre o acompanyar un paperet doblat dins d'un sobre, per a anotar els puntajes obtinguts despuix que un repartiment és jugat; el director calcula el puntaje des d'este paper, cridat viajante o viager, al final de la sessió del torneig. Hui dia és comú que els #còmput es realisen en un computador, per ad açò els resultats parcials es van ingressant durant el torneig al mateix, ya siga per mig d'una boleta adicional que s'entrega al digitador.

En 2011 s'està implementant un registre electrònic dels resultats a on, en lloc de, o ademés de, els jugadors registren les seues senyes, el contracte i resultats en una miniconsola electrònica disponible en cada taula de joc. Una volta que l'adversari dona la seua aprovació, est és transmés instantàneament via circuit tancat inalàmbric al computador central, el que pot desplegar la posició instantànea de totes les parelles en competència. En 1990 el director es duya els formularis a la casa per a fer els #còmput i entregar els resultats al sendemà. Hui, en este adminículo, els resultats s'entreguen a l'instant que termina de jugar l'última taula de l'última ronda. Ademés, d'esta forma es pot dur un quadro de resultats (barómetro) que permet saber instantàneament com va cada parella (o equip), encara que este no siga develado als participants fins al terme de la ronda. Ademés, els jugadors pot verificar que és lo que han jugat prèviament les atres taules en la tablilla predeterminada i el computador fa un càlcul desplegable en la consola del percentage obtingut fins al moment per cada parella en la mà donada.

En algunes competències, les tablillas estan pre-repartides abans de la competència, especialment si les mateixes mans van a ser jugades en molts llocs (per eixemple, en un torneig nacional o internacional). També existixen màquines especials per a pre-repartir, que funcionen a pur de naïps que ademés de l'impressió normal tradicional, tenen especificada la denominació per mig d'un còdic de barres, inteligible per la màquina llectora-repartidora, la que, per mig d'un software adequat, genera la cantitat de voltes que es desige la mateixa mà, entregant en bojaques d'eixida o les mateixes tablillas especialment produïdes per a tal efecte, les 13 cartes que correspondran a cada vent.

Al moment en que els jugadors reben les seues cartes, deuen contar-les per a assegurar-se de que hi haja 13 cartes en cada mà. És nula una mà que inicialment s'haja jugat en una distribució irregular de cartes, per eixemple 12 i 14 entre dos jugadors. Llavors la subasta comença.

A diferència del rubber bridge i la majoria d'atres jocs de guanyar bases, en el bridge duplicat els jugadors no coloquen les seues cartes al centre de la taula; en canvi, les cartes jugades es deixen enfront de cada jugador i tornades boca avall despuix que cada basa ha segut completada. La direcció paralela o perpendicular senyala quin bando va guanyar cada basa. Açò permet als jugadors tornar la seua mà intacta a la tablilla de bridge despuix que el joc termina, de modo que les següents taules puguen jugar el mateix repartiment inalterado. Açò també permet revisar el joc en cas d'irregularitat () o disputa (número de bases guanyades), ya que mostra clarament quí va jugar qué cartes i en quina orde.

Valoració de les mans

Per a efectes de simplificar l'evaluació de la mà, s'ha establit un estàndart, a saber:

PUNTS HONORS(A, K ,Q ,J , 10) (conte Milton-Work).

• A = 4 punts
• K = 3 punts
• Q = 2 punts
• J = 1 punt
• 10= 0 punts

• Tindre els 4 asos = 1 punt adicional
• Mans sense asos = 1 punt negatiu

• Honors no protegits, restar 1 punt. Un K solament val 2 punts, una Q sola val 1 punt. QJ sols valen 2 punts.

Cal deixar aclarit, això si, que esta puntuació és una simplificació que permet fer sumes fàcils. En realitat, els asos tenen un valor aproximat a 4,25; les Q valen menys de 2 punts i els J al voltant de 0,5.

Una atra observació important és que els punts servixen raonablement be per a evaluar mans balancejades. En la mida que es van fent més distribucionales esta valorisació pert consistència pel fet que es produïxen séries #duplicació de valor, a voltes difícils de detectar. Per eixemple, una mà té un AK en el pal curt, i l'atra està fallo al mateix pal. És una duplicació que, encara que es detecte, produirà un efecte negatiu en el valor conjunt de les 2 mans i en la seua capacitat de guanyar bases. En canvi, en les mans balancejades es produïx habitualment una compensació entre els punts subvaluados i els sobrevaluados, tenint-se un valor total molt aproximat al potencial real del joc d'abdós mans combinades.

Punts per distribució (en els pals laterals):

• Carteador
  • Duplo o dubletón = 1 punt
  • Semifallo o singleton = 2 punts
  • Fallo = 3 punts

• Mort (quan té triumfos suficients com per a fallar):
  • Duplo = 1 punt
  • Semifallo = 3 punts
  • Fallo = 5 punts

La diferència de valorisació dels pals curts es deu a que els corts o fallos fets en la mà en el pal curt generen (habitualment) bases adicionals al carteador. En canvi, quan falla o curta en el costat llarc, (generalment la seua pròpia mà) no es generen més bases i, pel contrari, es produïx un carpiment general de la posició del seu bando.

Ranc i nivells dels contractes

Les pintes tenen la següent jerarquia, de major a menor: Sense Triumfo, Piques (Piques en alguns països), Cors, Diamants (Carró en Argentina i Uruguai) i Trébols. Els nivells d'arremate són des d'1 fins a 7. Aixina la vora mínima és 1 Trébol i el màxim és 7 Sense Triumfos. Quan un jugador efectua una vora donada, el següent pot passar o intentar superar lo promés (ademés de doblar, o redoblar si han doblat). Si la denominació és de major jerarquia pot fer-ho al mateix nivell, pero si és d'inferior categoria, deu a lo manco pujar un nivell per a que la vora siga vàlida. Si efectua una vora insuficient deurà substituir-ho per un atre en la mateixa denominació al nivell adequat. Pot fer una rectificatoria diferent, pero en tal case el bando infractor deu assumir penalidades, com que el companyer de l'infractor deu passar el restant de la subasta.

El declarar 1 ♣ significa que es promet fer 6+1 bases en triumfo de Trébol. Es consideren les 6 inicials en forma tácito en totes les vores, puix s'assumix que el bando deurà fer a lo manco una basa més que l'adversari, és dir 7 contra 6, ya que en cas contrari el balanç de la força seria de l'adversari i qui deguera subastar eixa denominació.

El llenguage de la subasta està supeditat al sistema de subasta que utilise la parella. Hi ha sistemes naturals que les vores representen la tinença de llarc en el pal mencionat i l'intenció eventual de jugar en eixa denominació si hi ha enchufe en la mà del companyer, és dir, a lo manco 8 cartes en les mans combinades {hi ha excepcions en a on s'accepta jugar en 7 triumfos, ventaja chicoteta sobre l'adversari, que posseirà 6. Aixina, 1 Plantilla:Cor promet 5 cartes en el pal i un puntaje mínim, que segons acort i posició, pot anar des dels 11 punts honors cap a dalt.

