Joc del dictador
El joc del dictador és un joc molt simple d'economia experimental, similar al joc de l'ultimàtum, que ha segut molt usat per a estudiar actituts altruïste.
En el joc del dictador hi ha dos jugadors. Un dels jugadors (conegut com a dictador) dividix una certa cantitat de diners entre ell mateix i l'atre jugador (conegut com a recipient). A diferència de lo que ocorre en el joc de l'ultimàtum, el recipient en este cas rep directament la cantitat de diners que li entregue el dictador, per lo que el seu paper en el joc és totalment passiu (en el joc del últimátum, el "dictador" deu propondre una divisió que el "recipient" accepta o rebuja).
El joc del dictador té una extrema importància en economia experimental, ya que s'ha usat per a provar el model de conducta individual homo economicus: si els individus es preocuparen solament dels seus propis pagaments, els dictadors deurien quedar-se en els diners disponibles i no donarien res als recipients. No obstant, Heinrich et al (2004)[1]varen descobrir en un ampli estudi cultural que els que proponen assignen una part no nula de la dotació al que respon. (Este estudi de 2004 és una extensió de desenrolls anteriors[2]en el joc del dictador i en el de l'impunitat).
Este resultat demostra que:
- Els que proponen fallen en maximizar la seua pròpia utilitat esperada, o
- La funció d'utilitat dels que proponen inclouen els beneficis d'uns atres.[3]
No obstant, s'han propost atres explicacions, com la hipòtesis de l'anonimat que diu que l'experiment no està correctament dissenyat per a provar la conducta "altruista", ya que la presència del experimentador impulsa al que propon a evitar l'aparició de la "codícia".[4] En un estudi recent, John List ha parlat del paper que juga en la conducta del dictador el fet de dispondre solament d'alternatives "positives" (de "donar diners"). List observa que quan el dictador pot "llevar" diners, el comportament del dictador canvia i deixa de ser tan altruïste, per a convertir-se en alguna cosa més egoiste.[5]
Lo mateixa ocorre quan els diners que hi ha disponible a repartir és guanyat en una fase anterior. En este cas, si els dictadors treballen en el seu esforç per a guanyar els diners, seran menys propicis a donar diners que quan este és "regalat" pel experimentalista per a portar a terme l'experiment[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Henrich, Joseph, Robert Boyd, Samuel Bowles, Colin Camerer, Ernst Fehr, i Herbert Gintis (2004) Foundations of Human Sociality: Economic Experiments and Ethnographic Evidence from Fifteen Small-Scale Societies. Oxford University Press.
- ↑ Per eixemple, Bolton, Katok, Zwick 1998, Dictator game giving: Rules of fairness versus acts of kindness en el International Journal of Game Theory, Volum 27, número 2 (Article Abstract). Este document [1] archivat en Wayback Machine. inclou una revisió del joc del dictador des de 1994 (Forsythe R, Horowitz JL, Savin NE, Sefton M, 1994 Fairness in simple bargaining experiments. en Games and Economic Behavior).
- ↑ Per eixemple, el model de "Aversió equitativa" propost per Ernst Fehr establix que als individus els agraden les desigualtats, per lo que preferirien situacions equitatives (és dir, divisions del 50%), abans que divisions en grans diferències de pagaments. Atres autors, c consideren que els dictadors es comporten moguts per reciprocitat, actuant com a ells els agradaria que uns atres es comportaren (vore Avner Ben-Ner, Louis Putterman, Fanmin Kong and Donen Magand (2004) Reciprocity in a two-part dictator game, Journal of Economic Behavior & Organization, Vol. 53 (2004) 333–352)
- ↑ Vore Bolton et al. [2] archivat en Wayback Machine. pàgina 270.
- ↑ (List 2007
- ↑ Lligga's Hardnose the dictator el_Hardnose_AER_2002.pdf Cherry et al 2000.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juego del dictador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.