Joc dels pirates
El joc dels pirates és un jugue matemàtic simple els resultats de la qual, si assumim el model Homo economicus del comportament humà, poden ser sorprenents. És una versió multijugador del joc de l'ultimàtum.
El joc
Hi ha 5 pirates racionals, A, B, C, D i I, que troben 100 monedes d'or. Tenen que decidir cóm distribuir-les entre ells.
Els pirates tenen un orde de jerarquia (ranc) estricte: A és superior a B, qui és superior a C, qui és superior a D, qui és superior a E.
Les regles de distribució del món pirata són les següents: el pirata de més alt ranc deu propondre una distribució de monedes. Els pirates, incloent el proponente, després voten per a acceptar o rebujar esta distribució. En cas d'empat, el proponente té el vot de calitat. Si la distribució és acceptada, les monedes es desembossen i el joc termina. Si no, el proponente és tirat per la broda del barco pirata i mor, i el pirata de major ranc que li seguix en la jerarquia fa una nova proposta per a escomençar el sistema una atra volta.[1]
Els pirates basen les seues decisions en tres factors. En primer lloc, cada pirata vol sobreviure. Segon, de sobreviure, cada pirata vol maximizar el número de monedes d'or que rep. Tercer, cada pirata preferiria tirar a l'atre per la broda, si tots els demés resultats foren iguals.[2] Els pirates no confien entre sí, i cap prometrà ni honrarà cap promesa per fòra del pla de distribució propost que li dona un número entero de monedes d'or a cada pirata.
El resultat
Lo que intuitivamente un esperaria és que el pirata A destine molt poc o inclús res a sí mateixa per por a que rebugen la seua proposta, ya que tirar-ho per la broda significa que hi ha menys pirates per a repartir-se el botí. No obstant, esta intuïció està molt llunt del resultat teòric.
Açò és aparent si treballem d'arrere para alvance: si tots llevat D i I ha segut tirats per la broda, D propon 100 per a D i 0 per a E. Com a D té el vot de calitat, l'assignació resultant és eixa.
Si queden tres (C, D i I) C sap que D li oferirà 0 a I en la ronda pròxima; per tant, C té que oferir a I només 1 moneda en esta ronda per a guanyar-se el seu vot, i es queda en tot el restant. Per tant, quàn queden només tres l'assignació és C:99, D:0, I:1.
Si queden B, C, D i I, B pren en conte la possibilitat de ser tirat per la broda en la seua decisió. Per a evitar açò, B pot senzillament oferir 1 a D. Com a B té el vot de calitat, el respal de D és suficient. Per això B propon B:99, C:0, D:1, I:0. Un podria considerar propondre B:99, C:0, D:0, I:1, ya que I sap que no serà possible conseguir més monedes, de conseguir alguna, si tira a B per la broda. Pero com cada pirata està ansiós per tirar a l'atre per la broda, I preferiria matar a B, per a conseguir la mateixa cantitat d'or de C.
Suponent que A sàpies totes estes coses, pot contar en el respal de C i I per a la següent assignació, que és la solució final:
- A: 98 monedes
- B: 0 monedes
- C: 1 moneda
- D: 0 monedes
- I: 1 moneda[2]
Per un atre costat, A:98, B:0, C:0, D:1, I:1 o atres variants no són lo suficientment bones, perque D preferia tirar a A per la broda per a conseguir la mateixa cantitat d'or de B.
Vore també
Notes
- ↑ Bruce Talbot Coram (1998). Robert E. Goodin (ed.). The Theory of Institutional Design, Paperback edició, Cambridge University Press, pp. 99–100. ISBN 978-0-521-63643-8.
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- (1998) «Chapter 3: Second best theories», Robert E. Goodin (ed.). The Theory of Institutional Design, Cambridge University Press, pp. 90–102. ISBN 978-0-521-63643-8. (1998) «Chapter 3: Second best theories», Robert E. Goodin (ed.). The Theory of Institutional Design, Cambridge University Press, pp. 90–102. ISBN 978-0-521-63643-8.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juego de los piratas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.