No obstant, existixen sistemes artificials, que les vores que es fan estan codificats. Per eixemple, 1 ♣ significa tinc a lo manco 16 punts, qualsevol distribució. Una família gran de sistemes utilisen esta formalitat i es generen dos sub-famílies:
1. Les dels sistemes de Relay, que l'obridor va fent la mínima vora possible cada volta que li toca i el respondedor va descrivint la seua distribució i despuix ubicació de les seues cartes importants segons una codificació preestablida (en algunes ocasions el que fa els relays és el respondedor), i

2. La família dels "sistemes de Precisió" que conten en diverses interrogativas específiques per puntaje, distribució i controls en pals específics.

Objectius i valors de les bases

Punts

Es tracta de completar a lo manco 100 punts de contracte. Es definix que les bases guanyades en els pals menors, ♣ i ♦, valen 20 punts cada una. Es definix que les bases guanyades en els pals majors, ♥ i ♠, valen 30 punts cada una. Es definix que les bases guanyades en Sense Triumfo valen 40 la primera i 30 les restants.

Les bases en excés sobre les promeses tenen estos mateixos valors, pero no es contabilisen per als efectes d'aplegar a 100 punts.

Premis

Per a guanyar premis sobre estos valors:

Es definix que una mànega (100 o més punts promesos) val 300 punts en primera instància no vulnerable (verda o blanc en la gerga), i 500 en segona vulnerable (roig en la gerga).

L'objectiu primari és guanyar una mànega (tornejos) i guanyar dos mànegues (consecutives o no) en rubber bridge. Per a conseguir-ho en un sol joc cal arrematar per lo tant, com a mínim 3 Sense Triumfos (40+30+30=100), 4 Plantilla:Cor (30x4=120), 4 Plantilla:Pica (120), 5 Plantilla:Trébol (20x5=100) o 5 Plantilla:Diamant (100). Un contracte guanyat de 3 ♥ solament produiria 90 punts i no constituïx mànega. Per als efectes del premi es consideren solament les bases declarades, encara que els 20 o 30 punts dels excessos s'acumulen per al càlcul final.

Ara be, si se sap que no hi ha força per a conseguir la mànega en una mà donada, la parella deu tractar de quedar al menor nivell possible per a aumentar les seues provabilitats de compliment, ya que no hi ha cap premi adicional i solament major risc. Per eixemple, jugar 4 Plantilla:Trébol (rendix 80 si es guanya) té el mateix puntaje que jugar 2 Plantilla:Trébol (rendix 40, ademés de 20 per cada excés), pero el risc d'anotar caigudes és clarament superior en el primer cas. Aixina mateix ocorre en arrematar 4 Plantilla:Cor o 5 Plantilla:Cor, situació que pot donar-se, per eixemple, perque la parella intentava aplegar a eslam i en el camí adquirix el coneiximent de que l'adversari podrà guanyar dos bases ràpides, detenint-se en la vora del precipici, pero sense necessàriament caure.

Per a guanyar premis adicionals sobre l'anterior: Es definix que un eslam (12 bases) val 500 punts en primera, no vulnerable i 750 en segona, vulnerable Es definix que un gran eslam (13 bases) val 1000 punts en primera no vulnerable i 1500 en segona vulnerable

És de gran atractiu quan es donen les condicions, arrematar prometent complir 12 o 13 bases. No obstant, al no complir-se lo promés es pert tant el premi adicional de l'eslam com el de la mànega, i escomencen a córrer els valors de les caigudes o multes, segons siguen les condicions explicades anteriorment. Els valors d'elles es detallen a continuació.

Multes

Quan una parella no complix el contracte promés el bando contrari s'adjudica els següents puntajes:

• No vulnerable, sense doble adversari

50 punts cada basa de menys a les promeses

• No vulnerable, doblades

100 punts la primera caiguda 200 punts la segona i següents

• No vulnerables, redoblades

200 punts la primera caiguda 400 punts les següents

• Vulnerables, sense doble

100 punts cada basa

• Vulnerables, doblades

200 punts la primera caiguda 300 punts la segona i següents

• Vulnerables, redoblades

400 punts la primera caiguda 600 punts la segona i següents

Tots els puntajes són acumulatius, és dir, 3 caigudes doblades vulnerables són 800 punts de multa

Tot parcial complit té un premi de 50 punts (tornejos o modalitat Chicago, en que es juguen 4 mans solament en cada combinació, simulant la situació de les primeres 4 tablillas en el método de tornejos.

Atres premis

Tot contracte complit i doblat té un premi adicional de 50 punts ("per l'insolència") Tot contracte complit i redoblat té un premi adicional de 100 punts

Jugant rubber bridge la mànega pot completar-se a través d'un o varis jocs. Per eixemple, es pot guanyar 2 Plantilla:Cor primer ( 8 bases en triumfo de Plantilla:Cor, anotant 60) i en un joc posterior guanyar 1 Sense Triumfo (40 punts adicionals, completant els 100). Si l'adversari anota una mànega despuix d'un parcial, este parcial deixa de ser vàlit com a parcial per als efectes de completar una mànega. Jugant tornejos en tablillas, es fa una simulació d'estes situacions, pero cada tablilla és independent. Les tablillas duen colors rojos en les posicions de la(s) parella(s) que es presumix(n) vulnerable(s), com si hagueren guanyat una mànega anteriorment, encara que solament és per als efectes de calcular els premis i multes, que diferixen de la condició no-vulnerables com s'ha explicat.

Subasta

La subasta determina el bando que carteará la mà i el contracte final. Solament un companyer del costat que declara, cridat declarant , juga la mà, mentres que l'atre és el mort (qui tendix les seues cartes i no deu fer res). Ademés d'establir la denominació i el nivell, el contracte final pot ser doblat (pels oponents) o redoblat (pel costat declarant despuix que els oponents han doblat), lo que incrementa el puntaje de la mà jugada, tant si es complix o no el contracte.

Durant la subasta, cada jugador fa una veu per tanda, que deu ser una de les següents:

• Una declaració (indicant un nivell i una denominació)
• Doble (quan l'última veu, llevat “pas”, va ser una declaració d'un oponent)
• Redoble (quan l'última veu, llevat “pas”, fon un doble d'un oponent)
• Pas (quan no desija fer cap de les veus anteriors).

La subasta comença en el dador i continua en cada jugador en sentit horari, havent primer evaluat les seues mans. La subasta termina quan tres successius “passos” són efectuats. Si els quatre jugadors passen en la primera ronda, la mà no és jugada (en bridge rubber el repartiment no és registrat i la mà és repartida de nou pel dador original, mentres que en el bridge duplicat el puntaje és zero per a cada parella ya que està prohibit repartir novament quan tots han “passat” a una mà).

