Jenkem
El jenkem és un supòsit inhalante i alucinogen elaborat a partir d'excrements humans fermentats. A mitan de la década de 1990 es va informar que era una droga gallipontera utilisada entre jóvens de Zàmbia, preparada colocant heces i orina en una botella o balde, sagellant-ho en un globo o tapa i deixant-ho fermentar al sol; posteriorment s'inhalaven els gasos produïts.[1][2][3][4]
En novembre de 2007 es va produir una alarma moral en els Estats Units despuix de difondre's informes que afirmaven que el jenkem s'estava convertint en una droga recreativa popular en escoles secundàries i preparatòries de tot el país; no obstant, la validea d'estes afirmacions va ser posteriorment posada en dubte.[5][6] Diverses fonts varen sostindre que l'aument de la cobertura mediàtica en Estats Units es va basar en un engany i en una investigació defectuosa en Internet.
Descripció
El nom deriva de Genkem, una marca de pegaments que s'havia convertit en el terme genèric per a tots els pegaments utilisats per chiquets que practicaven l'olfateo de pegament en Suràfrica, a on la droga s'hauria originat i a on seria més coneguda en el continent africà.[7]
En el llibre Children of AIDS: Africa's Orphan Crisis, d'Emma Guest, es descriu l'elaboració del jenkem com a “aigües residuals humanes fermentades, raspades de canonades i almagasenades en bosses de plàstic durant aproximadament una semana, fins que desprenen vapors entumecedores i intoxicantes”.[8] Un informe de 1995 d'Inter Press Service descriu un procés similar: “Els excrements humans s'arrepleguen de les vores dels estanys d'aigüeral en llandes i recipients vells, que es cobrixen en una bossa de polietileno i es deixen fermentar durant una semana”.[3] Un artícul de la BBC de 1999 menciona “el fanc marró obscur, arreplegat a grapats i guardat en chicotetes botelles de plàstic, colpejades contra el sol per a deixar espai suficient per a que es forme metà en la part superior”.[2]
S'ha afirmat que els efectes de l'inhalació de jenkem duren al voltant d'una hora i consistixen en alucinacions auditives i visuals en alguns usuaris.[2] En 1995, un consumidor va declarar a un periodiste que era “més potent que el cànnabis”.[3] Un informe de 1999 va citar a un usuari que va afirmar: “En el pegament solament sent veus en el meu cap. Pero en jenkem, veig visions. Veig la meua mare, que està morta, i oblit els problemes de la meua vida”.[2]
Fumito Ichinose, especialiste en anestèsia de Boston que va realisar estudis sobre els efectes del sulfur de hidrogen o “gas d'aigüera” en rates, va explicar a Salon.com que contindre la respiració, l'asfíxia o “l'inhalació de gasos com els produïts pel jenkem poden provocar hipoxia, una falta d'oxigen en l'organisme que pot resultar eufòrica i físicament perillosa”.[6]
Informes en els mijos
1995–2006
La segona descripció mediàtica del jenkem va aparéixer en un cable d'Inter Press Service en 1995.[3] Segons un reportage de 1998 de The New York Claves, l'organisació sense fins de lucre Fountain of Hope va indicar que el jenkem era utilisat per chiquets del carrer en Lusaka, Zàmbia, per a obtindre un “potent colocón”.[9]
En 2002, Project Concern International Zàmbia i Fountain of Hope varen publicar l'informe Rapid Assessment of Street Children In Lusaka, en el que el jenkem figura com la tercera droga més popular entre els chiquets del carrer de Lusaka, despuix del dagga (cànnabis), de el “pegament i dagga” i per davant de el “ballan” (tabac sense curar) i la gasolina.
