Jardí del Rei (Aranjuez)
El jardí del Rei és un jardí històric localisat junt al Palau Real d'Aranjuez, Espanya. Realisat en la segona mitat de el XVI, en la seua composició mescla el herència hispanomusulmana i les influències renaixentistes italianes, i és un dels pocs eixemples de paisagisme del Renaixença en Espanya.[1] Des de 1931 és Be d'Interés Cultural[2] i des de 2001 és Patrimoni de l'Humanitat com a part de la declaració Paisage cultural d'Aranjuez.[3]
Història
editar
Ubicat junt a l'ala sur del Palau, i solapado despuix de la seua frontera principal, va ser proyectat com un element més del conjunt palatí per Juan Batiste de Toledo en 1561 i realisat per Juan de Herrera entre 1577 i 1582. Junt a l'ala nort es va proyectar un atre espai similar, el jardí de la Reina, pero no va aplegar a eixecutar-se fins a finals de el XIX.[1] L'accés o fruïment de l'espai podia realisar-se des de varis punts: una galeria en la planta baixa del palau, oberta cap al jardí, que posteriorment va ser tancada durant l'etapa borbònica; les habitacions reals, en la part alta del palau; baix el terrat del palau, a on hi havia nou cubículos o grutas; i el paseadero sobre el mur sur del jardí.[4]
En época de Felipe IV (entre 1622 i 1623) es va portar a terme, de la mà de Juan Gómez de Mora,[5] una renovació del conjunt escultòric del jardí, l'iconografia del qual va ser substituïda per una atra relacionada en els emperadors romans i en els antepassats del monarca. Esta, a modo de propaganda política, buscava exaltar la dinastia dels Austrias en relacionar-l'en l'imperi romà, ya que el seu fundador —Carlos I— va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i imitava les virtuts dels emperadors clàssics. Posteriorment, en 1733, i en motiu de la realisació del jardí del Parterre, va ser eliminat el mur oriental, i en época contemporànea presenta una barana de ferro.[2]
Descripció
editarPresenta una planta cruciforme composta per dos eixos perpendiculars, en el creuament dels quals es forma una plaça quadrada, i per atres dos eixos travessers, lo que provoca l'existència de huit quadros dedicats a la plantació de boj, en arbres frutales en el seu interior.[2] Estos, recreats en els anys huitanta de el XX a partir d'eixemples de el XVI,[6] estaven dissenyats per a la seua contemplació des d'un punt de vista alt.[4] En la plaça central destaca una font de jaspi vert de planta mixtilínea realisada per Roque Solario en 1580,[5] mentres que en els murs se situen hornacinas per a busts que representen els dotze césares romans i bancs de pedra.[1]
El sol, en orige ceràmic, presenta empedrado de guijos rodejat per lloses de pedra de Colmenar. En el mur occidental, a on prèviament s'obrien varis cubículos, es troba una estàtua de Felipe II, obra de Pompeo Leoni de 1568, i a abdós costats de la mateixa dos medallones que representen a Carlos I i Isabel de Portugal, obra de Leone Leoni. Antigament també es trobaven un bust de Leonor d'Àustria, obra de Jacques du Broeuq, i un bust de Margarita de Parma.[7]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 Díez Moltó, 2011, p. 49.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 VV.AA., 2004, p. 213.
- ↑ «Aranjuez Cultural Landscape» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 16 d'abril de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 Díez Moltó, 2011, p. 50.
- ↑ 5,0 5,1 VV.AA., 2004, p. 214.
- ↑ VV.AA., 2004, p. 216.
- ↑ Díez Moltó, 2011, p. 51.
Bibliografia
editar- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDíez Moltó2011">Díez Moltó (2011). Aranjuez. Un museu en el carrer, Edicions Marañón. ISBN 978-84-938571-1-0.
- VV.AA.(2004).«Aranjuez».Arquitectura i Desenroll Urbà. Comunitat de Madrit.IX
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín del Rey (Aranjuez)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.