Una declaració especifica un nivell i denominació, i denota una voluntat de comprometre's en el contracte a jugar. Un jugador que desija declarar deu fer-ho sempre que la seua declaració siga d'un nivell o denominació major a l'última declaració. D'esta manera, despuix d'una declaració com 3 Plantilla:Cor, les declaracions 2 ♠ o 3 ♣ no estan permeses, pero 3 ♠ o 4 Plantilla:Diamant sí.

Un doble pot ser fet solament despuix que els oponents han fet una declaració. Pot ser en directa (immediatament despuix de la vora, o en quarta posició, és dir, despuix de 2 passos) Açò establix, habitualment, que el jugador confia que els oponents no poden conseguir la declaració de contracte que proponen i per això desija doblar el seu puntaje si ho conseguixen i la pena si no ho conseguixen. Un redoble es fa en acabant de que els oponents hagen fet un doble i aumenta més encara els premis o les penes. El doble i el redoble es mantenen vigents solament fins a la següent declaració, perque si l'hi ha, llavors s'invaliden.

Particularment en tornejos, hi ha convencions especials que es poden acordar entre les parelles i ser utilisades, donant el seu coneiximent a l'adversari. És aixina que en tals casos el doble i/o redoble poden tindre un significat convencional no natural.

Una volta que la subasta termina, havent 3 passos consecutius, l'última declaració (en doblos i redoblos si n'hi ha) aplega a ser el contracte final.

És bo fer saber que en els jocs reals, les primeres declaracions servixen per a transmetre informació en el companyer més be que determinar el contracte final. Aixina, els jugadors descriuen al seu companyer la força i distribució de la mà que té, de modo que este puga establir el contracte òptim a jugar.

Convencions

Convenció és tot tipo d'acort preestablit d'us reiterat per una parella durant la subasta, ya siga sense interferència adversària, en arremates competitius o en situacions d'interferència ya siga per a bloquejar, indicar eixida o propondre defenses, i que passen a formar part integral del sistema general. També es poden considerar convencions els acorts per a actuar durant el joc de les cartes, específicament sobre les eixides, atenent i descartant les mateixes.

Deu mencionar-se que el modificar un sistema per mig de la disminució de les fronteres de puntajes d'un arremate o obertura, la reducció o aument del mínim de cartes d'una obertura o resposta, sobre la norma habitual, no constituïx una convenció sino que un tractament.

Com es podrà haver detectat, els sistemes d'arremate, ya siga natural o artificial, permeten l'incorporació d'acorts específics per a atendre un requeriment donat dins d'una obertura o quan s'està en una posició d'arremate defensiu o competitiu. El número de convencions és immens. Les significatives i conegudes han segut encasilladas en Europa, el favoritisme de les quals és diferent al d'Amèrica, per Magnus Lindkvist, en una extraordinària colaboració dels rumans Nicu Kantar i Donen Dimitrescu, en Bridge classic and modern conventions, 4 volums, (2008 págs., 2003). En Estats Units, la jueza Amalya Kearse va fer lo propi en una colecció més orientada a lo comunament usat en Amèrica, Bridge Conventions Complete. Es pot visualisar algunes d'estes convencions en https://web.archive.org/web/20120221224642/http://en.wikipedia.org/wiki/bridge_convention i en https://web.archive.org/web/20051231175251/http://www.bridgeguys.com/conventions.html, entre unes atres.

Les convencions i tractaments deuen ser alertats als adversaris en el moment que es realisar, pel companyer del que ho eixecuta, sense informar del significat. Els oponents estan, cada u a la seua tanda, autorisats per a preguntar el significat, si és que ho desigen.

A continuació incorporem una llista resumida de totes les convencions habitualment utilisades en tornejos de bridge.

