Joc de l'ultimàtum

El joc de l'ultimàtum és un jugue que s'ha convertit en un instrument popular dins de l'economia experimental. Va ser descrit per primera volta per Werner Güth, Rolf Schmittberg i Bernd Schwarze.

A un jugador, cridat Oferent se li propon que repartixca una determinada cantitat de diners (generalment 100$) en un atre jugador Respondedor, segons li convinga, fent una única i definitiva proposta. El Respondedor, per la seua banda, podrà acceptar o no dita proposta. En cas de no acceptar, cap jugador guanyaria res. Pel contrari, si accepta es procedix al repartiment segons la proposta realisada per l'Oferente.

El joc de l'ultimàtum s'usa com a evidència contra les teories del homo economicus puix mostra que les eleccions sobre criteris de justícia i equitat primen sobre les de benefici. En este sentit, podem dir que el homo economicus solament basa la seua utilitat en els pagaments materials, pero aixina podem demostrar que en la realitat hi ha atres coses que importen a l'individu.

Anàlisis Econòmic

Erro al crear miniatura:

Minijuego de l'Ultimàtum i el seu arbre de decisió

La teoria econòmica nos diria que com els individus maximizar la seua utilitat, per lo tant, com ací assemblem utilitat a pagaments monetaris, l'oferente deuria dividir la suma completament al seu favor. Per eixemple, en repartir 100€ deuria repartir o be 100-0 (el respondedor estarà indiferent entre acceptar o rebujar) o be 99-1, oferta en la qual abdós guanyen respecte a la seua situació inicial, i el respondedor mai deuria rebujar l'oferta. Aplicant la teoria de jocs en este anàlisis, busquem Equilibris de Nash en les decisions. En térmens generals, podem dir que l'Oferente deu realisar una proposta en la que es quede en una cantitat A, dins de l'interval [0, B] en B major o igual que A. Si definim ara les estratègies del Respondedor com a f(A) = {acceptar, rebujar}, establim que per a cantitat A que l'Oferente diga, el Respondedor sabrà si vol acceptar o rebujar eixa oferta. En este model podrem dir que tenim dos Equilibris de Nash:

• [A, f(A)] si f(A) és acceptar i no existix una atra cantitat major que A a on el respondedor també acceptara l'oferta.

• [A, f(A)] si f(A) és rebujar per a qualsevol cantitat major a zero, ya que l'Oferente estaria indiferent entre oferir qualsevol cantitat i oferir 0, tots són millors respostes per a cada jugador.

Erro al crear miniatura:

Matriu de Pagaments Minijuego de l'Ultimàtum

Per a ilustrar el joc de l'ultimàtum farem una versió reduïda, el “Minijuego de l'Ultimàtum”. En esta versió, la cantitat a repartir són 100€ i farem unes ofertes concretes de (80,20) que favorix a l'Oferent, i l'oferta més equitativa de (50,50).

Suponent que abdós jugadors són racionals, i que abdós saben que abdós són racionals, podem dir que els equilibris de Nash serien les combinacions [O1, (A1, A2)] [O1, (A1, R2)] i [O2, (R1, A2)] ya que cap jugador té manera de millorar els seus pagaments monetaris.

Resultats dels experiments

Contradient este anàlisis, els pioners en este experiment, Güth, Schmittberger i Schwarze (1982), varen demostrar que els oferente, en mija, oferien entre un 40% (inclús un 50%) de la suma total de diners, i que els respondedores rebujaven entorn al 50% de les voltes cantitats de menys del 20% del total. És dir, la gent no actua de manera purament racional, ya que rebugen pagaments monetaris que milloren la seua situació inicial. Corroborant la teoria de George Stigler (1981), les persones preferim castigar la desigualtat i el tracte poc ètic. Per eixemple, si rebugem una oferta de 2€ pero acceptem una de 3€, implícitament estem dient que valorem en 3€ eixe tracte injust per part de l'oferent.

Variacions en els experiments

Numerosos autors han realisat experiments posteriors, en modificacions la repetició concatenada de l'experiment o l'adició de Llindars Mínims a on el respondedor accepte les ofertes. Be, puix en tots ells els resultats són similars a l'original, entorn al 40-50% de la suma total com a oferta i molt rarament s'oferixen cantitats d'entre l'1 i el 10% de la suma total. Podem explicar estes ofertes si pensem que els oferente volen ser justs en l'atre jugador, o be si pensem que l'oferente no vol que la seua oferta siga rebujada, per lo que pensa que l'atre jugador podrà rebujar-li ofertes molt injustes i preferix assegurar una part del total. Per eixemple, si la suma és d'1 milló de €, l'oferente preferirà oferir 500.000€ o propencs per a assegurar-se que el respondedor accepta, ya que ell es quedaria igualment en 500.000€, una suma prou sucosa.

Vore també

• Joc dels pirates
• Dilema del presoner
• Joc del dictador