Anar al contingut

Jardí Botànic Històric La Concepció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jardí Botànic Històric La Concepció

El Jardí Botànic Històric La Concepció és un jardí d'estil paisajista anglés en més de cent cinquanta anys de història. Situat en el districte Ciutat Jardí, l'entrada nort de la ciutat de Màlaga, es tracta d'un dels escassos jardins en plantes de clima subtropical que existixen en Europa.cita requerida Conta en més de cinquanta mil plantes, de dos mil espècies tropicals, subtropicals i autòctones, destacant la colecció en més de cent espècies diferents de palmeres, bambú, plantes aquàtiques i el seu jardí històric.

En orige va ser finca de recree d'una família de l'alta burguesia de la ciutat des de la mitat de el XIX, fins que en l'any 1990 va passar a titularitat pública, sent l'Ajuntament de Màlaga qui va fundar per a la seua gestió el Patronat Botànic Municipal Ciutat de Màlaga.

Història

La Concepció es va erigir al voltant de 1855 gràcies a la llabor del matrimoni format per Jorge Loring i Oyarzábal i Amalia Heredia Livermore, marquesos de la Casa Loring. Jorge Loring, un dels personages més influents de la Màlaga de el XIX i amic personal de Cánovas del Castell o de Francisco Silvela, va anar un exitós empresari, ademés de diputat a Corts. La seua esposa Amalia Heredia, filla de l'industrial Manuel Agustín Heredia, va ser una dòna culta, interessada per les plantes, els llibres i l'arqueologia. Aixina, en La Concepció varen atesorar un substancial patrimoni arqueològic, del que encara queden alguns restants en forma d'escultures i mosaics romans; i un ric patrimoni botànic, gràcies, entre uns atres, a la destrea d'un jardiner francés cridat Chamoussant.

Erro al crear miniatura:
Templete tetrástilo d'orde dòric, edificat per la família Loring.

Despuix de la fallida econòmica de la família Loring-Heredia, la facenda és comprada en 1911 per la família Echevarría Azcárate (del matrimoni de Rafael Echevarría Azcárate en Amalia Echevarrieta Maruri), realisant importants millores i ampliant la colecció d'arbres i palmeres. En 1943 el jardí és declarat jardí històric-artístic, hui be d'interés cultural. Una volta que va fallir el matrimoni, la finca és administrada pel germà de Amalia, Horacio Echevarrieta Maruri, qui la manté fins a la seua mort en 1963. A partir d'este moment l'espai entra en decadència i progressiu abandó.[1]

En 1990 el jardí és adquirit pel Ajuntament de Màlaga, que despuix de quatre anys de reformes i adaptació, ho obri al públic. Des de llavors s'han incorporat nous espais i jardins entorn al Jardí Històric, en forma de jardins temàtics, destacant els dedicats a palmeres, a plantes carnívores i orquídees, uns atres a cactus i suculentes o el del regrés al món en huitanta arbres.

La Concepció ocupa una superfície de cincuenta y cinco hectàrees, de les quals vinticinc pertanyen al jardí històric. Junt a este, estan els jardins temàtics i una gran zona de bosc mediterràneu autòcton sense transformar que pot ser visitada; són les denominades "ruta forestal" i la "ruta dels miradors" en la zona alta del jardí.

El jardí històric

Se li crida aixina a la zona de jardí que va ser declarat Be d'Interés Cultural en 1943, i que comprén l'espai creat per la família Loring-Heredia i completat posteriorment per la família Echevarría Azcarate. El jardí històric és a on es troben els eixemplars més monumentals i importants del jardí, com a enormes ficus, centenàries palmeres, cedres, cycas, etc. alguns dels quals són únics en Espanya i en Europa, en un entorn configurat en numerosos estanys, puentecitos, cascades, chicotets llac, pérgolas, hivernàculs, miradors i el denominat Museu Loringiano.

Erro al crear miniatura:
El cenador de ferro en les glicinias.


El paisage tropical i l'ambient exuberante han propiciat que es rode ací numerosos plans de películes i anuncis per a recrear escenes l'Índia, Polinèsia, Puerto Rico, Llima o L'Habana, com es pot vore en el famós anunci del Café de Colòmbia, simulant la montanyosa selva americana o en les películes: Bambú (1945), Els últims de Filipines (1945), La mies és molta (1948), Balarrasa (1951), Alba d'Amèrica (1951), Molokai, l'illa malaïda (1959), Erik, el vikingo (1964), Tabú, (Fugitius de les illes del Sur) (1965), El tigre es perfuma en dinamita (1965), Marbella, un colp de cinc estreles (1984) i El pont de Sant Luis Rei (2003).[2]

El Cenador de Glicinia

La glicinia, una de les plantes més belles i emblemàtiques, florix mostrant-nos tot el seu esplendor anunciant el començ de la primavera. Es tracta d'una espècie trepadora de la família de les fabàcees originària de China. Els dotze peus sembrats per la família Loring-Heredia allà per 1857 envolen el cenador de ferro i inclús trepen pels ficus i palmeres que alcancen fins als vint metros d'altura.

Les seues arracades de flors color lila i el seu suau aroma creen una atmòsfera sublim. És un espectàcul únic que dura aproximadament 15 dies a l'any, des de finals de març o principis d'abril.

Les glicinias apareixen en un dels llocs més bells del Jardí de la Concepció, el cenador de ferro, lloc a on se celebren events, sobretot en l'época de l'any quan es produïx la floració.

La Nimfa

En la zona del jardí històric creat per la família Echevarria Azcarate destaca una nimfa de pedra realisada per Paco Durrio. Este artiste enquadrat en el modernisme va estar molt vinculat a la família Echevarria-Echevarrieta, realisant el seu mausoleu funerari en Bilbao. L'estàtua és una dòna nueta, assentada en un cànter que fa de font i el pèl arreplegat a l'estil grecorromano en actitut pensativa.

L'estany de la nimfa.

La nimfa nos introduïx en una zona plantada al estil francés, en bardices cuidades i plantes centrades dins de les bardices. Encara que la tipologia general del jardí històric és a l'anglesa, esta zona va ser creada en la finalitat de poder gojar d'abdós models de ajardinamiento dins de la Concepció. A l'esquena de la nimfa es pot apreciar una palmera Blava mexicana centenària, un dels eixemplars en major valor botànic, els fulls del qual semblen blaus en determinats tipos de llum.

Museu Loringiano

Artícul principal → Museu Loringiano.

El Museu Loringiano és el nom en el que arqueòlec Manuel Rodríguez de Berlanga va denominar al lloc, dins de la finca de la Concepció, que albergava la colecció de peces arqueològiques reunida, durant la segona mitat de el XIX, pels marquesos de Casa-Loring. Esta Colecció Loringiana va acabar sent el germen del Museu Arqueològic Provincial de Màlaga. Part dels fondos de dita colecció es troben en la Concepció.

Referències

  1. ↑ «Història». laconcepció.malaga.eu. Consultat el 22 de giner de 2018.
  2. ↑ Lara García, María Pepa. Colón va desembarcar en La Concepció. Revista L'Opinió de Màlaga. 09.03.2014


Referències