Convenció	Oportunitat	Us	Descripció
Blackwood	Interrogativa	4ST	5♣=0-4 5♦=1 5♥=2 5♠=3 5ST=parell+falle; despuix 5ST pregunta Reis
Roman Blackwood	Interrogativa	4ST	5♣=0-3 5♦=1-4 5♥=2 5♠=2+Q 5ST=parell+falle 6x=Impar+fallo. Primer no-pal pregunta per la Q. Una nova resposta de 5NT demana Reis específics. Es dona el + econòmic.
RKCB	Interrogativa	4ST	5KC:K de triumfo és com un atre A: 5♣=0-3(1-4) 5♦=1-4(0-3) 5♥=2 5♠=2+Q
RkcB 1430	Interrogativa	4ST	5kc: 5♣=1-4 5♦=0-3 5♥=2-Q 5♠=2+Q. 5ST=1+fallo. 6 a pal=2+fallo en el pal nomenat(ranc inf al triumfo) o 6 al pal(ranc superior al triumfo)
1430 Continuació	Interrogativa	5ST	¿Reis? Sense reis tornem al pal de triumfo, en un donem el seu pal, en 2 el pal del més econòmic i en 3 contestem 6ST
Gerber	Interrogativa	1ST 4♣	4♦=0-4 4♥=1 4♠=2 4ST=3. Després, 5♣ pregunta Reis
Lebensohl	Sobredeclaración	(2M) X (Pas) 2ST	2ST=trf 3T, dèbil a ♣,♦; 3x=GF
Stayman	Resposta	1ST 2♣	Pregunta pal major quarto. a 2♦, 2M marca 5M4oM. 1ST 2♣ 2M: 2ST=inv 5 cartes, 3M=inv 6 cartes, 3ST=COG (choice of games)
Lebensohl	En competència	1ST (2x)	2i=NF 2ST=trf 3♣, dèbil; 3x=pal, GF
Rubensohl	En competència	1ST (2x)	2NT i següents són transfers
Bergen	Resposta	1M 3♣/♦	6-8, 9-11 4+ cartes de respal
Bergen, rev	Resposta	1M 3♣/♦	9-11,6-8, 4+ cartes de respal
Drury	Resposta	Passe 1M 2♣	3+ cartes M, 9+PH. 2M, obertura normal
Drury, rev	Resposta	Passe 1M 2♣	3+cartasM 9+PH. 2M, submínima
ST impossible	Sobredeclaración	(1M/ST) 2ST	Promet els menors. Per extensió (1M) 2ST=els 2 + baixos
Criss-cross	Resposta	1m 2/3m	2m=GF 3m=5-9 PH, 4+cartes; bot om=limit, 10-11 PH
Doble de soport	En competència	1x (p) 1i (1/2z) X	3 cartes de respal. X deu ser baix nivell de 2i
Doble/Redoble Rosenkranz	En competència	(1x) 1i (2x/z) X; (1x) 1i (x) XX	Promet un honor major en el pal del partner
Doble consultiu	En competència	(6x) X	en directa: X 2 bases defensives, Pas=0-1. Llavors, partner defén en 0 basa i passa en 2. X en una.
Doble Lightner	Direccional	(3ST)X	Demana eixida en primer pal arrematat pel mort
Doble Lightner	Direccional	(6/7x)X	Prohibix eixida de triumfo o qualsevol pal declarat per la defensa
Doble responsivo	Resposta	(1m/M) X (2/3m/M) X	Sobre M promet abdós m, sobre m promet abdós M
Doble opcional	Sobredeclaración	(3/4x) X	Cartes
Doble Snapdragon, del 4º pal	En competència	(1x) 1/2i (1/2z) X	5 cartes en 4º pal i máx 2 en i
Namyats	Obertura	4♣/♦	Trf a 4♥/♠. Pal (semi)sòlit. Relay demana ctrl lateral o CAB
Texas	Resposta	1ST 4♦/♥	trf a 4♥/♠
3ST Fantasia	Obertura	3ST	Monocolor ♣/♦, 7+cartes, 0-1 control lateral
2 dèbils	Obertura	2♦/♥/♠	5-9 PH 6 cartes, sense pal 4º lateral, sense 2 asos
2♣ Precision	Obertura	2♣	11-16 6+♣ o 5+♣+4M, NF. 2♦=Relay
2♦ Precision	Obertura	2♦	11-15 4441/4405/4315/3415 curt a ♦. 2ST única positiva.
Muiderberg	Obertura	2♥/♠/2ST	2♥=♥+un atre; 2♠=♠+m; 2ST=♣+♦
Multi 2♦	Obertura	2♦	Dèbil a M o 20-21 bal. A voltes, tb. semifuerte a 1 menor o tricolor fort. ♥=PoC, 2♠=Inv a ♥, 2ST=positiva, demana aclarir
Fishbein	Sobredeclaración	(3x) 3x+1	Equival a X informatiu, puix el X és penal
Brozel	Sobredeclaración	(1ST)2x	X=fort, 2♣=♣+♥; 2♦=♦+♥; 2♥=♥+♠; 2♠=♠+m; 2ST=ms;3x=tricolor
Cappelletti, Hamilton, Pottage	Sobredeclaración	(1ST) 2x	2♣=trf 2♦(monocolor) 2♦=2M 2M=M-m 2ST=♣+♦
Landy	Sobredeclaración	(1ST) 2♣	Majors.{2♦ demana elegir}2x=Natural 2ST=trf3♣{3♦=♦ i ♥;♥=Ms, fort}
MultiLandy	Sobredeclaración	(1ST)2x	Xdèbil=penal Xfort=4M5+m 2♣=Ms 2♦=1M 2M=M+m 2ST=ms 3x=pal
Astre	Sobredeclaración	(1ST) 2♣/♦	2♣= 5+♥-4+m 2♦ = 5+♠,4+un atre
Asptro	Sobredeclaración	(1ST)	2♣ = ♥+ un atre [2♦=R máx 2♥;2♥=3+♥]; 2♦ = ♠ + un atre
Ripstra	Sobredeclaración	(1/3ST) 2/4 ♣/♦	Similar a Landy, demana majors en el seu millor menor
Weiss	Sobredeclaración	(3♣)2♦;(3♠)4♣ et al	Usa el X com a penal. 3 menor més barat és de traga
Smolen	Resposta	1ST 2♣ 2♦ 3M	promet 4M i 5oM, 9+PH, FG
Stolen bids	Resposta	1ST (2♣/♦/♥) X et al	El doble indica que era el pal que anava a arrematar
Trial bids	Resposta	1M 2M 3x et a el	Demana complement o mostra cuebid o pal. Invita a mànega
Fit jumps	En competència	1x (2i) 4z et al	Bot promet respal a nivell i eixe pal lateral. També s'usa sobredeclarando
Fit no-jumps	En competència	P (P) 1x (2i) 3z et al	Passador, a on és incompatible en la força ya llimitada, marca respal a nivell i pal lateral.
Jacoby 2NT	Resposta	1M 2ST	Promet 12+ 4+ cartes de respal.{3M=6M,16+; 4M=mín; pal=SF; 3ST=bona,5332 o 5422; 4x=16+, pal}
Jacoby transfers	Resposta	(1ST) 2♦ o 2♥	Pal 5º. Nou pal és FG. Si és l'atre major marca 5-5
Transfers als 4 pals	Resposta	(1ST) 2♦/♥/♠/ST	Pal 5º. Si és ♠/ST és transfer a 3♣/♦ respectivament. L'obridor pot "superaceptar" declarant el pal intermig, en un Honor major.
Slawinski	Marca	Eixides	Indica cantitat de cartes chiques Alta en Xxx xXxxx HxXx HxXxxx Baixa en xX xxxX xxxxxX HxX HxxxX
Parell - Impar, Romanes	Marca	Impar demana Parell nega	Alta-Baixa Parell Baixa-Alta=Impar
Alta - Baixa	Marca	Alta demana Baixa nega	Alta-Baixa=Parell Baixa-Alta=Impar
Lavinthal	Marca	Preferencial	Alta demana pal lateral major. Baixa, el menor.
Despertador	Marca	Carta anormal	Es requerix uns jugada especial del partner