John C. Zulu, director del Ministeri de Deport, Joventut i Desenroll Infantil de Zàmbia, va declarar en novembre de 2007 que l'us de jenkem era menys comú que l'olfateo de pegament i va senyalar que “al principi ho obtenien de l'aigüeral, pero ho fan en qualsevol lloc… diuen que els manté calents i els torna intrèpits”.[6] En 1999, BBC News va emetre un reportage sobre el jenkem.[2] En 2004, el semanari surafricà d'investigació Mail & Guardian va mencionar l'abús de jenkem en un informe sobre els chiquets del carrer en Zàmbia.[10]
2007–present
El 26 de setembre de 2007, l'oficina del sheriff del comtat de Collier, Florida va emetre un bolletí intern sobre el jenkem basat en una publicació del fòrum d'internet TOTSE de l'usuari “Pickwick”, que incloïa supostes fotografies de la seua fabricació i us.[5] El propi “Pickwick” va confessar que es tractava d'un engany poc despuix de la difusió del bolletí.[11] En novembre d'eixe any, funcionaris de l'Administració per al Control de Drogues (DEA) varen afirmar que no s'havien confirmat reportes d'us de jenkem en Estats Units.[12]
Despuix de classificar inicialment els informes sobre l'us occidental del jenkem com a “indeterminats”, Snopes els reclasificó ràpidament com a “falsos”. The Smoking Gun va afirmar que l'alerta del comtat de Collier “podria ser pur fem”.[13] El lloc d'investigació sobre drogues Erowid va senyalar que “les històries sobre el jenkem que circulen en els mijos nortamericans són casi en seguritat l'estrany resultat d'un engany”.[14]
Vore també
Referències
- ↑ Donaldson, Aidan (2010). Encountering God in the Margins: Reflections of a Justice Volunteer. Veritas, ISBN 978-1-84730-220-5
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Matheson, Ishbel. [[1](https://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/406067.stm) Children high on sewage], BBC News.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Zàmbia-Narcotics: 'Huffing and Puffing' to a new High, Inter Press Service. (reimpreso en un artícul de Snopes.com sobre jenkem, consultat el 30 de decembre de 2007.)
- ↑ [[2](http://www.aegis.com/news/ap/1999/ap990703.html) "African Children Orphaned by AIDS"] [https://web.archive.org/web/20070706080137/http://www.aegis.com/news/ap/1999/AP990703.html(https://web.archive.org/web/20070706080137/http://www.aegis.com/news/ap/1999/AP990703.html) ] archivat en Wayback Machine. Associated Press, 1999
- ↑ 5,0 5,1 Collier County Sheriff's Office (26 de setembre de 2007). [[3](http://www.thesmokinggun.com/documents/crime/new-drug-alert) Information Bulletin: New Drug - JENKEM.] [https://web.archive.org/web/20190630232123/http://www.thesmokinggun.com/documents/crime/new-drug-alert(https://web.archive.org/web/20190630232123/http://www.thesmokinggun.com/documents/crime/new-drug-alert) ] archivat en Wayback Machine. via The Smoking Gun
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Pietras, Jamie. [[4](https://www.salon.com/2007/11/09/jenkem/) Smoke this!], Salon.com.
- ↑ Cassere, Vaig donar (14 de novembre de 2000). [[5](http://www.iol.co.za/news/south-africa/glue-loses-high-to-save-street-kid-addicts-1.53018) Glue loses high to save street-kid addicts.] [https://web.archive.org/web/20160125090553/http://www.iol.co.za/news/south-africa/glue-loses-high-to-save-street-kid-addicts-1.53018(https://web.archive.org/web/20160125090553/http://www.iol.co.za/news/south-africa/glue-loses-high-to-save-street-kid-addicts-1.53018) ] archivat en Wayback Machine. The Independent
- ↑ Guest, Emma (2003). «Falling through the net. A street child's story, Zàmbia», Children of AIDS: Africa's Orphan Crisis, 2.ª edició, Pluto Press, p. 149. ISBN 978-0-7453-2075-5.
- ↑ Daley, Suzanne. [[6](https://www.nytimes.com/1998/09/18/world/in-zambia-the-abandoned-generation.html?pagewanted=2) In Zàmbia, the Abandoned Generation]. (apareix escrit com Jekem)
- ↑ Geloo, Sarina. [[7](http://mg.co.za/article/2004-12-29-bleak-outlook-for-zambias-street-kids) Bleak outlook for Zàmbia's street kids]. "Marijuana was used most commonly, along with glue for sniffing, jenkem (fermented sewage), petrol and cocaine. Street children also smoke, and drink alcohol."
- ↑ pickwick. «[[8](http://www.totse.com/community/showthread.php?t=2055429) The jenkem thing was a hoax]». TOTSE. totse.com.
- ↑ Goldman, Russell. [[9](https://abcnews.go.com/Health/Drugs/Story?aneu=3834092&page=1) 'Jenkem': Stay Alert or Call It a Hoax?], ABC News.
- ↑ «[[10](http://www.thesmokinggun.com/archive/years/2007/1105072jenkem1.html) NewDrugAlert!-Nov5.2007]».
- ↑ Vaults of Erowid (novembre de 2007). Ask Erowid: ID 3113.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jenkem» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.