Smith Eco	Marca	Alta Interés Baixa Nega	Al primer descarte indica interés per pal d'eixida o interés per un canvi.
Eco en triumfo	Marca	Alta-Baixa=Impar	Indica la possessió d'un tercer triumfo per a fallar
EKB, Exclusion, Voidwood	Interrogativa	Pal a nivell de 4 o 5(doble bot)	Pregunta Agarres fallo al pal nomenat. Demana excloure eixe As
Lackwood	Interrogativa	1.(3x) 3/4M 5M 2. 3M 5m/♥♠ 3. 1M 2i 3z 5M	Demana control en x o 4º pal
Doble de Splinter	Sobredeclaración	(1M) P (4m) X	Demana eixida en ♣;si és triumfo en ♦. Pas indica desinterés
Autosplinter	Resposta	1x 1/2i 4z et al	Marca fallo o SF en z i respal 4+ a i, interés en eslam
Splinter	Resposta	1M 4m et al	Marca fallo o SF i respal 4+, interés en eslam
DEPO	Interrogativa	4ST (5x)	Demana Asos o KC: X=Parell Passe=Impar Interferència damunt pal de triumfo
DOPI	Interrogativa	4ST (5x)	Demana Asos o KC: X=0 Pas=1, 5x+1=2, etc.
DIPO	Interrogativa	4ST (5x)	Demana Asos o KC: X=1 Pas=0, 5x+1=2, etc.
ROPI	Interrogativa	4ST (x)	Demana Asos o KC: XX=0 Pas=1, 5♣=2, etc.
UDCA	Marca	chica demana alta nega	Alta-baixa=Impar Baixa-alta=Parell
Stayman, 2-way	Resposta	1ST: 2♣ NF; 2♦ GF	2♣ indica debilitat en algun pal
Stayman, crawling	Resposta	1ST 2♣ 2♦ 2♥	Per a mans 4414 2♥ demana elegixca el major de 3 cartes
Stayman, fem	Resposta	1ST 2♣	Respondedor pot tindre 0 punts i pretén passar
Stayman, full	Resposta	1ST 2♣ 2x 3♣	Demana més aclariment sobre 2♦ 3♣:3♦=5m{3♥=¿quin?:3P=♦,3ST=♣}sobre 2M 3♣:un atre quarto o 3ST en 4333
Puppet Stayman	Resposta	2ST 3♣	Demana 5º major: 3♦=1/2 quartos {respondedor dona el que NO té};3M=5c 3ST=res
ST dèbil	Obertura	1ST	12-14, 14-16, 13-15 depenent del sistema, posició i vulnerabilitat
Menors Invertits	Resposta	1♣/♦ 2/3 ♣/♦	1m 2m marca 10+, F; 1m 3m=6-9PH
Swiss	Resposta	1M 4♣/♦	Marquen diverses coses: mal, bon triumfo, pocs, molts controls
Garozzo	Sobredeclaración	(1ST) 2♣	2♣=2M; 2♦=demana aclarir
GSF Grand Eslam Force	Interrogativa	5ST en bot	Triumfe acordat explícita o implícitament, demana HM: 6♣=0HM, 6 en triumfo=1HM, 7 en triumfo=2HM
New Minor F NMF	Resposta	1m 1M 1ST 2om	Un atre menor demana més descripció
Checkback Stayman	Resposta	1T/♦ 1M 1ST 2♣	2♦=respal+4oM(o res), 2oM=4cartes, 2M=3cartes, 2ST=res(o abdós)
Checkback 2-way	Resposta	1x 1i 1ST 2♣/♦	2♣ és trf 2♦, mans NF, 2♦ és FG
Smith, rev	Marca	Baixa Interés Alta Nega	Al primer descarte, Indica sobre pal d'eixida. Abdós defensors.
Ghestem	Sobredeclaración	(1x) Cuebid/2ST/3♣	(1x)2ST=+baixos; 3T=+alts; cue=extrems, pero (1♣)2♣=♦+P, 2♦=2M
Michaels	Sobredeclaración	(1x) 2x	(1m)2m=abdós M;(1M)2M=oM+m (2ST pregunta com). Es combina en 2ST impossibles.
Leaping Michaels	Sobredeclaración	[1M p](2M) 4m et al	Bicolor 5+oM-5+m
Copenhagen	Sobredeclaración	(1x) 2ST/3♣/3♦	Bicolor 5+,5+, + baixos/ extrems/ + alts
Questem	Sobredeclaración	(1x) Cuebid/2ST/3♣	Bicolor 5+-5+ Extrems/els + baixos/ els + alts
Roudi	Resposta	1x 1i 1ST 2♣/2ST	2♣=Relay (en mà inv. 10+ o fort) demana indicar força: min=12-13PH máx=14-15PH i llarc en pal respondedor. 2ST=puppet a 3♣, a passar, o donar mà forta en ♣ o invitar a 3ST
Albarrán	Interrogativa	2♣	pal=A; 2♦=0A, -8PH; 2ST=8+,0A; 3ST=2A; 4ST=3A. Bot a pal,4♦=Sòlit
Flannery	Obertura	2♦	11-15 5+♥-4♠; 2ST=demana aclarir:3♣/♦=3c, 3♥=64, min, 3♠=6♥-4♠, máx, 3ST=4=5=2=2, máx.
MiniFlannery	Obertura	2♥	4/5♥+4♠ 6-9PH
Suction	Sobredeclaración o Ap. preventives	(1/2♣ forts)/(1/2♣) p (1/2♦ neg)	Promet el pal superior o la bicolor subsegüent. (1/2♣) p (1/2♦) X=♥ o ♠/♣
Limit	Resposta	1x 3x	10-12PH i 4+ cartes. 1M 4M=13+PH
Re-transfer	Resposta	1 ST 2♦/♥ cue/ST 3♦/♥	Si l'obridor no va respondre al primer trf, una segona vora del pal trf insistix
Twerb o Timbuctú	Sobredeclaración o Ap. preventives	(1/2♣ forts)/(1/2♣) p (1/2♦ neg)	Oferix pal següent o bicolor en els 2 subsegüents
Namyats	Resposta	(1/2 ST) 4♦/♥	Transfer a 4♥/♠. En canvi 1ST 2♦/♥ 2♥/♠ 4♥/♠ és invitacional a eslam
Baron	Resposta	2♣ 2♦ 3ST 4♣ et a el	Pregunta pals quarts en orde ascendent (abdós jugadors)
CAB	Interrogativa	4♣(sòlit ♥) 4♦ et al	pas1=sense, pas2=K o SF pas3=A o fallo passe4=AK o AQ
TAB	Interrogativa	1♣Pre 1M 2M et a el	pas1=0H; p2=5º,1H p3=5º,2H p4=6º, 1H p5=6º,2H passe7=5+,3H
Cue invisible, Unusual Over O (UOU)	En competència	1M (2ST) 3x et a el	Cue + baix Respal GF; cue + alt:4º pal FG (o viceversa);4º pal, NF;respal: NF
Woolsey	Sobredeclaración	(1ST) 2x	2♣=M 2♦=1 M 2M=M+m 2ST=ms 3x=pal X=4M5+m
Jordan	Resposta	1M (X) 2ST	10+ 4+ cartes de respal. Equival a xx en respal
CRASH	Sobredeclaración	(1♣fort) i (1/2♣fort) p (1/2♦) 1/2♦, 1/2♥, 1/2♠, 1/2ST	Bicolor = Color, = Ranc, = Forma. Sobre (1/2♣fort) 1/2♠= Comic (sense significat, per a molestar, generalment en una monocolor de traga)
MUD	Marca	xXx	Eixida de Mija, despuix Alta, marcant 3 cartes
DONT	Sobredeclaración	(1ST) 2x	X=Monocolor o forta, 2x=x+ un atre + alt; 2ST=menors
Kokish	Resposta	2♣ 2♦ 2♥	Transfer a 2♠. Després 2ST=23-24. Sobre 2♦,2ST directes és 20-22 PH
Western cuebid	En competència	1x (2i) 3i	Promet obertura i mà balancejada sense arremate clar, generalment sense atalle.
Sobredeclaración romana	Sobredeclaración	(1x) 2/3 ibot simple	Bicolor pals seguits 5+5+, 5-6 perdedores. Un bot en ST= bicolores alternades [3♣ pregunta com:3♦=♦+♠;♥=♥+♣]

Carteo

El joc consta de 13 bases. Cada basa consta de 4 cartes (una carta jugada per cada u dels jugadors en una ronda). La carta més alta és l'A, seguida per la K, Q, J, 10... fins al 2.

El protocol del carteo és molt simple. Ix el jugador a l'esquerra del declarant, que és, dels dos membres de la parella que es queda en el contracte, el que en la subasta, va donar en primer lloc la veu del pal de triumfo, o sense triumfo. En eixe moment el companyer del declarant estén les seues cartes boca dalt en la taula ordenades per pals en el pal de triumfo a la seua esquerra i és el declarant qui li va dient en cada moment que carta deu jugar. Qui guanya una basa ix a la següent. L'única obligació que hi ha és la servir al pal d'eixida, si no es té es pot jugar qualsevol atra carta, fallant en triumfo o no (no és obligatori fallar). Si un jugador va fallar, un atre pot sobrefallar si tampoc posseïx una carta del pal d'eixida. Pero si ho desija pot decidir descartar una atra pinta. Guanya la basa qui va servir la carta més alta del pal de l'eixida, o be va fallar en el triumfo més alt. A la basa següent ix sempre el que va guanyar la basa anterior. Una carta està jugada si un jugador la trau del seu mall i l'inclina en un águlo igual o major o de 45°, encara que cap atre jugador l'hi haja vist. Si la carta no és llegalment vàlida, puix no és la seua tanda o no pot ser jugada en la basa en curs, la carta queda penalisada si correspon a un defensor. Si el carteador juga equivocadamente de la mà devent fer-ho des del mort, la jugada és vàlida si un defensor continua la jugada, pero és susceptible de ser esmenada si ho reclama qualsevol d'ells. No té penalidad.

El no servir de la pinta que es demanda inicialment constituïx un renuncie, és dir, jugar una atra pinta quan s'està obligat a servir la pinta en que s'ha iniciat una basa, i està penalisat en el castic d'una basa, si la basa del renuncie la va guanyar el bando adversari, i en la penalidad de dos bases, si la basa fallanca la va guanyar el bando infractor. El mort no pot renunciar. Si això no compensa al bando inocent, el director pot ajustar el resultat. Un renuncie queda establit quan el bando infractor ha jugat una carta en la basa següent. Si es percatan de l'error abans que açò ocórrega, la carta errada pot ser rectificada sense penalidad de bases. No obstant, la carta equivocada passa a ser carta exposta i deu ser jugada (depenent si és una carta major o no) en la primera oportunitat possible. ademés el bando inocent pot ser compensat si l'error els va produir un dany com a conseqüència d'eixa acció.

El carteador ha subastat un contracte donat. Ix l'adversari de l'esquerra (carta tapada). Es voltea la carta d'eixida una volta confirmat que no hi ha preguntes de l'arremate i l'eixida és correcta. Llavors es tendix el mort. En estos moments el carteador deu:
1. Repassar mentalment l'arremate complet, incloent els passos. Traure les conclusions possibles de la distribució adversària.
2. Després deu analisar la carta d'eixida, que, com habitualment complix en patrons preestablits, aixina mateix permet traure conclusions absolutes o provabilístiques, ya siguen estes positives o negatives. Per eixemple, si el salidor ho va fer d'una Q, no deu tindre cap AK, que és la millor eixida que es pot fer jugant a pal (conclusió negativa). Aixina mateix, si l'eixida és d'un pal llarc, est tindrà el J i tal volta, ademés el 10 o 9 (conclusió negativa). Això significa que un AK faltante està en la mà de l'atre adversari, o estan abdós honors repartits.
3. Deu contar els punts d'abdós mans i restar-los de 40 per a determinar els punts que hi ha en les mans adversàries. Despuix distribuir els punts faltantes conforme a l'arremate previ. Si falten 14 punts i un adversari va doblar, prometent obertura, assignar 12 i 2 seria lo raonable. D'ahí es colige que un deu tindre tots els asos i reis faltantes i l'atre cap. És dir, si falta AAKK, els punts estan 14-0
4. L'anàlisis del mort i la mà li permetran calcular quantes bases perdudes té i si deu efectuar alguna maniobra per a reduir el número a la cantitat necessària per a complir lo promés. Si està en 4 Plantilla:Crz ha promés 10 bases i, per això, pot concedir fins a 3 bases. Si visualisa 4 bases perdudes deurà buscar forma de cobrir una de les perdedores. 5. Llavors fa el seu pla de carteo, en les #presunció necessàries mínimes per a poder guanyar i procedix a cartear la mà. Durant el carteo va adquirint informació rellevant que li permet confirmar el seu plantejament o que li farà rectificar-ho. Si el contracte està inicialment complit, el carteador pot efectuar jugades de seguritat per a evitar sorpreses, lo que li permetrà habitualment(pero no necessàriament) concedir una basa, pero assegurar el contracte. Per esta raó, i depenent de les provabilitats, un carteo pot ser diferent si es realisa en un torneig d'equips, a on lo més important és complir lo promés, o en un torneig duplicat, a on lo que importa és fer més bases que els demés que estan jugant el mateix contracte (o un d'equivalent).

Les bases poden guanyar-se:
1. Per cartes altes: La carta més alta gana la basa. Si es juga a triumfo, un triumfo permet guanyar a qualsevol carta d'un atre pal.

	♥Q5
♥J10		♥K4
	♥A6

Ací si Sur té la tanda, pot jugar el ♥A i les atres mans jugaran el ♥10, el ♥5 i el ♥4, respectivament. En la pròxima jugada del pal el ♥K cobrarà la basa, per força.

2. Per promoció: Si es tenen cartes intermiges, digam ♥Q, ♥J, ♥10, la jugada de la ♥Q traurà el ♥K adversari. En una atra basa posterior la jugada del ♥J extraurà el ♥A (si no han caigut en una mateixa basa, com podria ocórrer si tenim 11 cartes del pal)

	♥Q5
♥J10		♥K4
	♥A6

En este cas si Oest ataca en el ♥J i la basa ve ♥J- ♥Q - ♥K - ♥A, la guanyarà el ♥A. Al regrés següent, atac quí ataque el pal la basa la guanyarà el ♥10, que s'ha promogut a carta major del pal. En canvi si Nort no posa la ♥Q, tampoc Est posarà el ♥K (ya no és necessari, puix el ♥J va manant) i despuix de guanyar en el ♥A, la carta que s'ha promogut és el ♥K, el que deurà guanyar la pròxima basa.

	♦A5
♦KJ		♦43
	♦Q6

Ací Sur ataca de ♦Q. Oest deu cobrir ("honor sobre honor"). El carteador gastarà dos cartes altes per una de la defensa, promovent el ♦J de colp i repent.

3. Per finesse, impasse o horqueteo o horquilleo. Si es juga cap als honors, i l'honor adversari està abans el carteador podrà prendre la decisió de modo de guanyar sempre. Per eixemple, Oest té ♥Kx i el mort ♥AQ. En jugar de la mà, Oest pot posar la chica i el declarant passa la Plantilla:CrzQ. Pero si posa el ♥K, el carteador posa el ♥A i despuix jugarà la Plantilla:CrzQ. Sempre guanyarà dos bases. En canvi si el ♦K està darrere de la Plantilla:DiaQ, el carteador guanyarà una sola basa.

	♥AQ5				♦AQ5				♥AQJ
♥J109		♥K43	........	♦K43		♦J109	.........	♥K43		♥1095
	♥876				♦876				♥876

Sur inicia la jugada i pretén guanyar 2 bases en el pal. Oest juga el ♥9 i posa la Plantilla:CrzQ del mort. Est cobra el ♥K i el carteador solament pot guanyar la basa del ♥A. Pero si, en canvi, la situació és com en la mà del centre, en passar la ♦Q és el carteador el que guanya la primera basa, i, per supost, despuix també el ♦As. En la situació de la dreta la finesse es pot eixecutar 2 voltes, considerant que el carteador té com retornar a la seua mà despuix de guanyar el ♦J. En tal case el carteador guanyarà 3 bases en el pal.

Existixen situacions de major complexitat, com l'intrafinesse:

	♥A52				♥AJ5				♦A95
♥K87		♥1064	.........	♥K10		♥Q832	.........	♦108		♦QJ43
	♥QJ9				♥9764				♦K762

En la posició de l'esquerra Sur ataca de Plantilla:CrzQ. Oest pot cobrir i el ♥As guanya la basa. Ara el carteador pot impassear el ♥10 d'Est jugant des del mort, fent 3 bases. La defensa pot evitar-ho si cobrix l'últim honor, el ♥J. Ara la mà no tindrà una carta superior al ♥10 per a superar-ho.

En el cas de la central el carteador ix de chica de la seua mà. Oest passa el Plantilla:Crz10 per al Plantilla:CrzJ i la Plantilla:CrzQ. Després guanya el regrés, qualsevol atre pal que siga, i juga el ♥A, que envol el Plantilla:CrzK d'Oest i deixa en posició de impasse al ♥8 d'Est. En la posició de la dreta sur ataca en el ♦2, ♦8, ♦9 i ♦J. Ara, en reprendre la mà, juga el ♦A, envolent el ♦10, i en el tercer regrés la Plantilla:DiaQ4 queda impasseada per el Plantilla:DiaK7.

4. Per expasse o jugada al pas: el mort té el ♥K i l'adversari té el ♥A. Es juga cap al mort. Si Oest posseïx el ♥A i ho posa, el ♥K es guanyarà en una basa futura. si no ho posa, la basa es guanya de colp i repent. Ara, si el ♥A ho posseïx Est, com en el cas del centre, el carteador no fa cap basa en el pal si no té intermiges que es promoguen.

	♥K52				♦K52				♥K53
♥AJ10		♥943	.........	♦943		♦AJ10	.........	♥764		♥AQ9
	♥876				♦876				♥J108

En el cas de la dreta el carteador perdrà el ♥K pero no obstant podrà guanyar una basa al tercer regrés (si no hi ha fallos), una volta que el ♥J faça botar la ♥Q.

5. Per tancada o posada en mà. Eliminat pals, pot tancar-se a algun jugador, qui deu atacar en un pal congelat (el que ho obri pert una basa, o arrisca fer-ho). També, jugant a pal pot ocórrer que solament puga retornar regalant una basa en un pal o, de lo contrari, de "fallo i descarte" és dir que el carteador no té cartes d'és pal en cap de les seues mans i, per lo tant, pot descartar en un costat una perdedora i fallar en l'atre.

	♥AQ
	♣1095
♥32		♥K10
♣876		♣QJ10
	♥87
	♣AK2

Sur juga ♣A, ♣K i ♣2 de Trébol. Est deu guanyar el tercer regrés, quedant tancat. Deu obligatòriament tornar Cor i el carteador guanya abdós bases en eixe pal. Les dos bases d'Este es veuen reduïdes una sola.

6. Per aprete o "squeeze". Quan un jugador controla més d'un pal, pot vore's en problemes quan el carteador té amenaces en dos mans, puix el defensor no té espai per a subjectar tot i es veu compelido a cedir un pal. Quan un defensor deu cuidar dos pals i es veu apretat, parlem d'un aprete o squeeze simple. Quan parlem d'una pressió insostenible en 3 pals es tracta d'un squeeze triple eixercit sobre un defensor. Quan l'aprete és tal que un defensor deu cuidar dos pals, i l'atre deu cuidar atres dos qualssevol, pero un és comú a abdós, parlem d'un squeeze doble. Quan es genera un squeeze triple sobre un oponent, i a continuació es genera un squeeze doble sobre abdós, parlem d'un aprete o squeeze múltiple.

	♥AKQ2
	♦1095
	♣43
♥32		♥J1098
♦876		♦J1098
♣4567		♣2
	♥3
	♦AKQ
	♣AKQ2

7. Per colps o jugades especials. Per eixemple el carteador té ♦AJx en la seua mà. L'adversari ix en el ♦K. El carteador afluixa. Ara si el defensor repetix el pal haurà regalat una basa al declarant.

	♦1095				♥K103
♦KQ73		♦824	.........	♥Q76		♥J854
	♦AJ6				♥A92

En el cas de la dreta, el carteador ha eliminat tots els pals laterals i la defensa ha segut posada en mà. Ara el pal està congelat, és dir, el bando que ho mou regala una basa. Siga Est el salidor, d'una chica. Sur desgota i Oest posa la ♥Q, per al K del mort. Ara el ♥J està en finesse i la defensa no fa cap basa. Si Este, en canvi, ataca en el ♥J (la millor) Sur pren de ♥A i fa la finesse o impasse a Oest. La jugada és superior, puix podria ser deceptiva en ♥QJ8 i ara, si el carteador té un major grau d'incertitut, i si juga com es menciona, perdrà contra la ♥Q d'Est.

8. Per fallo. El carteador pot intentar fallar perdedores en el mort, i/o viceversa en l'objecte de reduir perdedores. Generalment este procés genera bases adicionals quan es falla en el costat curt. Quan es realisa en el costat llarc, pot donar-se que es fan tants fallos que, permeses les possibilitats, el mort es convertix en el triumfo llarc i despuix dels fallos es procedix a destriunfar als adversaris, en un procés cridat inversió del mort. Si este procés es fa repetida i correlativamente entre el mort i el declarant, parlem d'un fallo creuat.

	♥KQ432
	♦6543
	♣ -
♥J10		♥6
♦KQ7		♦J1098
♣7654		♣J1032
	♥A9875
	♦ -
	♣9876

Ací el carteador podria destriunfar dos regressos i fallar en la mà i el mort. Pero quedaria en 2 cartes de Plantilla:Dia perdedores. Millor és intentar fallar tots els Diamants en Sur i tots els Trébols en Nort.

Veus convencionals

Es denominen vores o veus convencionals a tots els arremates que no tenen un significat natural i als quals la parella ha acordat donar-li un significat artificial. En general, totes estes vores deuen ser alertats per mig de la targeta d'Alerta. S'exceptuen d'esta formalitat la vora de 2 Trébols sobre l'obertura d'1ST quan implica tindre un pal major, i les vores de 4ST i la resposta a la pregunta, ya que a voltes els declarants aprofiten informació no autorisada quan es donen explicacions del significat. Tampoc s'alerta el doble negatiu si té el seu significat habitual. Estos casos van variant en el temps i les regulacions puix lo que és estàndar en un moment i lloc deixa de ser-ho en el temps i els tipos de tornejos. Per eixemple, l'obertura de 2 a un major antigament era fort, forcing a mànega i hui és natural que siga dèbil en pal sext. Pero hi ha variants, com la convenció Muiderberg, que marca una bicolor en el pal declarat. O, pot ser que la parella òbriga en quarta, a on el sentit de prevenció ya no existix i l'acort deixa de ser vàlit, i, per això, alertable.

Stop

Cada volta que un jugador realise una obertura a nivell de dos o superior, faça una preventiva o una vora en bot deurà mostrar prèviament la targeta de "STOP" als adversaris. A continuació eixecutarà la seua vora preventiva o en bot. L'adversari de la seua dreta deurà pausar 10 segons i arrematar lo que en el intertanto haja decidit, independent de si té joc o no. Açò en raó d'impedir que anule l'efecte de la preventiva, passant ràpit quan està pobre i prenent-se un temps per a despuix passar en una mà que té força pero que podria ser perillós competir. D'esta manera s'evita que el partner del defensor tinga informació (no autorisada) del nivell de força com a conseqüència de la pensada.

Alerta

Esta targeta deu mostrar-se en fermea i en la seguritat que l'adversari l'haja notat, cada volta que el companyer del que avisa haja fet una vora artificial o que tinga informació positiva o negativa que els adversaris puguen desconéixer. No es deu explicar el significat de la vora fins que els oponents ho soliciten. L'adversari que estiga interessat deu esperar la seua pròpia tanda d'arrematar per a realisar les consultes.

Les consultes poden fer sobre l'última declaració de qualsevol adversari, o de tota la declaració completa fins al moment. Les preguntes no deuen insinuar possibilitat o alternativa alguna per part del que qüestiona.

• 
  Targeta d'avís de declaració en significat especial.
• 
  Targeta d'avís de pausa obligada de 10 segons per obertura de 2 o major, preventiva o bot.
• 
  Targeta de cridada al Director (si la poguera vore).

Director

Cada volta que es produïxca alguna irregularitat durant la subasta o el carteo, els jugadors deuran cridar al director de torneig, qui donarà les instruccions d'acort al reglament. Els jugadors no deuen fallar per sí mateixos, encara que dominen el reglament a cabalidad.

Miscelàneu

Coneguts jugadors de Bridge han segut Harold Vanderbilt, Groucho Marx, Dwight D. Eisenhower, Agatha Christie, Somerset Maugham, Martina Navratilova, Omar Sharif, Deng Xiaoping, Bill Gates, Warren Buffett, Maurici Macri.

• Erro al crear miniatura:
  Harold Vanderbilt. Empresari ferrocarrilero i del té. 6 voltes campeó de la Copa del Rei de regates. Creador del sistema de puntajes que va convertir el contract bridge en preferit al Auction Bridge. En 1928 donó la Copa Vanderbilt, trofeu molt important en EE. UU. fins al dia de hui, que va guanyar ell mateixa 2 voltes.
• 
  George Rosenkranz. En l'Universitat Autònoma de Mèxic, 2001. George Rosenkranz (naixcut György Rosenkranz, en 1916, en Budapest) era un científic mexicà en investigacions sobre esteroides. Va estudiar en Suïssa i va viure en Mèxic durant 66 anys. Va fundar Syntex Corporation, i va dirigir els grups d'investigació que varen sintetisar una progestina usada en l'una de les primeres píndoles anticonceptives orals.
• Erro al crear miniatura:
  Terence Reese. Considerat el millor escritor de bridge de tots els temps( Reese on play, Play these hands with em, Develop your bidding judgementi Master Bridge) i el millor jugador del món al començament dels anys 50.
• 
  Ely Culbertson. Americà, naixcut en Romania. Líder del bridge mundial en els anys 30. Autor del "Blue Book" (1930), "Ret Book" (1934) i "Gold Book" (1936), que varen tindre una venda insuperada fins al dia de hui. Parlava fluidamente 7 idiomes i ademés llegia en atres 7. Va definir els fonaments per a la formació de les Nacions Unides, política de llimitació d'armes i uns atres. La seua acadèmia tenia 6000 professors de bridge.
• 
  Autobridge. El millor mig de deprendre a cartear sol. Molt utilisat abans dels mijos electrònics. Les mans en paper s'introduïxen baix el teclat que el jugador deu anar corrent una a una. Si apareix el número de la basa en joc, la jugada és correcta.
• 
  Fred Gitelman. Fundador de BBO, Bridge Base Online, en 2001. Primer lloc en comentaristes en veu i text simultàneu en 2011.[1]

La Federació Mundial de Bridge té dividit el món en 8 zones, per als efectes de les classificacions als campeonats mundials. La cantitat de països de cada zona és variable puix en general s'acomoden a la geografia política, en alguns ajusts per problemes polítics entre alguns països veïns. El grup de major jerarquia és el d'Europa, en 47 països, inclós Israel. A continuació es desplega el número d'afiliats totals a les organisacions nacionals registrades davant la WBF durant l'any 2006.

Vore també

• Anex:Glossari de bridge
• Anex:Estratègies en el bridge
• Anex:Puntuació en el bridge
• Brisca
• Oh hell

Bibliografia adicional

Estes referències no han segut consultades per a construir este artícul, sino que s'inclouen com els millors llibres que s'han escrit en cada tema per al que volguera deprendre o millorar el seu joc.

Carteo

• The play of the cards, Terence Reese and Alfred Dormer
• When to duck, when to win, Terence Reese and Alfred Dormer
• Breaking the Bridge Rules, Barry Regal

Eixides inicials

• "Blackwood on opening leads", Easley Blackwood

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bridge (joc).
• Associació Espanyola de Bridge
• Bridge Base Online (BBO)
• convencions (en anglés)
• Associació del Bridge argentí